Isabel-Clara Simó: Quin és el paper de la premsa?

Vaig seguir amb atenció l'entrevista que Iñaki Gabilondo feia, a Cuatro, al president del govern espanyol, senyor Zapatero. Gabilondo és un periodista que ha recollit, amb justícia, una pila de guardons, entre els quals un de l'Associació de la Premsa de Barcelona, i té un merescut prestigi. Ara bé, les coses han canviat tant i el concepte de democràcia s'ha deteriorat tant que l'entrevista va esdevenir el que no ha de ser una entrevista al poder: una plataforma de complaença. Ni un tema conflictiu, cap aportació, res que sortís ni un mil·límetre del guió pactat. Zapatero ens va dir durant una hora que és fort i determinatiu, que està resolent la crisi tan bé que les potències internacionals cauen de cul impressionades i que el poder econòmic d'Espanya és immens. Que bé. La bombolla immobiliària va sortir de trascantó i sense cap èmfasi, la crisi productiva ni es va esmentar i els aturats es recuperaran gràcies a la inversió pública -cosa que és maquillatge comptable, car els diners són pagats en impostos i allà on anaven destinats hi haurà forat-. El més escandalós va ser l'absència total del finançament de Catalunya i l'incompliment de l'Estatut. Aquest tema no existia, i vull cridar l'atenció sobre això perquè ens dóna la mesura d'allò que volia evitar el president: la seva immensa feblesa. Com tampoc l'acrític Gabilondo va fer esment a les vint-i-cinc genuflexions dels diputats catalans socialistes, que ens donen la mesura del que farà el govern català. La pregunta és: quin és avui el paper de la premsa? Per a què serveix un periodista si ha deixat de ser la veu de la societat? Quan es va començar a acceptar el paper de marc daurat on pugui brillar la cara del poder?