El catalanisme polític recupera la unitat per donar suport a la consulta d'Arenys

La sala on s'ha de fer el referèndum s'omple de gom a gom per a un acte previ amb representants de CiU, ERC, ICV i la CUP Unitat, unitat i unitat. Aquesta ha estat la crida més repetida durant l'acte amb què, efectivament, el catalanisme polític ha recuperat la unitat perduda fa temps per donar suport a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt. El mateix Àngel Colom, exsecretari general d'ERC i dirigent ara de CiU, ha recordat que "feia temps que no hi havia una mostra d'unitat com aquesta". Assegut al costat de la diputada i portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, Colom ha participat en aquest acte en una sala plena de gom a gom, amb unes 600 persones, amb gent dreta als passadissos. També hi eren Jordi Fàbrega, coordinador de l'Entesa de Progrés Municipal que aixolpuga sota el paraigua d'ICV moltes candidatures municipals –una dels quals és Arenys 2000, la de l'alcalde Carles Móra– i, en representació de la CUP, el músic Francesc Ribera, Titot, la cara més coneguda d'aquesta formació de candidatures assembleàries que encara no tenen representació al Parlament però sí en molts ajuntaments. Durant l'acte, s'han llegit també poemes: Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, una peça de Miquel Martí i Pol i una de l'arenyenc Jordi Bilbeny, titulada Campanes de llibertat i convertida en himne de la consulta. Al final, Els segadors cantats per tots els assitents.

VilaWeb: Clam unitari a Arenys de Munt en favor de la consulta per la independència de Catalunya

directe.cat: CiU, ERC, AM2000 i la CUP, junts per la independència i les consultes d'autodeterminació

Avui: CiU i ERC s’uneixen a Arenys a favor de la independència

Avui: Figueres, Argentona, Seròs i Sant Pere de Torelló hi donen suport

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, que cansat estic de la meva covarda,

vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà, on diuen que la gent és neta,

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores a la congregació,

els germans dirien desaprovant:

-Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que abandona el seu indret-,

mentre jo ja ben lluny, em riuria,

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins la mort,

car sóc també molt covard i salvatge,

i estimo a més amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria. (S.Espriu)