Passant l'Ebre de puntetes

És cert que el recurrent transvasament de l'Ebre també ha fet acte de presència en aquesta campanya electoral, però per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) els missatges que s'estan enviant són retòrics i mancats de contingut. “No s'està plantejant un debat seriós sobre gestió hidràulica a l'Estat i el tema de l'Ebre s'aborda molt de passada”, explicava el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, que assenyalava que mentre els socialistes diuen obertament no al transvasament de l'Ebre, aposten per la creació dels anomenats bancs d'aigua que obren la porta a fer-lo possible. I el PP, fins i tot els populars valencians, ja no parlen de transvasaments sinó de transferències d'aigües sobrants, que acaba sent un eufemisme del mateix. Sense referir-se explícitament al transvasament de l'Ebre, Mariano Rajoy va recuperar ahir un dels missatges del PP en un acte electoral a Múrcia: “Aigua per a tothom.” Així, el PP vol reprendre el Plan Hidrológico Nacional (PHN).

En vista d'aquest context bipartidista estatal, els antitransvasament de l'Ebre també troben a faltar en clau catalana i fins i tot ebrenca –hi ha alguna comptada excepció– algun partit que defense el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre. “O es marca el cabal ambiental o el transvasament és un fet consumat”, afirma Tomàs, que lamenta que no s'haja prestat “ni la més mínima atenció” a aquest tema.

Després d'analitzar el que està passant aquesta campanya electoral, la PDE ha arribat a la conclusió que mani qui mani s'acabarà imposant el model del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona. I aquí és on entren les obres dels nous regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues. “Com els regants no podran pagar les obres, vendran l'excedent de les seues concessions, com va passar amb el minitransvasament”, denuncia Tomàs. “Ens considerem avisats”, afegeix. Així, la PDE prepara pel diumenge 27 de novembre un acte reivindicatiu a les obres de construcció del canal Xerta-Sénia per denunciar que “mani qui mani, aquest canal és un transvasament de l'Ebre a Castelló igual que el Segarra-Garrigues és un transvasament del Segre-Ebre a Barcelona”.

El tram navegable de l'Ebre podria arribar fins a Riba-roja

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) proposa ampliar el tram navegable del riu Ebre, que ara va d'Ascó a la desembocadura, fins a Riba-roja d'Ebre.

Tot i que l'actual situació econòmica no permet executar aquest projecte de forma immediata, l'objectiu de l'Idece és encarregar el projecte per poder-lo emprendre quan el govern tingui pressupost. “No és un projecte a curt termini, però podem començar a negociar amb la central nuclear d'Ascó i redactar els projectes d'obra”, ha explicat el director de l'Idece, Jordi Borràs. A més de la necessitat de dragar el riu per habilitar la via navegable, entre Ascó i Riba-roja s'han de superar dos obstacles. “A Flix ja hi ha una resclosa que es podria rehabilitar, però a Ascó s'ha de superar l'assut de la nuclear”, ha dit Borràs.

Potser no es farà l'obra, però les comissions ja van per endavant!!! NO LLENCEU MÉS DINERS AL RIU, SI US PLAU !!!

El PSC desenterra l'amenaça de que el PP intenti de nou transvasar l'Ebre

Així, així, a fer por !!! Recorden que CiU va estar d'acord amb el PHN Els socialistes han desenterrat avui a Tarragona l'amenaça de que el PP pugui intentar posar en marxa de nou el Pla Hidrològic Nacional (PHN), que tant de rebuig va suscitar a Catalunya i l'Aragó, i faci un transvasament de l'aigua de l'Ebre cap al el sud-est espanyol. L'expresident d'Aragó i secretari d'Organització del PSOE, Marcelino Iglesias, i els candidats del PSC per Tarragona i Barcelona, Francesc Vallès i Carme Chacón, respectivament, s'han referit a aquesta amenaça en les seves intervencions avui en un míting electoral al palau de congressos de Tarragona.

Excés de sulfats i clorurs a l'aigua potable de Miravet

L'aigua potable de Miravet ha superat les últimes setmanes els nivells de sulfats i clorurs. Així, si el màxim permès per la llei és de 250 mil·ligrams per litre, les analítiques de l'octubre van registrar una concentració de 288 mil·ligrams. L'aigua no ha deixat de ser potable, segons fonts de l'Ajuntament, però Salut ha detectat l'anomalia i obliga a avisar a través de pregons sectors de risc (hipertensos, embarassades i malalts del cor). El problema és que els nivells d'aigua del pou que abasteix el municipi han baixat a causa de la sequera. “Aquí l'aigua porta molta calç i com que n'hi ha menys puja la concentració de sals”, explicava l'alcalde, Toni Borrell, confiat que les pluges d'aquests dies solucionen el problema, mentre no es fa un pou nou.

La PDE decebuda amb la posició del Govern pel transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb "decepció" el pronunciament del Govern en contra del transvasament a Castelló efectuat aquest dimecres al matí pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A més de retreure que no hagi estat el president, Artur Mas, l'encarregat de parlar, el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs, ha recriminat al Govern haver eludit la seva responsabilitat en l'aprovació del cabal ambiental del tram final de l'Ebre i el seu suport als canals de reg Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, que la PDE veu com a infraestructures per transvasar. Consideren, de fet, que el discurs de Recoder evidencia una "preparació del terreny per a pactes amb el PP". "Preocupació total", "no ha estat a l'alçada del que esperàvem" o "mereixíem alguna cosa més institucionalment".

El contingut de la resposta del conseller, però, ha deixat encara més mal gust de boca a Manolo Tomàs: "M'ha donat la impressió que hi ha un acord tàcit entre CiU i PP i que el Govern no està a l'alçada de les circumstàncies. Amb el missatge que vam rebre divendres i el que hem rebut avui, entenem que no s'està jugant nét".

L'Ajuntament d'Amposta rebutja el transvasament de l'Ebre a Castelló per unanimitat

El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha seguit els passos del de Tortosa i ha aprovat per unanimitat una declaració institucional contra la demanda d'un transvasament de l'Ebre per part de la Diputació de Castelló. El text reflecteix el rebuig del consistori a la demanda de 90 hectòmetres cúbics anuals del riu, i reitera els arguments científics sobre la inexistència de “sobrants” d'aigua de l'Ebre.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha advertit que la declaració és un “avís per a navegants” sobre la posició institucional del consistori davant les possibles noves peticions d'aigua del riu procedents del País Valencià.

Des de l'oposició, el portaveu municipal d'ERC, Adam Tomàs, ha retret al govern espanyol que encara no hagi “fet els deures”, ja que això hauria “tallat les expectatives” dels governs murcians i valencià. Tomàs ha criticat que aquests executius no hagin estudiat alternatives d'abastament d'aigua i s'hagin dedicat “a creuar els braços i esperar que torni a guanyar el PP per tornar a treure el Pla Hidrològic Nacional”.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre es reactiva

Castelló insisteix a reclamar aigua de l'Ebre La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha decidit reactivar tots els mecanismes de lluita contra els transvasaments davant la insistència de Castelló per rebre aigua de l'Ebre. Les alertes han sorgit després de conèixer una sentència del Tribunal Suprem que obliga el govern espanyol a posicionar-se sobre la petició feta per la Diputació de Castelló de rebre 90 hectòmetres cúbics d'aigua de l'Ebre, a través d'un minitransvasament.

Els antitransvasament han avisat que es preveu una "tardor calenta" i han demanat a la societat ebrenca que estigui preparada per mobilitzar-se. Així mateix, la PDE ha reclamat als polítics ebrencs i al Govern que es posicionin i "no miren cap a un altre lloc".

Toc de llaguters

Recuperen el toc del corn marí que utilitzaven els navegants fluvials de l'Ebre Era un so en re sostingut, que es podia sentir fins a quatre quilòmetres de distància, emès per un corn marí manipulat i el tocaven els llaguters per anunciar la seua arribada als pobles riberencs o els dies de boira espessa per evitar la col·lisió amb altres llaguts o embarcacions fluvials, en una època en què el trànsit per l'Ebre era intens. “Quan per aqueixes comarques no hi havia encara carreteres, l'Ebre era un gran camí, una pista d'aigua on navegaven els llaguts, amunt i avall, portant gent i mercaderia”, va escriure el gran escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila. Aquest so va desaparèixer en la segona meitat del segle passat, quan la decadència de la navegació fluvial pel riu Ebre va entrar en un camí sense retorn, però ara s'ha recuperat i tornarà a sonar a Móra d'Ebre aquest estiu, durant la Festa del Riu, un dels actes més emblemàtics de les festes majors.

Avui: El so dels llaguters

Anellament de flamencs al Delta

Un total de 3.012 parelles reproductores de flamenc s'han comptabilitzat aquest any al delta de l'Ebre, concentrades a les salines de la Trinitat, a la punta de la Banya, cosa que suposa la segona xifra més alta des que el 1993 l'espècie va tornar a l'àrea de manera estable, segons han informat tècnics del parc natural. En el rècord del 2009 van ser 3.139 parelles. El cap de setmana passat, més de 200 persones van participar en el tradicional anellament de pollastres de flamenc, un sistema que permet avançar en el coneixement de l'espècie i ajudar a la seva conservació.

L'extracció dels llots de Flix? Ja ho veurem!!!

La data oficial d'inici de l'extracció dels fangs contaminats amb residus tòxics que s'acumulen al fons del pantà de Flix, que era principis del 2012, no és ni de bon tros exacta. El secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, el falsetà Josep Puxeu, va matisar que la prioritat és tenir articulades totes les garanties de seguretat abans d'emprendre la descontaminació i que, a més, l'extracció s'ha d'executar en una època de l'any en què el cabal del riu, a mercè de les pluges o l'acumulació de neu a l'hivern, no pugui superar els 600 m³ per segon. És a dir, pels volts de l'estiu, tot i que tampoc no es va atrevir a assegurar que es faci l'estiu que ve. “Hem de buscar un moment en què la regulació [a través dels embassaments superiors] ens permeti evitar qualsevol risc”, va insistir.

Troben un cadàver surant a l'Ebre a l'altura de Miravet

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home que va aparèixer ahir surant al riu Ebre, a l'altura de Miravet. El cadàver el van localitzar cap a les 11 del matí operaris contractats per la UTE Servidel i Aigües de Barcelona, l'encarregada de fer els treballs de manteniment de la via navegable del riu Ebre.

Concretament, els operaris estaven netejant d'algues una boia de les que marquen el límit del canal navegable quan van sentir una forta pudor i van veure que hi havia un cadàver al riu, en un estat de descomposició bastant avançat, fet que indica que feia diversos dies que era al riu. De seguida van avisar els Mossos d'Esquadra i es va personar al lloc la jutgessa de Gandesa per procedir a l'aixecament del cadàver, en la qual van haver de participar la unitat subaquàtica dels Mossos.

Els Mossos han obert una investigació per esbrinar la identitat de l'home i la causa de la mort. No s'ha precisat l'edat de la víctima ni si presentava signes de violència.

‘La barraca', nou disc de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

L'especial bressol que l'ha vist nàixer, una tradicional barraca del delta de l'Ebre, li ha donat el nom al nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb la col·laboració del músic de Xàtiva Pep Gimeno El Botifarra. La Barraca s'inspira en la música tradicional valenciana i ebrenca.

Aquesta col·laboració entre els artistes de Tortosa i el de Xàtiva és la culminació d'una amistat de fa sis anys que vol plasmar en un treball conjunt els vincles comuns en l'àmbit musical i cultural dels dos territoris. a través de jotes, fandangos i havaneres.

Segons ha explicat Artur Gaya, veu dels Quicos, La Barraca “és un viatge musical entre la Catalunya de l'Ebre i les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida del País Valencià”. “Un corredor cultural del Mediterrani”, ha explicat Gaya amb el què es vol donar a conèixer tots els trets comuns, sobretot musicals, que tenen els dos territori

El canvi climàtic fa inviable el transvasament de l'Ebre

Els tècnics de la CHE xifren en només 127 metres cúbics per segon el cabal mínim El canvi climàtic fa inviable un gran transvasament de l'Ebre tal com el va planificar primer el govern socialista de Felipe González (1.850 hectòmetres cúbics anuals) i després el del PP de José María Aznar (1.050). Aquells transvasaments es basaven en l'anterior pla hidrològic de la conca de l'Ebre (PHE), que xifrava en 18.217 hectòmetres cúbics l'aportació hídrica anual de l'Ebre. La realitat ja ha rebaixat aquesta xifra a 14.623 hectòmetres anuals si es fa una mitjana de l'aigua que ha baixat pel riu des del 1980 fins al 2006. Una quantitat que es reduirà encara més si s'apliquen els efectes del canvi climàtic, ja que segons un estudi de la Universitat de la Corunya els recursos hídrics de l'Ebre es podrien rebaixar aquest segle entre el 10 i el 20%. Si això es compleix, l'aportació anual de l'Ebre baixaria als 13.161 hectòmetres, i en el pitjor dels casos, als 11.699.

Es tracta d'una informació que publicava ahir El Periódico de Aragón, que precisava també que la demanda actual del riu és de 8.000 hectòmetres cúbics (7.400 per a regadius, 50 per a usos ramaders, 360 per aigua per beure, 180 per a consum industrial, i 200 són els que es transvasen a Bilbao, Santander i Tarragona). Una quantitat a la qual s'hauria d'afegir el cabal ecològic previst per al tram final de l'Ebre. Segons aquest mateix diari, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) parlen d'un cabal mediambiental per al delta de l'Ebre d'entre 3.800 i 4.200 hectòmetres cúbics anuals. Són entre 120 i 127 metres cúbics per segon. Una xifra que no millora substancialment els 100 metres cúbics actuals i que rebaixa a més de la meitat la proposta de cabals aprovada pel Parlament de Catalunya el 2008, que oscil·lava entre els 7.000 i els 12.000 hectòmetres en funció dels anys secs o humits. De moment no hi ha acord ni entre les administracions ni amb els agents socials.

La PDE descarta implicar-se en les eleccions

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) no reeditarà la campanya Mai més un govern transvasista, ja que ha descartat implicar-se en la contesa electoral del 28 de novembre. El moviment social va impulsar aquella campanya l'any 2003, per orientar el vot dels ebrencs contra CiU i el PP. Però anys més tard la gestió de la sequera del 2008 va suposar un trencament entre la PDE i el tripartit. A les europees del 2009, la PDE va fer campanya pel vot nul.

PDE: La gènesi d'un moviment

A l'estiu del 2000 ja es parlava de la necessitat de crear la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Amb tot, el moviment social que va aconseguir aturar el transvasament de l'Ebre, i que ara celebra el seu desè aniversari, no va nàixer oficialment fins a l'assemblea que va tenir lloc a Tortosa un vespre ventós el 15 de setembre del 2000. En realitat, havia de constituir-se a Saragossa el 23 de setembre, però l'èxit de l'assemblea informativa –amb prop de 700 persones a l'auditori– va desembocar en la constitució formal de la PDE i en una manifestació espontània pels carrers de Tortosa.

Gustau Moreno: La gènesi d'un moviment (Avui)

Pas endavant per garantir l'abastament d'aigua

El consell d'administració de la societat estatal Acuamed ha aprovat posar a licitació les set primeres obres del pla de restitució territorial, que ha de garantir el subministrament d'aigua als municipis que s'abasteixen de l'Ebre en cas que es produeixi un episodi de contaminació del riu durant els treballs de neteja dels llots tòxics a Flix. Així ho va explicar ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, en la visita al pantà de Flix per veure l'avanç de les obres del mur que ha d'aïllar els llots.

Puxeu va explicar que es preveu que aquestes set primeres actuacions es comencin a executar a principi de la tardor. Aquestes set primeres obres costaran cinc milions d'euros i pertanyen a la primera fase del pla, que afecta els municipis que s'abasteixen directament del riu. Concretament, dos són de la Ribera d'Ebre –Ascó i Móra d'Ebre-; dos més, del Baix Ebre –Tivenys i Tortosa-, i tres de la Terra Alta –Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

El govern aprova la revisió del pla territorial de l'Ebre

El govern va aprovar ahir definitivament el pla territorial de les Terres de l'Ebre, un document en què es planifica el creixement de les quatre comarques ebrenques fins al 2026 i en què es revisa el text del 2001, que era caduc.

En el pla territorial s'estima que la població ebrenca arribarà als 203.400 habitants el 2026, tindrà 102.500 treballadors i 75.600 habitatges principals.

El pla territorial preveu la reconversió en autovia de l'N-340 i com a conseqüència de les al·legacions presentades dibuixa un doble traçat al seu pas per Campredó: el de Foment, que separa el poble del barri de Font de Quinto, i l'alternativa de l'Ajuntament de Tortosa. En l'àmbit de les infraestructures, també aposta pel desdoblament de l'eix de l'Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el desdoblament de l'N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i el port comercial d'Alcanar. Es recull la proposta de l'Idece de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvial i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.

També es preveu la construcció de dos aeròdroms, un a la Terra Alta, a Arnes, i l'altre a la Ribera d'Ebre, al terme municipal de Móra la Nova. Pel que fa als accessos als aeròdroms, no estan concretats.

La federació de regants s'oposa al pla de conca

La Federació de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro), que inclou més de cent entitats federades al llarg de tota la conca, va decidir ahir en una junta general no donar suport al pla hidrològic de la conca de l'Ebre que està tramitant el govern de l'Estat i que ja fa mesos que s'hauria d'haver aprovat. La junta, en què també estan representades les dues comunitats de regants del delta de l'Ebre, s'oposa a aquest pla per “la falta de rigor” a l'hora d'establir el cabal mediambiental i pel ritme d'execució d'obres hidràuliques considerades prioritàries. Concretament, els regants denuncien “la paralització” que fa el Ministeri de Medi Ambient de la declaració d'impacte ambiental d'obres incloses en el pla hidrològic de conca aprovat el 1996, l'anomenat pacte de l'aigua d'Aragó. Segons Ferebro, la seua oposició al pla de conca el fa “difícilment viable”. Els arguments dels regants són diametralment oposats als de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Ahir el seu portaveu, Manolo Tomàs, va denunciar que l'estratègia dels regants és “boicotejar” i “endarrerir” l'aprovació del pla de conca mentre sí que tiren endavant les grans obres de regadiu de la part superior de la conca. “Si continuen fent regadius, més difícil tindrem que s'acabe aprovant un cabal ecològic suficient per garantir la pervivència del Delta”, va alertar Tomàs, que va precisar que aquesta situació està perjudicant l'estratègia de la plataforma. “Ens interessa que el pla de conca s'aprove com més ràpid millor per denunciar-lo a la Comissió Europea”, va explicar Tomàs.

L'engegada de les vegueries es queda en un canvi de nom

... i gràcies!!! Les primeres vegueries que es crearan a Catalunya amb la nova llei –les de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona– seran només un canvi de nom de les diputacions, segons es desprèn d'una esmena que ha presentat el tripartit recollint un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. L'esmena canvia el redactat de la disposició transitòria primera, i estableix que els consells de vegueria seran el nou nom de les diputacions. Però no les rellevaran d'entrada per crear una nova administració.

La llei que s'aprovarà dimarts vinent al ple del Parlament apuntava fins ara que els consells de vegueria “substitueixen les actuals diputacions”. Per tant, aquest relleu semblava automàtic. En canvi, l'esmena canvia el redactat i posa el verb en futur, alhora que treu el matís de provisionalitat a les diputacions. “Els consells de vegueria esmentats (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) substituiran les diputacions provincials corresponents”, rectifica l'esmena.

La llei preveu desenvolupar les vegueries en tres fases: la primera seria aquesta de les actuals 4 províncies. La segona quedarà per més endavant perquè requerirà una modificació prèvia de la llei electoral estatal, per crear la de les Terres de l'Ebre. I la tercera s'aplicaria encara més tard, després d'un canvi de límits provincials aprovat a les Corts, per crear les de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu.

PSC, ERC i ICV han decidit modificar la llei seguint les recomanacions que va fer el Consell de Garanties Estatutàries en un dictamen que es va aprovar per unanimitat. L'escrit, que té 43 pàgines, es va fer públic el passat 5 de juliol.

El Code efectuarà un tractament addicional aquest mes de juliol per frenar la proliferació de mosca negra adulta

El Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code) efectuarà un tractament addicional contra la mosca negra, probablement la setmana vinent, per frenar la proliferació d'exemplars adults en nombrosos punts de les Terres de l'Ebre durant els últims mesos. El retard en la signatura del conveni de finançament de les actuacions amb l'Agència de la Protecció de la Salut, que va ajornar els tractaments fins el passat mes de juny, ha afavorit l'explosió de la plaga, malgrat l'efectivitat de les primeres actuacions. Per evitar-ho, el president del Code, Antoni Montagut, ha tornat a reclamar al Govern que s'integri definitivament a l'ens, tal i com es ve plantejant des de fa sis anys.