Joan Herrera: Votar la Chacón és donar un xec en blanc a Zapatero

Joan Herrera 060108 CATinfo

Click To Play

Joan Herrera, portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Congrés ha dit que des d'una perspectiva catalanista i d'esquerres no és possible votar Carme Chacón. "Votar la Chacón vol dir votar a Zapatero i vol dir, en aquest cas, un pacte amb un senyor que és bàsicament conservador com és en Duran, líder de CiU a les eleccions", ha dit i ha afegit: "Votar la Chacón pot acabar suposant que amb el teu vot acabis fent president del Congrés al José Bono i és, en definitiva, un xec en blanc al Zapatero i a una política cada cop més de dretes"

També ha dit que el seu partit vol demanar que es modifiqui la constitució perquè després del regnat de Joan Carles I es recuperi la República que, per Herrera, és el sistema de govern més democràtic.

El bloc d'en Joan Herrera

Ridao reclama «debats televisius plurals» amb els sis candidats durant la campanya

Reivindica el paper dels partits petits a Madrid davant la creixent polarització «presidencialista» entre Zapatero i Rajoy El candidat d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, reivindica el pes que els «partits petits» han tingut a Madrid per tirar endavant els programes de govern. I critica que tant el PP com el PSOE plantegin «campanyes cada cop més presidencialistes», on la resta de forces representen un «destorb». En la darrera entrada del seu bloc a internet, Ridao censura que tant el PP com algun dirigent del PSOE mantinguin la intenció de «reformar la llei electoral» per barrar el pas a la representació parlamentària dels partits nacionalistes. I finalment insta les televisions públiques i privades a «fer debats televisius» entre els sis grups del Congrés (PSOE, PP, IU, CiU, Esquerra i PNB). Pel candidat republicà, seria una manera de retallar la despesa electoral dels partits.

Regal de Reis...

L'agonia de l'Estatut: El text aprovat a les Corts s'acosta a un desenllaç en què patirà retalls i reinterpretacions que el deixaran al límit de la validesa jurídica Com serà finalment el text de l’Estatut que, avui dia, ja s’està posant en pràctica al Principat? Tot i que sembla surrealista, és un interrogant cabdal per a Catalunya que no quedarà desvelat fins després de les eleccions espanyoles, moment que s’acosta ja indefectiblement. Perquè, com ja es va veure durant la seva tramitació al Congrés i al Senat, el nou marc estatutari català ha quedat lligat, es vulgui o no, a la política espanyola. I, com ha quedat demostrat durant els gairebé dos anys en què el Tribunal Constitucional ha estat analitzant els recursos que s’hi van presentar –el PP va fer-ho a finals de juliol del 2006–, la justícia de l’Estat tampoc no ha sabut treballar al marge del poder polític.

Aquesta falta d’independència per part dels magistrats de l’alt Tribunal ha quedat evidenciada amb l’enrocament que han mostrat tant el sector progressista, pròxim al PSOE, com el conservador, alineat amb el PP, a l’hora de debatre les recusacions o les abstencions per part de la presidenta, María Emilia Casas, i del vicepresident, Guillermo Jiménez Sánchez, en la votació sobre la reforma de la llei que regeix aquesta institució.

Tot plegat ha afectat molt negativament la imatge del TC, i l’ha convertit en una espècie de mercat persa en què guanya qui crida més, per no dir coses més gruixudes. Encaixonats en aquest atzucac, els mateixos membres de la magistratura admeten que hi ha d’haver un esforç per part de les dues bandes per superar la crisi. I aquí és on sorgeix la paradoxa. El que és una bona notícia pel bon funcionament de la democràcia espanyola es converteix en una bufetada per a les reivindicacions catalanes. El més probable és que la manera d’aconseguir aquesta entesa sigui que, en el dictamen sobre els recursos a l’Estatut, es combinin la doctrina interpretativa progressista i la conservadora, de manera que el text estatutari quedi, d’una banda, retallat, i de l’altra reinterpretat a la baixa, sense validesa jurídica.

Joguines ?