Puigcercós equipara l'esforç de pujar al Puigmal a la lluita per assolir la independència

Avisa que només pactarà amb qui estigui disposat a "construir l'Estat català" El president d'ERC i candidat a les eleccions catalanes del 2010, Joan Puigcercós, ha arribat a les 11 d'aquest diumenge al matí al cim del Puigmal, la muntanya més alta del Ripollès de 2.913 metres. Per Puigcercós, l'esforç que representa fer el cim d'una muntanya com el Puigmal és el mateix que cal fer per aconseguir la independència de Catalunya. L'expedició d'ERC formada per un centenar de persones entre dirigents polítics, militants, familiars i periodistes, ha caminat durant unes tres hores des de la Vall de Núria fins al cim del Puigmal.

Entre els dirigents que han acompanyat Puigcercós destaquen el president del partit a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, i el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall.

Tele-5 retira l'acusació contra el jove de Terrassa per la crema de la pantalla

La cadena de televisió Tele-5 s'ha retirat com a acusació particular en el cas del militant d'Endavant i de la CUP de Terrassa, Jaume Soler, acusat de portar la motxilla amb material inflamable que va provocar l'incendi de la pantalla gegant que es va instal·lar al centre de Terrassa per a la retransmissió d'un partit de la selecció espanyola el passat 20 de juny. Martí Majoral, portaveu de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, considera que la decisió pot obeir a la voluntat de la cadena de "no provocar més recels a Catalunya després de subscriure el Manifiesto por una Lengua Común".

L’aprenentatge del català a l’exterior busca regulació

Els casals catalans reclamen la lliure, regulada i ordenada circulació de professors de català arreu del món. Porten anys reclamant una modificació de la llei que fixa les relacions de la Catalunya interior i exterior per, entre d’altres coses, aconseguir normalitzar l’ensenyament de la seva llengua materna fora del territori català.

A tot el món hi ha un total de 122 casals catalans, gairebé la meitat dels quals ofereixen classes de català. Una activitat que, fins a data d’avui, s’està realitzant gràcies a un elevat grau de voluntarisme i en el marc de l’alegalitat.

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel "dret a viure en gallec"

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge al matí pels carrers de Santiago de Compostel·la, convocats per la plataforma Queremos Galego, per reivindicar "el dret a viure en gallec" i protestar per la política lingüística de la Xunta de Galícia, governada pel popular Alberto Nuñez Feijóo, que consideren "el pitjor enemic de la llengua".

Sobre les 12.20h la marxa ha començat sota el lema Queremos galego. Pola nosa lingua nin un paso atrás i Aprender en galego no é delito. La manifestació ha recorregut diversos carrers del centre de la ciutat i ha acabat a la plaça de Quintana, on s'ha llegit un manifest.

Queremos Galego critiquen la pròxima derogació del decret 124/2007 del gallec a l'ensenyament; la xarxa de Galescoles; la modificació de la llei de funció pública per a l'eliminació d'una prova de gallec en les oposicions; i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec.

Reunió submarina del govern de les Maldives en protesta pel canvi climàtic

El govern de la República de les Maldives, encapçalat pel president, Muhammad Naixeed, va celebrar ahir una reunió sota aigua, a l'oceà, per instar la comunitat internacional a emprendre una acció conjunta per combatre el canvi climàtic. En la reunió submarina, en la qual van participar el vicepresident maldivià, Muhammad Wahid Hassan Maniku, i els ministres del govern, es va signar una declaració per demanar un compromís més gran per abordar els riscos de l'escalfament global i la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, segons un comunicat oficial. El document es presentarà en la cimera sobre canvi climàtic de l'ONU que se celebrarà a Copenhaguen el mes de desembre vinent, d'acord amb la nota penjada a la web de la presidència de les Maldives. Els membres del govern van fer un curs de submarinisme per preparar-se per a la trobada subaquàtica, que va tenir lloc a l'illa de Girifushi, llevat del president, que té el títol de grau avançat de submarinisme en aigües obertes. Les Maldives són un arxipèlag compost per prop de 1.200 illes situat a l'oceà Índic, té 350.000 habitants, la majoria musulmans, i les seves principals fonts d'ingressos són la pesca i el turisme. L'estat insular corre el risc de desaparèixer sota l'aigua a causa de la pujada del nivell del mar, que segons l'ONU serà com a mínim d'un metre d'aquí a l'any 2100.

Vídeo: Imatges de la reunió submarina del govern de les Maldives.

Vicent Sanchis: El dret a decidir

El Consell Nacional d’Esquerra Republicana va ratificar ahir Joan Puigcercós com a candidat del partit a la presidència de la Generalitat per a les pròximes eleccions al Parlament. Amb una votació a la búlgara. Això vol dir que les restes del carotisme han descarregat armes i bagatges i que la discrepància oberta ja s’ha reagrupat fora del partit. Tots a una, enhorabona.

El discurs de Puigcercós va definir un programa de legislatura que reclama “situar el dret a decidir en el centre del debat polític”. La proposta i petició no s’entén. Perquè ja hi és. I si no hi fos, això precisament demana també Convergència i Unió. Què els separa, doncs? Comparada amb els antics crits de guerra dels republicans, la divisa sembla un pas enrere. “Hem de decidir la nostra independència”, reclama Puigcercós. Milers de catalans ho fan cada dia. En instàncies de tota mena. Fet i fet, més que una proclama, això és un clam. I no va més enllà perquè l’Estat no ho permet i perquè la majoria dels catalans encara no s’ha decidit a decidir. Les diferències arriben a l’hora de definir què cal fer mentrestant. N’hi ha que pensen que cal ocupar el govern com un fi en si mateix. I n’hi ha que pensen que cal ocupar el govern per acabar amb la indecisió. Per muscular nacionalment el país. La gran pregunta que s’ha de fer Esquerra és si després d’aquests sis anys hi ha més múscul o més gelatina.

Clam popular per un servei ferroviari millor

El viatge del Catalunya Exprés que cada dissabte surt de Barcelona a les nou del matí amb destinació a Saragossa, ahir no va ser un desplaçament qualsevol. Pels volts d'un quart d'onze del matí, alguns passatgers esperaven aquest tren a l'estació de Tarragona, i entre ells, membres de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona, es preparaven per al viatge reivindicatiu que havien organitzat i al qual, finalment, es van afegir una seixantena de persones. L'objectiu no era cap altre que denunciar, durant el trajecte entre Tarragona i Móra la Nova, l'estat de deteriorament d'algunes de les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat i, a la vegada, reclamar un millor servei ferroviari al Camp de Tarragona.

Alego: Clam popular per un servei ferroviari millor