El Mallorca se'n torna cap a casa amb una maneta del Barça (5-0)

El FC Barcelona va superar el Mallorca per 5-0 en el partit que va jugar anit al Camp Nou. El gols, a càrrec de Messi al minut 13 (de penal), el 21 i el 29, de Cuenca al 49 i d'Alves al 91.

La pela és la pela ?

El Punt/Avui: Els socis aproven el patrocini de Qatar

La carta oberta de Joan Laporta

A dos dies de l'assemblea del FC Barcelona, l'expresident Joan Laporta ha passat a l'acció. En una carta dirigida als aficionats i als socis blaugrana es defensa de les maniobres indecents que l'actual junta, amb el seu president al capdavant, esta perpetrant contra els seus companys de junta i contra ell mateix. Davant l’allau de maniobres indecents que l’actual Junta Directiva, amb el seu president al capdavant, estan perpetrant contra els meus companys de junta i en especial contra la meva persona, penso que ha arribat el moment de manifestar-me públicament i directament a l’opinió pública i, en especial, als socis i aficionats del FC Barcelona. No era la meva voluntat inicial atès que el meu desig era no intervenir en la dinàmica del Club. Ara bé, quan evidencio que els atacs i la mala fe contra la meva persona van en augment, i es difonen, amb tota permissivitat i sense cap mena de verificació, falsedats que atempten contra la meva honorabilitat i la dels meus excompanys de Junta Directiva, em veig amb el dret de pronunciar-me.

Per damunt de tot, m’entristeix profundament que s’hagin proposat destrossar la nostra imatge amb dosis tan elevades d’odi, enveja i ressentiment. Estan atemptant contra la imatge i l’honestedat dels meus companys de junta i la meva, amb els riscos i problemes que això ens ocasiona en tots els sentits. Parlo de riscos i problemes personals, familiars i professionals. Hem dedicat temps i esforços en la construcció del millor Barça de la història i no ens mereixem aquest acarnissament, no ens mereixem que els nostres fills hagin de patir les conseqüències d’aquesta tempesta de mentides i atacs ferotges contra nosaltres.

La construcció del millor Barça de la història no és fruït de l’atzar sinó de la correcta aplicació d’un model de gestió que ha estat aplaudit arreu, del treball, la responsabilitat i l’honestedat d’un equip de persones que he tingut el privilegi de presidir.

En primer lloc, vull desemmascarar la gran mentida de la situació econòmica del FC Barcelona, la cantarella que la caixa està buida. No és cert. Els vam deixar en herència un Club sostenible econòmicament. Diuen que no tenen diners, que a la caixa no hi ha ni un euro. Mentida. Els vam deixar un Club que la temporada 2009-2010 va ingressar més de 430 milions d’euros. Els vam deixar un Barça que ingressa 140 milions d’euros cada temporada en concepte de drets audiovisuals. Els vam deixar un Barça que ingressa de Nike prop de 40 milions per temporada. Els vam deixar preparat només per signar un crèdit de 150 milions d’euros amb ‘la Caixa’ i amb el Banc de Santander. Van vendre Touré per 30 milions d’euros (per cert, jo havia tancat l’operació per 32 milions, ells sabran què van fer); Ibrahimovic, per 25 milions d’euros i Txigrinski per 15 milions. I han venut la samarreta a Qatar per 30 milions d’euros. Per tant, que no hi ha diners a caixa? Mentida! Us asseguro que el meu mandat ha generat beneficis. I això tot i les trampetes i maniobres diverses en la reformulació dels comptes així com la imputació a la nostra gestió de pèrdues anteriors per part d’anteriors juntes directives i de les pèrdues posteriors que ens ha aplicat l’actual directiva. D’una manera flagrant i escandalosa, amb absoluta mala fe, ens estan imputant al nostre darrer exercici unes pèrdues deliberadament inflades.

Els vam deixar en herència el millor equip de la història del futbol, amb un planter de futbolistes meravellosos i amb un llarg recorregut. I l’entrenador, en Pep Guardiola, amb el compromís de renovar com a mínim un any més. I tot el seu equip de tècnics renovats. Això vol dir, senyor president i actuals directius, estabilitat esportiva i viabilitat econòmica garantides per uns quants anys. S’hi posin com s’hi posin aquesta és l’herència que els vam deixar.

Els vam deixar un Barça amb una Masia en un moment esplendorós, el millor moment de la seva història. Un planter que ha nodrit el Barça de jugadors excepcionals i que produeix constantment jugadors d’una gran qualitat que ja han tingut una participació activa en el primer equip. Els vam deixar una bona i eficient feina feta en el futbol formatiu que està funcionant a ple rendiment i que segur que farà realitat molts somnis en el futur immediat.

Els vam deixar un Barça amb unes seccions professionals sostenibles econòmicament i esportivament competitives i unes seccions no professionals competint a un gran nivell, promovent la bona imatge del Barça i a un cost perfectament assumible. Els vam deixar un Barça compromès en la lluita contra els violents als estadis. Un Barça que va rebre el reconeixement internacional per ser paradigma de Club esportiu que va eradicar els comportaments violents del seu estadi. Els vam deixar un Barça sense violents a la grada. I això no és fàcil. Els ho puc assegurar.

Els vam deixar un Barça solidari amb els més desafavorits. Un Barça compromès amb les causes justes, amb els drets humans, amb el civisme, amb la cultura, contra el racisme. Els vam deixar un Barça on l’esportivitat, el respecte, l’esforç, el compromís, la companyonia i la responsabilitat eren valors essencials del Club. El Barça d’Unicef a la samarreta. El Barça en què la Fundació del FC Barcelona, a un cost absolutament raonable, utilitzant com instrument el futbol, desenvolupava a Catalunya i a la resta del món centres solidaris donant un suport integral amb educació, nutrició, salut, i ajut psico-social a milers i milers de nens i nenes vulnerables.

Els vam deixar un Barça sense complexes, plenament compromès amb els seus orígens catalans, amb la seva identitat, amb la llengua i la cultura catalana. Els vam deixar un Barça plenament respectuós amb totes les sensibilitats del barcelonisme, un Barça català i global. Un Barça que promovia la seva imatge per tot el món amb respecte i amb orgull. Amb humilitat, sensibilitat, generositat i dignitat.

Els vam deixar un Barça on els seu president i la seva junta directiva no s’amagaven mai a fi de defensar i protegir els interessos i la imatge del Club, dels seus socis i aficionats i, és clar, dels tècnics i jugadors. Donaven la cara sempre i en tot moment, de forma immediata, implacable i contundent, amb arguments incontestables, per molt complicada que fos la situació, i encara que fos amb risc i cost per a la seva imatge. Primer, el Barça. Se’n recorden?

Aquesta Junta Directiva ha rebut un Barça econòmicament solvent, viable i sostenible. Per tant, president i directius, prou de mentides. No ens expliqueu sopars de duro, no feu concessions als violents a l’Estadi (o és que heu de pagar els serveis prestats en campanya electoral?) i expliqueu el contracte amb Qatar Foundation (no esteu tan segurs que convé al Barça portar durant molts anys el nom d’un país al costat del seu escut?). I deixeu de maniobrar de forma indecent per fer creure que la meva junta i jo vam dirigir malament el Club. Els signes externs són massa evidents per veure que ho vam fer prou bé. La força incontestable dels fets és massa evident per veure que vam crear un model de Club que ha portat al Barça a ser reconegut i admirat com el millor club del món. Tothom hauria volgut rebre un Club com el que us vam deixar!

Estic molt orgullós de la projecció esportiva, social, econòmica i solidària que hem donat al Barça i res em faria més feliç que l’entitat continués per aquest camí d’èxits, però tinc molt clar que no podran esborrar tot allò que s’ha fet en els darrers anys, no podran embrutar, a través d’una campanya plagada de mentides i ressentiments, els millors anys de la història del nostre Barça, que és el Barça de tots.

Reitero que no ens mereixem aquest tracte indecent i ens defensarem les vegades que faci falta per lluitar contra la mentida, la falsedat i la difamació. Tenim dret a fer-ho i més quan els atacs afecten l’àmbit personal, familiar i professional. Els nostres socis tenen dret a saber la veritat.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... MAAAMBO!!!

Barça 8 - Osasuna 0

Guardiola defensa la immersió lingüística

L'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha agraït aquest divendres a un periodista italià que li fes una preguntà en català i l'ha qualificat de “crac” pel seu ràpid aprenentatge de la llengua catalana. Guardiola ha defensat així la immersió lingüística a Catalunya.

En la roda de premsa prèvia al partit de dissabte contra l'Osasuna, corresponent a la quarta jornada de la Lliga, el tècnic blaugrana ha interromput el corresponsal de Sky Sports Itàlia per, dirigint-se a la resta de periodistes, etzibar: “Veieu la immersió lingüística?” No content amb això, un somrient Guardiola ha tornat a interferir en la tasca del reporter italià per dir-li que era un “crac” per la seva adaptació entre l'aplaudiment i riallades de la resta de companys.

Per la seva banda, el sorprès periodista, que va arribar a Barcelona fa uns dos anys, ha acceptat l'elogi amb un punt d'autocrítica malgrat el seu excel·lent català i ha assenyalat: “Això ho veurem quan acabi la pregunta”.

Guardiola, nascut a Santpedor, va rebre el passat 8 de setembre la Medalla d' Honor en categoria d'Or del Parlament de Catalunya per la seva carrera esportiva, tant com a jugador i entrenador, i sobretot a causa dels valors personals que representa.

La millor defensa /ElPunt/Avui)

Rosell: "Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen des d'esportistes a empresaris"

El dia que l'entrenador del Barça rebrà la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el president blaugrana escriu una carta on glosa la seva figura i els seus valors

L’essència del Barça feta persona

Ser profeta a la teva terra no està a l’abast de qualsevol. Ser estimat, reconegut, admirat i respectat com ho és Josep Guardiola a casa seva i arreu del món és un privilegi que només està reservat als escollits. La Medalla d’Or del Parlament és un reconeixement que, de ben segur, l’omple d’orgull, un sentiment que comparteixen els seus pares Dolors i Valentí i tota la seva família, però també tots els barcelonistes, els milions de catalans i tots aquells que consideren l’esport una eina extraordinària de transmissió de valors. Uns valors que en Pep representa com ningú, dins i fora dels terrenys de joc. Uns valors que el FC Barcelona sent seus i que el nostre país ha sabut convertir en un actiu i un exemple per a tots. Josep Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen els esportistes, els entrenadors, els empresaris, els polítics, els educadors, els directius..., i qualsevol persona que, com ell, assumeix la seva responsabilitat amb principis, honestedat i passió, sobretot molta passió.

Guardiola personalitza l’essència del Barça. És el nen que s’ha format a La Masia, el jove del planter que arriba al primer equip i acaba lluint el braçal de capità, i el tècnic de la casa que dirigeix el millor Barça de la història. És la persona que ha liderat la construcció d’un equip que ens omple a tots de felicitat. El seu compromís i la seva fidelitat al club i a Catalunya l’han convertit en un barcelonista i un català universal. Ell contribueix a la projecció del Barça i del país, conscient de la gran responsabilitat que això comporta. Per la nostra Junta Directiva, en Pep és molt més que el millor entrenador que s’ha assegut mai a la banqueta del FC Barcelona. És el garant d’una manera de fer única. Com a president del club de la seva vida, només li puc agrair tot el que ens dóna i expressar el nostre desig i el de tots els culers: Pep, tant de bo, per molts anys, segueixis escoltant el teu cor.

Sandro Rosell i Feliu - President del FC Barcelona

Manel Cuyàs: Guardiola de tots els valors (El Punt/Avui)

Xavier Graset: Un cert tuf

Ja és ben cert que no hi ha res immutable, per molt que hi hagi certes coses que ens volen fer creure que no es poden tocar com a garantia de continuïtat i permanència. Parlo de la Constitució és clar. De la constitució espanyola del 78, garantia d’unitat i d’igualtat entre els diferents pobles d’Espanya. La pluralitat a Espanya ara només en boca del Sant Pare de Roma, és un bé escàs. De fet aquesta cotilla evolutiva que ha esdevingut la Constitució només es pot tocar si volen dos. Si volen el Psoe i el PP a una. Tota la flexibilitat interpretativa que tenen els textos constitucionals d’altres estats, que entenen que la vida és dinàmica, aquí és rigidesa. La capacitat de modificar, o de reinterpretar els textos que lògicament, i com a fruit d’un pacte polític, poden suposar un fre pel progrés dels pobles que les tenen com a guia, aquí és nul.la. O més ben dit restringida.

No cal tenir memòria, només cal pensar què ha passat amb l’Estatut de Catalunya, declarat inconstitucional per tantes arestes. La lectura restrictiva de la Constitució per part dels experts constitucionalistes, magistrats i essencialistes, l’ha mutilat per tots cantons. Per això els catalans vam sortir al carrer l’estiu passat. Però ai senyors, quan convé, quan els convé que es toqui, es posa en marxa la maquinària exprés. Ja no és un text intocable, cal adequar-lo als nous temps i necessitats. Quines coses. És clar que no ens sorprèn. Ja fa massa temps que l’estil de Mou, de ficar el dit a l’ull, està instal·lat en la manera de fer entre Espanya i Catalunya. És clar que en aquest cas, el de modificar la Constitució per limitar el dèficits públics, l’acord entre Zapatero i Rajoy, ha desplagut files i quadres socialistes. De Borrell, a Fernández Vara, d’Antonio Gutierrez, a Fernando López Aguilar. Pobre Rubalcaba, que mentre lluita contra aquells que no volen anar a les llistes, ha d’assumir tesis que divideixen el seu partit. En mala hora.

Per bé que també aposta per fer canvis en institucions immutables: les diputacions. Si volem tenir vegueries a Catalunya, topem amb la Constitució, que no es pot tocar. Però si es proposa des de la meseta, es dissolen com un terròs de sucre. És clar que l’argument és el d’aquest present: el de l’estalvi de totes totes. El de la contenció del dèficit i els endeutaments perquè no hàgim de viure nous desgavells, i suspensions de pagaments fruit de la mala gestió. La recepta ja no és en la confiança de tots els poders. La recepta és pensar que l’única administració seriosa és la de l’Estat, i fora d’aquesta can pixa.

La revisió de la Constitució ja s’entén, segur que deu agradar també als magistrats del Constitucional, perquè pot desprendre la vella i coneguda olor de l’era autonòmica.

Isabel-Clara Simó: El Real Madrid

Suposo que tothom recorda aquella magnífica cançó de Raimon, a cappella, que diu: “Al meu país/ la pluja no sap ploure”. Tot seguit es pregunta qui portarà la pluja a escola “per saber com s‘ha de ploure”. Doncs, parangonant el genial cantant, i veient els darrers sotracs madridistes, penso que es podria cantar, amb la mateixa tonada, “Al teu país/ el futbol no sap perdre”, per continuar dient que qui portarà el futbol a escola “per saber com s'ha de perdre”.

No sé què seria de nosaltres sense el Barça, sense l'elegància de Guardiola i el talent de Messi i uns quants jugadors més. Més uns afeccionats que toquen la glòria amb la punta dels dits cada cop que el Barça ens dóna una alegria. I el millor de tot: el Barça sap guanyar. També sap perdre, encara que ho practiqui poc. Però el Real Madrid té aquesta assignatura pendent, per aprendre a escola.

Diuen els comentaristes, que en saben molt, i no com una servidora, que fa poc que ha entès què és un fora de joc, que el verí de Mourinho s'ha encomanat als jugadors, que si aquests fan un joc violent, agressiu i a mata-degolla és perquè el mister els ho ha ordenat. Lamento discrepar. El sinuós i astut Florentino Pérez, tan tocat i posat, no es mama el dit, i per més que los coros y danzas del madridisme, que tant de poder tenen, cridin que el Barça està bé, però que ells tenen l'incomparable Cristiano Ronaldo, tot i mirar de reüll les vitrines, antany plenes i ara ben buides, del subvencionat club (amb els diners de tots els espanyols, s'hi ha d'afegir), doncs per més que facin ostentació d'estar contents, sense títols no hi ha alegria. Que no ens estranyi, doncs, que les maneres de Mourinho i el joc dels jugadors vinguin de més amunt: “Vull títols, Mourinho, a qualsevol preu. Vull que guanyeu o sabreu qui sóc jo”.

Penso, doncs, que és la directiva qui no sap perdre i que no està disposada a anar a escola a aprendre'n. Si més no perquè el Madrid és Espanya, i “esos catalanes” no poden ser superiors. En economia, transports, energia i indústria, ja hi ha cervells que es dediquen a desmantellar Catalunya. Però en futbol, maleït sigui, o es marquen més gols que l'adversari o ja t'ho pots pintar a l'oli.

El Barça dóna suport explícit a la manifestació i Rosell es fa soci de l'Òmnium Cultural

Però no hi ve !!! El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, ha donat aquest dimecres el suport explícit del club a la manifestació d'aquest dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut. Rosell ha mantingut una trobada amb la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i ha aprofitat la visita a la seu per fer-se soci de l'entitat. Rosell s'ha mostrat content de tornar a ser soci i ha destacat que el Barça sempre estarà al costat de qualsevol acte institucional com la mobilització de dissabte que, ha dit, està liderada per Òmnium Cultural i amb el suport de la Generalitat i per les institucions del país. Ha assegurat que dóna tot el seu suport personal a la manifestació tot i que no hi assistirà perquè ja tenia concertat el viatge a Sud-àfrica

Rosell rebaixa Cruyff a a "membre d'honor"

Johan Cruyff ja no és president d'honor del Barça, o potser no ho ha estat mai. Ho ha comunicat la nova directiva del club, que s'ha reunit aquest dijous a la tarda per primera vegada, hores després de l'acte, solemne i festiu, de presa de possessió.

L'exjugador i exentrenador holandès era un dels convidats de la celebració del matí i se l'ha vist conversant amistosament amb Rosell. Però els estatuts són els estatuts, i la figura de president d'honor no hi està recollida, segons ha explicat Toni Freixa com a portaveu de la junta.

La decisió és, per tant, que des d'ara mateix Cruyff sigui tractat com a "membre d'honor", una categoria sí reconeguda als estatuts, que també recullen la figura de "persona de mèrit".

Laporta presentarà divendres el partit 'Democràcia Catalana'

L'encara president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ultima aquests dies el seu pas a la política i, si no hi ha cap contratemps de darrera hora, té previst anunciar aquest divendres que concorrerà a les eleccions de la tardor. Segons fonts pròximes al president blaugrana sortint, Laporta ha fundat el partit 'Democràcia Catalana', marca amb què vol concórrer a les eleccions, i es manté la possibilitat d'articular una entesa amb l'associació Reagrupament de Joan Carretero. Segons les mateixes fonts, el nou partit quedarà registrat oficialment aquesta setmana. D'aquesta manera, Laporta confirmaria el seu pas a la política sense ser president del Barça, com havia compromès.

Laporta anuncia que es presentarà a les eleccions amb partit propi

L'encara president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha volgut aprofitar la quarta onada de consultes sobre la independència per anunciar, a través d'un article al diari AVUI, que ha arribat 'l'hora de fer un pas endavant' i ha anunciat que crearà un nou partit polític que 'garanteixi, amb fermesa, el compromís de treballar per l'Estat propi'. Segons Laporta, ha arribat el moment de 'prendre decisions', després de buscar 'el millor encaix amb l'Estat' i no aconseguir-ho. Laporta proposa 'que ens marquem d'objectiu tenir un Estat propi' a través d'una majoria al Parlament, i per això assegura que cal un nou partit polític per aconseguir l'alliberament nacional. Les reflexions de Laporta, de caràcter teòric, no deixen entreveure cap detall de la seva nova aposta política. Tampoc s'esmenta en cap moment l'associació Reagrupament.

Avui: "És l'hora de vehicular els nostres debats en un nou partit per treballar per l'Estat propi"

Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

El flamant president del Futbol Club Barcelona ha assegurat aquest migdia que no tirarà enrere la decisió de la darrera junta directiva de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta sobre la independència que s'ha de celebrar a Barcelona el proper 10 d'abril. Rosell ha donat per presa la decisió, tot i que ha admès desconèixer quin dia i en quines condicions se celebra la consulta, argumentant que li sembla bé 'qualsevol acte democràtic' ja que tothom tindrà la llibertat de votar l'opció que més li plagui. Una altra cosa, ha matisat Rosell, és quina decisió haguessin pres ell i la seva junta si la proposta s'hagués plantejat després de la presa de possessió.

Sandro Rosell serà el president del Barça

L'exvicepresident més rebel de Joan Laporta, el que va abandonar primer la directiva del "cercle virtuós", serà el nou president del Barça. El 55% de l'escrutini ja confirma el que apuntava el sondeig a peu d'urna encarregat per TV3 i Catalunya Ràdio. Rosell ha guanyat de llarg amb un 61,5% de vots, a falta del 45% de l'escrutini. En segon lloc hi ha Agustí Benedito, amb el 13,9% de suports. Marc Ingla va tercer, amb un 12,3%, i Jaume Ferrer queda en l'últim lloc, amb un 11,1%, un resultat menys dolent del que li atorgava el sondeig. elPeriódico: Els aspirants feliciten a Rosell i es posen a la seva disposició

VilaWeb: L'enquesta de TV3 dóna la victòria a Sandro Rosell amb un 62% dels vots

directe.cat: Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

Benedito aprova que el Barça cedeixi el Camp Nou per a la consulta i força els altres candidats a comprometre's

Ferrer, Ingla i Rosell havien optat per esquivar la pregunta. Benedito els interpel·la i llavors s'hi mostren favorables. Benedito va ser qui va obrir foc, responent sense embuts a la pregunta del moderador, afirmant que 'em sembla bé l'oferiment de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix'.

La resta de candidats, durant aquesta primera ronda de respostes, va optar per fer cas omís de la pregunta, motiu pel qual Benedito es va veure obligat a interpel·lar-los i forçar-los a pronunciar-se.

Arran d'aquesta interpel·lació directa, Ferrer digué que també era partidari de la decisió, 'Em sembla bé'. Ingla va exposar que 'ja està fet, a partir de dilluns comença una nova vida del club. Hauria de tenir millor informació i a partir d'això decidiria, però en principi hi seria favorable', mentre que Rosell s'hi va acabar referint amb l'argument que 'tot el que sigui una decisió democràtica, benvingut sigui'.

El Camp Nou, col·legi electoral de la consulta sobre la independència

El Camp Nou serà col·legi electoral de la consulta sobre la independència quan arribi a Barcelona, el 10 d'abril de 2011. La junta presidida per Joan Laporta, reunida aquest divendres per última vegada abans de les eleccions del club, que se celebren diumenge, ha decidit per unanimitat respondre afirmativament a la sol·licitud enviada pels organitzadors de la consulta el 25 de maig.

La Coordinadora Nacional de la Consulta ha qualificat la decisió de "fet històric", i ha considerat que aquest gest és "el més significatiu de tots els que s'han rebut". I, en el comunicat difós, no s'està de destacar la implicació personal de Laporta en "la causa de la llibertat de Catalunya".

El text aprovat per la junta del club, diu: “El F.C. Barcelona és l’entitat esportiva i social més important de la nació catalana. Una entitat que sempre s’ha caracteritzat per l’excel·lència esportiva i també pel seu compromís amb el país, amb la democràcia i amb la defensa drets humans fonamentals com ho demostra el seu compromís amb els dret de la infància. El dret a l’autodeterminació és un dret humà fonamental reconegut per l’ONU en l’article primer de la seva Carta de Drets Civils i Polítics de 1966, signada i ratificada per l’Estat Espanyol. Es per tot això que el F.C. Barcelona dóna suport a la Consulta sobre la Independència. I, concretament, a la Consulta a Barcelona que es celebrarà el 10 d’abril de 2011, amb la utilització de les seves instal·lacions com a col·legi electoral.” La decisió coincideix amb la sortida de Joan Laporta de la junta, fet que obra un interrogat sobre les possibilitats que el compromís es mantingui. Per la portaveu de la Coordinadora Nacional de la Consulta, Anna Arqué, serà "difícil" que la pròxima junta revoqui la decisió, sigui quin sigui el president que surti escollit. "Un cop un de valent ha pres la decisió, i es vota per unanimitat a la junta i en queda constància oficial, a veure com argumenten la revocació d'una cessió a un col·lectiu de ciutadans per fer un acte totalment democràtic", argumenta. VilaWeb: El Barça cedeix el Camp Nou per a votar en la consulta sobre la independència del 2011

directe.cat: El Barça cedeix el Camp Nou com a seu electoral per a la consulta sobre la independència de l'abril

eldebat.cat: La darrera decisió de Joan Laporta

elPeriódico: El Barça decideix cedir el Camp Nou per a la consulta independentista de Barcelona el 2011

laVanguardia: El Barça ofrece el Camp Nou para la consulta independentista de Barcelona el próximo 10 de abril

15.000 euros de sanció per a Guardiola

Finalment, el comitè de competició de la federació espanyola va resoldre ahir l'expedient que va obrir a Pep Guardiola per haver assegurat en una roda de premsa que l'àrbitre Clos Gómez i el seu assistent havien mentit en la redacció de l'acta del partit Almeria-Barça. El tècnic blaugrana va ser sancionat amb una multa de 15.000 euros per una història que va començar el dia 6 de març. Guardiola va ser expulsat per Clos Gómez per les indicacions del seu assistent i, en l'acta del partit, l'àrbitre va explicar que l'havia enviat a la graderia per «abandonar l'àrea tècnica, es va desplaçar fins a l'assistent i va acostar la seva cara a pocs centímetres d'aquest, a la vegada que li cridava: ho xiules tot al revés. No t'assabentes de res.» Guardiola va ser sancionat amb un partit per competició, com també Zlatan Ibrahimovic, que també va veure la targeta vermella en aquell partit. Una setmana després, en roda de premsa, l'entrenador del Barça explicava que Clos Gómez i el seu auxiliar, Gallego Galindo, havien mentit en la redacció de l'acta: «No és que estigui gaire orgullós del que vaig fer. Puc entendre l'expulsió, però si vam decidir fer-hi un recurs va ser perquè el senyor Clos i el senyor Gallego menteixen. Jo m'equivoco i me'n vaig a la graderia, però ells menteixen i ho saben», va dir en aquell moment. Les imatges de televisió que va oferir Canal Plus van demostrar que Guardiola tenia raó i que el que havia dit el tècnic del Barça no s'ajustava amb el que hi havia escrit en l'acta del partit l'àrbitre. En les imatges es veia com Guardiola li deia primer: «L'empeny.» I posteriorment feia una pregunta: «Àrbitre, no has vist que l'empeny?» Després de no rebre resposta, l'entrenador va insistir: «L'empeny, l'empeny.» I acabava dient-li a Gallego Galindo: «Escolta, que t'estic parlant bé.»

Guardiola ha estat sancionat econòmicament després que el comitè de competició hagués rebut pressions per part dels mitjans de comunicació de Madrid, que, fins i tot, van demanar la inhabilitació de l'entrenador blaugrana i una sanció esportiva. El Barça estudia ara presentar recurs al comitè d'apel·lació de la federació espanyola. Ho podrà fer en els pròxims deu dies.

Pep Guardiola serà l'últim signatari de la ILP Televisió Sense Frontereres

L'entrenador del F.C. Barcelona, Josep Guardiola, serà l'últim signatari, el dia 11 de juny, de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, segons que ha comunicat avui Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L'entitat, promotora d'aquesta iniciativa, ja ha recollit més de mig milió de signatures, xifra necessària per a poder presentar la ILP al Congrés. L'envit és ara d'aconseguir més de 550.000 signatures, per poder compensar les possibles signatures no vàlides.

ACPV considera un èxit la campanya en què han participat molta gent, associacions, sindicats, partits i personalitats de la cultura, de la política i de l’esport.

Barça 4 - Valladolid 0

Puyal 160510

El Barça ha guanyat el títol de Lliga de futbol en emportar-se els tres últims punts de la competició. El Barça ha superat el Valladolid per 4 a 0. Luis Prieto, en una desgraciada acció en la seva pròpia porta en el minut 27, ha obert el marcadors. Pedro, en el 31, ha col·locat al Barcelona amb un avantatge de dos gols al concloure la primera part. En la segona, Messi ha acabat d'empènyer la pilota cap a la xarxa en una acció que ha començat Touré Yayà en el minut 61. L'argentí ha sigut l'artífex del quart del Barça, al 75, i li ha dedicat el gol a la seva mare. El Reial Madrid, que abans de l'última jornada d'avui era l'únic que li podia arrabassar el títol al Barça, ha empatat a Màlaga 1-1. És el quart títol d'aquesta temporada per als blaugrana, si bé és el primer de l'any 2010. Abans havien guanyat la Supercopa d'Europa, la Supercopa d'Espanya i el Mundial de Clubs. És també el setè títol de l'era Pep Guardiola a la banqueta blaugrana. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges de la festa

El Barça guanya la Lliga

'Ser del Barça és lo millor que hi ha' Coldplay - Viva La Vida

El Barça s'ha tornat a proclamar campió de la lliga, en una tranquil·la última jornada on no ha fet falta estar atents dels transistors. L'amenaça del Madrid no ha existit en tota la tarda de diumenge, després que els blaugrana s'avancessin al marcador amb un gol a pròpia porta de l'equip contrari i posteriorment marquessin Pedro i Messi per partida doble. A més els blancs només han pogut empatar contra el Màlaga, de manera que l'equip català s'ha endut el títol de lliga amb una xifra rècord de 99 punts en lliga, deixant l'equip espanyol a tres punts. Minuts abans d'acabar el partit les celebracions a Canaletes ja havien començat, i es preveu que fins a 80.000 aficionats allargaran la festa fins ben entrada la matinada.