Benvolgut senyor Hans-Gert Pöttering, president del Parlament Europeu i membre del Partit Popular Europeu: he llegit les seves declaracions sobre Catalunya i sobre la llengua catalana i m’han cridat l’atenció algunes contradiccions. Diu en un lloc que Catalunya i la seva llengua són una “Spanish question”, però no s’està d’opinar, en un exercici d’intrusisme que em recorda aquells que prediquen el bilingüisme però no el practiquen. Diu també que la independència de Catalunya debilitaria Europa, però afegeix que seria bo per als ciutadans tenir el poder més a prop, una altra contradicció, que revela que, els dies que tocava lògica quan era estudiant, vostè feia campana.
No diu, però, com seria de catastròfic per a Europa l’operació contrària: ¿s’imagina França i Anglaterra formant un sol Estat? ¿No se li ericen els pèls del clatell en pensar-ho? ¿O s’imagina Espanya, França, Itàlia i Portugal formant els Estats Units Mediterranis i disposats a menjar-se, si més no econòmicament, els bàrbars del nord? Diu també que ja tenen 23 llengües, però no el vaig sentir rondinar amb la incorporació del serbo-croat, per exemple, que és un idioma tan bo com qualsevol altre però que parlen poques persones a Europa.
Disculpi’m per haver-lo molestat; potser estava immers en un curset sobre Com fer-se solidari. Perquè, ¿sap què passa, Pöttering (res a veure amb Harry Potter, imagino)? Que als catalans, per una vegada, ens agradaria que algú fos solidari amb nosaltres i no passar-nos la vida sent nosaltres solidaris amb els altres. Pel que fa a la seva recomanació que anem a Madrid a dilucidar aquestes qüestions, li asseguro que sí que hi anem. Ja ho crec que hi anem. Massa i tot.
VilaWeb/ElPunt: L'autodeterminació entra al Fòrum Social Mundial
Benvolgut senyor Hans-Gert Pöttering, president del Parlament Europeu i membre del Partit Popular Europeu: he llegit les seves declaracions sobre Catalunya i sobre la llengua catalana i m’han cridat l’atenció algunes contradiccions. Diu en un lloc que Catalunya i la seva llengua són una “Spanish question”, però no s’està d’opinar, en un exercici d’intrusisme que em recorda aquells que prediquen el bilingüisme però no el practiquen. Diu també que la independència de Catalunya debilitaria Europa, però afegeix que seria bo per als ciutadans tenir el poder més a prop, una altra contradicció, que revela que, els dies que tocava lògica quan era estudiant, vostè feia campana.
No diu, però, com seria de catastròfic per a Europa l’operació contrària: ¿s’imagina França i Anglaterra formant un sol Estat? ¿No se li ericen els pèls del clatell en pensar-ho? ¿O s’imagina Espanya, França, Itàlia i Portugal formant els Estats Units Mediterranis i disposats a menjar-se, si més no econòmicament, els bàrbars del nord? Diu també que ja tenen 23 llengües, però no el vaig sentir rondinar amb la incorporació del serbo-croat, per exemple, que és un idioma tan bo com qualsevol altre però que parlen poques persones a Europa.
Disculpi’m per haver-lo molestat; potser estava immers en un curset sobre Com fer-se solidari. Perquè, ¿sap què passa, Pöttering (res a veure amb Harry Potter, imagino)? Que als catalans, per una vegada, ens agradaria que algú fos solidari amb nosaltres i no passar-nos la vida sent nosaltres solidaris amb els altres. Pel que fa a la seva recomanació que anem a Madrid a dilucidar aquestes qüestions, li asseguro que sí que hi anem. Ja ho crec que hi anem. Massa i tot.
VilaWeb/ElPunt: L'autodeterminació entra al Fòrum Social Mundial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentari