lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de juliol, 2009

El dia després...

Ovidi Montllor-Tot explota pel cap o per la pota

Fins que no sapiguem alguna cosa segura sobre el nou finançament, és a dir, fins que el govern espanyol deixi de mostrar-se imprecís i ambigu o llegim el text de la Lofca, serà difícil jutjar.

Més dificil és fer-ho segons les declaracions dels portaveus dels partits. Escolteu-los. Potser això pot explicar la confusió sobre què és el que s'ha pactat exactament. Joan Puigcercós ERC 130709 CATr

Manuela de Madre PSC 130709 CATr

Felip Puig CiU 130709 CATr

Joan Herrera ICV 130709 CATr

Alícia Sánchez Camacho PPC 130709 CATr

Vicent Sanchis: Mullar-s’hi (Avui)

La PDD rebutja el finançament i reivindica el dret de decidir, també sobre els impostos

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), que aquest cap de setmana ha celebrat una assemblea per tancar el seu conflicte intern, rebutja 'el magre' acord de finançament perquè no pot admetre que 'l'ofegament econòmic continuï sent la base de les nostres relacions de dependència amb l'Estat'. La PDD considera que s'ha de reclamar també el dret de decidir sobre els nostres impostos i per això rebutja el nou model de finançament que, segons afirmen, no redueix 'clarament' el dèficit fiscal que el 2008 ja va superar els 20.000 milions d'euros anuals. Afirmen que les xifres que s'anuncien per al 2012 són 'un brindis al sol: una nova promesa que el govern espanyol incomplirà'.

El conseller Castells destaca que l'acord compleix l'Estatut "molt satisfactòriament"

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha qualificat aquest dilluns de 'plenament satisfactòries' les xifres que rebrà Catalunya arran de l'acord de finançament. Castells no ha volgut parlar obertament de xifres, tot i que ha dit que la quantia se situarà a l'entorn dels números que s'han fet públiques les últimes hores i que havien marcat com a objectiu algunes institucions. Tant la Cambra de Comerç com ERC han parlat de 3.800 MEUR, xifra que el conseller no ha citat. Qui sí ha parlat de xifres ha estat el conseller d'Interior i president d'ICV, Joan Saura, que ha explicat que són de 2.100 MEUR el primer any, 2.500 el segon, prop de 3.000 el tercer i més de 3.800 el quart any, sense especificar si la totalitat d'aquestes quantitats està recollida dins del model o bé si provenen d'aportacions addicionals.

Ernest Benach: 'ERC ha fet un exercici de responsabilitat, de patriotisme i de pragmatisme'

El president del Parlament de Catalunya i membre de l'executiva d'ERC afirma que l'acord de finançament acceptat pels republicans 'no és el millor' però és 'un pas endavant' i el considera 'prou bo' si es té en compte les limitacions competencials de l’Estatut aprovat amb el pacte Mas-Zapatero. En un apunt al seu blog, just mitja hora abans que comenci el Consell Nacional en què els republicans han de ratificar el 'sí' de l'executiva al finançament, Benach explica que 'ERC ha fet un exercici de responsabilitat, de patriotisme i de pragmatisme, anant de la mà de la societat catalana i mirant pels interessos del país'. blog de l'Ernest Benach: ERC i el finançament

El nou acord de finançament rep el 85% de suports al Consell Nacional d'Esquerra

Després que l'executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) avalés aquest diumenge la proposta de finançament (pdf) presentada per la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, el Consell Nacional del partit ha decidit aquest vespre, després de més de tres hores i mitja de debat viu, ratificar aquesta decisió. Després d'una resolució que no ha comptat amb el vistiplau de tota l'executiva, el sí a l'acord del nou finançament ja és un fet. En contra, com ja havien anunciat, els vots de les JERC i els membres del corrent crític d'Esquerra Independentista (EI), que demana que se celebri un referèndum intern per consultar-ho al conjunt de la militància.

El Govern valencià troba 'injust' el nou finançament i demana el doble del que rebran

No! que s'ho gastarà amb "trajes"!!! El nou finançament autonòmic presentat aquest cap de setmana per la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, no ha agradat gens a la Generalitat valenciana, que considera que es tracta d'un acord 'injust' i 'insolidari' que els discrimina respecte d'altres territoris com Andalusia o Catalunya. Segons el Govern de Francisco Camps, els 1.200 MEUR addicionals que rebrà el País Valencià són insuficients i no tracten en pla d'igualtat la població valenciana. Per la Generalitat caldria arribar fins els 2.400 MEUR addicionals per tal que els valencians no es sentissin 'menyspreats'. Tot i lamentar les xifres anunciades per l'Estat, el Govern valencià ja ha avançat que acceptaran l'aportació addicional, ja que 'una cosa és no donar suport al model' i l'altra seria renunciar a rebre 1.200 milions extres.

Francesc Antich, satisfet amb els 500 milions addicionals que rebran les Balears

A falta de conèixer les xifres definitives del pacte pel finançament autonòmic, Francesc Antich, el president de les Balears, ha assegurat que les Illes rebran una xifra addicional 'més propera als 500 que als 400 milions', una fet que ha considerat 'històric' per tal d'aconseguir redreçar el finançament de les Balears, que s'acostarien a la mitjana espanyola després de dècades de càstig per l'espoli fiscal. Els 500 MEUR que sembla que Salgado hauria posat sobre la taula d'Antich han servit per silenciar les veus crítiques amb la negociació a les Illes, ja que tant el PP com la societat civil demanaven no acceptar els 200 MEUR oferts inicialment per Solbes, i apostaven per pressionar el Govern espanyol fins a aconseguir un mínim de 500 milions addicionals. Amb el nou finançament, les Balears igualaran el tracte amb la resta d'autonomies, ja que fins ara l'aportació de l'Estat a les Illes es trobava 21 punts per sota la mitjana espanyola.

Zapatero celebra que Catalunya "se senti còmoda"

Zapatero, on és "la trampa"? Zapatero 130709 La Nit COMr

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha destacat la importància que Catalunya "se senti còmoda" amb el nou model de finançament i ha deixat entreveure que a partir d'ara li serà "més fàcil" l'estabilitat parlamentària.

Zapatero, que ha justificat que Catalunya rebi més diners que ningú perquè pugui assumir competències exclusives com seguretat, presons i Rodalies, no ha volgut confirmar cap xifra tot recordant que els ingressos de la Generalitat dependran de l'evolució de la recaptació d'impostos.

Cansat de les crítiques del PP que apunten que ha acordat el sistema de finançament amb el tripartit per salvar el govern de Catalunya i garantir-se vols al Congrés, Zapatero ha fet ús de la memòria per recordar que "l'únic sistema de finançament que ha permès que un president del govern ho fos va ser el que va fer José María Aznar al Magèstic amb Jordi Pujol al 1996". "És veritat que en aquella època vam llegir editorials que era un gran procés d'integració de la centre dreta a Espanya", ha ironitzat.

Avigdor Lieberman rebutja la proposta de Solana perquè l'ONU reconegui l'estat palestí en un termini concret

Se'n foten del mort i del qui el vetlla! Potser ja n'hi ha prou!!! El ministre israelià d'Exteriors, Avigdor Lieberman, ha rebutjat la proposta de l'alt representant de Política Exterior i de Seguretat Comú de la Unió Europea (UE), Javier Solana, perquè el consell de seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) reconegui l'estat palestí en un termini concret, sense que calgui un acord de pau entre israelians i palestins. 'La pau ha de construir-se, no imposar-se', ha declarat a la ràdio pública israeliana.

'Amb tots els meus respectes a Solana, ell és a punt de retirar-se, i no hem d'exagerar la importància de les declaracions que faci', ha afegit. Dissabte passat, en una conferència que va tenir lloc a Londres, Solana va demanar que s'establira un termini concret, després del qual hauria d'aprovar-se una resolució del consell de seguretat de l'ONU per al reconeixement de l'estat palestí 'com a membre de ple dret de l'ONU'. La resolució inclouria una decisió sobre les fronteres, els refugiats, Jerusalem i uns altres afers de seguretat. 'Si les parts no poden complir-lo', va dir en referència a un acord de pau, 'hauria de plantejar-se una solució amb el suport de la comunitat internacional'.

L'Audiència Nacional jutja avui Núria Pòrtulas

Benet Salellas 090709 CATinfo

L'Audiència Nacional jutja aquest dilluns l'activista antisistema de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas, que s'enfrontarà a una petició de cinc anys de presó per liderar un grup que presumptament va prestar suport a cèl·lules anarquistes que haurien participat en actes de sabotatge de caràcter terrorista.

El fiscal Miguel Ángel Carballo acusa Pòrtulas d'un delicte de col·laboració amb organització terrorista, perquè considera que va recollir informació sobre possibles objectius i mesures de seguretat d'edificis oficials, entre els quals hi ha les conselleries de Treball i Justícia de la Generalitat.

Segons consta en l'escrit provisional d'acusació, les tasques desenvolupades per l'acusada li van permetre disposar de prou "informació i capacitació tècnica per cometre accions amb finalitats terroristes". Núria Pòrtulas ha comparegut a l'Audiència Nacional acompanyada d'una cinquantena de membres del col·lectiu que li dóna suport. La portaveu de l'assemblea de suport a Pòrtulas, Ariadna Monerris, ha assegurat a les portes de l'Audiència Nacional que aquest ha estat un judici 'polític' on 'no es jutgen fets o accions, sinó idees, maneres de pensar i de plantejar la vida'. La policia espanyola ha detingut sis persones que es concentraven a Madrid per mostrar el seu suport a Núria Pòrtulas. També hi ha uns quants contusionats a causa de les càrregues contra els concentrats. En el judici, Pòrtulas s'ha desvinculat de grups violents però el fiscal ha mantingut la seva posició i ha demanat cinc anys de presó.