18 de juliol, 2010
El dilema dels partits catalans entre sobiranisme o autonomisme s'accentua
Puigcercós: 'l'Estat ha declarat la guerra a Catalunya'
Així de contundent s'ha mostrat Puigcercós, que aquest dissabte a la tarda ha presidit l'acte polític de l'Acampada Jove de Montblanc. A més el líder republicà ha manifestat que Catalunya 'és un Estat possible dins de la Unió Europea', tot i que ha afirmat que 'l'extrema dreta, des del PP fins a Ciutadans, dificultarà' aquest camí cap a la independència.
El líder d'ERC ha reiterat que la sentència del TC té l'objectiu de "dividir el poble català per afeblir-lo" i ha afegit que "no ho permetrem i no acatarem la sentència". En aquest sentit, també ha denunciat que, malgrat que Catalunya és "un Estat possible dins de la Unió Europea", el camí cap a la independència "no serà fàcil" perquè "n'hi ha molts que no ho volen".
Avui: ERC denuncia que l'Estat ha declarat “la guerra”
Ridao contraposa 'l'autonomisme tronat' de PSC i CiU al dret d'autodeterminació d'Esquerra
Iceta: «Espanya ha de moure fitxa»
Qui ha de moure fitxa després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, ho té molt clar: és el torn d'Espanya. El dirigent socialista català ha fet aquestes manifestacions en una entrevista a Catalunya Informació.
Iceta ha reblat que Catalunya va seguir totes les regles del joc en l'elaboració de l'Estatut. El primer secretari afirma una altra vegada que el text és totalment constitucional. I el que cal és que «les institucions espanyoles ens diguin si hi cap» en el marc de la Carta Magna. El grup socialista a Madrid, diu, ja ha respòs de manera afirmativa.
El dirigent socialista ha dit que el PSC no renuncia a una reforma constitucional però que cal buscar altres vies i no quedar-se «encallat» per la negativa del PP, que és imprescindible, ha apuntat, per dur a terme la reforma.
-Que no volen reformar res a Madrid! Que ja els està bé "por los siglos de los siglos". Si ja t'ho ha dit tothom i no vols escoltar !!*!!
Gairebé el 50% dels catalans donen suport a la independència
La Vanguardia ha presentat un estudi on es posa de manifest que gairebé el 50% dels catalans donen suport a la independència de Catalunya. En concret el 47% hi estarien a favor, mentre que el 36% estaria en contra. Només un 3% votaria en blanc, 7% no aniria a votar i un 5% no sap què faria. Segurament, el context de la sentència del TC ha ajudat a que la societat catalana prengués més consciència de la situació de Catalunya ja que les darreres enquestes només rebien el suport del 30% (2007).
Normalment, l'independentisme s'atribueix a Esquerra Republicana de Catalunya. Però els votants de les altres formacions polítiques també aposten per trencar amb Espanya. D'aquesta manera, el 55% dels votants de CiU donen suport a la independència, el 63% d'ICV també ho fa, mentre que en el PSC l'electorat està molt dividit ja que el 43% no donaria suport mentre que un 38% votaria en positiu. La gran majoria dels votants del Partit Popular, un 83%, no votaria afirmativament per la independència de Catalunya en un hipotètic referèndum.
Salvador Cot: «La Vanguardia» certifica Arenys
Aquest país viu una curiosa esquizofrènia respecte el seu diari de referència: "La Vanguardia". És un mitjà de nivell europeu, amb una influència extraordinària dins de Catalunya i la millor nòmina de periodistes i col·laboradors, que van des dels independentistes explícits fins als constitucionalistes intransigents. Seria del tot indiscutible si no fos conservador, monàrquic i escrit únicament en castellà, condicions que -cadascuna de les tres- en teoria l'haurien d'allunyar del centre del catalanisme majoritari. A aquest diari se li ha disputat la influència (en alguna època l'edició catalana d'"El País" i, en alguna altra, l'"Avui"), però no l'hegemonia.
Però ningú no se n'ha sortit. "La Vanguardia" deu ser l'únic diari del món els lectors del qual no es poden identificar políticament, almenys de forma automàtica. No es pot deduir gaire cosa d'algú que porti aquest diari sota el braç. Pot estar d'acord amb Salvador Cardús o amb Francesc de Carreras, amb Quim Monzó o amb Antoni Puigverd. Els uns i els altres comparteixen capçalera amb normalitat diària.
Per això és tan important que "La Vanguardia" d'aquest diumenge doni un avantatge tan gran a l'independentisme democràtic. Avui, una enquesta del diari només detecta un 36 per cent de catalans contraris a la independència, que perderien de lluny. No és qualsevol cosa poder dir que l'independentisme és majoritari a Catalunya, amb certificació demoscòpica de "La Vanguardia" i "El Periódico", que va publicar una enquesta equivalent fa poques setmanes. Qui s'ho podia imaginar, fa només un any, des del Centre Moral d'Arenys de Munt? Ara només falta que el Parlament de Catalunya se senti concernit pel que, a hores d'ara, és una obvietat.
Quebec té clar que Espanya haurà de reconèixer les nacions
En opinió del politòleg de la Universitat de Mont-real, Alain G. Gagnon, «Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional», quan «la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions». Per l'intel·lectual, el repte de l'Estat espanyol és ara «democratitzar la democràcia» i proposa com a via «donar avantatges d'afirmació a la societat civil catalana i a la Generalitat».
«No hi ha un reconeixement jurídic de la naturalesa multinacional de l'Estat espanyol i de la nació catalana», afegeix la jurista de la universitat Laval de Ciutat del Quebec, Eugénie Brouillet.
Per la seva banda, el jurista de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès, Daniel Turp, ha lamentat la sentència i considera que «no és una situació feliç pels pobles i nacions com el Quebec i Catalunya el no poder determinar lliurement el contingut del seu Estatut polític».
Com a paral·lelisme, els experts han recordat que el govern canadenc va reconèixer el Quebec com a nació però «dins un Canadà unit». En la seva opinió, aquesta negativa de l'Estat espanyol a reconèixer Catalunya com una nació es deu a què «quan arribi el dia en què es reconegui com a nació, també s'haurà de reconèixer que aquesta té un potencial d'autoafirmar-se i alliberar-se», apunta G.Gagnon, i alerta: «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».
Els escindits de la CUP constitueixen la Crida per la Terra
L’atomitzat panorama independentista català ja compta amb un altre partit que concorrerà a les eleccions. Es tracta de Crida per la terra, partit ecoindependentista i d’esquerres que ha nascut a partir de diversos membres de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que van secundar la ‘Crida a la Unitat Popular’. Aquest era un manifest on es constatava que dins del partit no hi havia la voluntat per fer el salt qualitatiu de política local al Parlament de Catalunya. Crida per la terra presenta un projecte que es basa en pilars com ruptura democràtica, independència nacional, regeneració democràtica i transformació social.
Participació final del 13% a Puigcerdà i del 55% a Mollet de Peralada en les primeres consultes sobre la independència després del 10-J
Avui se celebra la diada del Pi de les Tres Branques
La cercavila serà animada pel rei-infant Jaume I, el seu tutor Guillem de Montrodon, la seva cort d’infants i els Gegants d’Espinalbet i els Trabucaries de Castellar del Riu, acompanyats per la Cobla Pirineu.
Davant del Pi vell es llegirà el poema Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer, a més de fer l'ofrena floral, cantar l'himne d’Els Segadors, i poder ballar sardanes amb la Cobla Pirineu. Tot seguit, hi haurà les intervencions de Gonçal Bravo, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Una cinquantena d'entitats del país s'han adherit a la celebració.



































































































