lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 d’abril, 2010

Lluís Salvadó veu compatible la declaració de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera amb el cementiri nuclear

Sí, home !!! Que t'has begut l'enteniment? Així ho ha assegurat en la constitució del consell promotor de la candidatura, que ha tingut lloc aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Tortosa. El consell integra administracions, agents socials, econòmics, culturals i acadèmics, que treballen amb l'objectiu de presentar la proposta perquè sigui avaluada pel comitè estatal del Programa MaB el setembre de 2011.

Salvadó ha explicat que la qüestió nuclear ja va ser plantejada amb anterioritat als responsables estatals del Programa MaB -Home i Biosfera en les seves sigles en anglès, programa que gestiona les reserves de la biosfera- en la línia de si la presència de les dues centrals nuclears al territori, les d'Ascó-, era 'compatible' amb la candidatura de les Terres de l'Ebre a reserva de la biosfera. 'Ens van dir que era compatible', ha reiterat.

Així, tot i precisar que el projecte de cementiri nuclear al qual opta Ascó no 'va en la línia' del model plantejat per la candidatura –amb l'objectiu de potenciar l'economia productiva de les cooperatives, els productes del camp i el mar o el turisme- 'no és un projecte incompatible'. La qüestió, però, constitueix un element d'incomoditat entre alguns dels promotors de la candidatura, que veuen com els esforços per assolir aquest reconeixement es poden veure truncats per la presència del MTC.

El Punt: La declaració de l'Ebre com a reserva de la biosfera és compatible amb l'MTC

Avui: El Montsià constitueix el primer consorci de Catalunya per gestionar els espais de la Xarxa Natura 2000 de la comarca

Una investigació de la URV estudiarà l'evolució de la temperatura del calaix que guarda el reactor de Vandellòs I

Enresa i la URV van signar ahir tres convenis per al desenvolupament de noves tecnologies aplicables al desmantellament de centrals nuclears. Se'n beneficiaran tres nous projectes que es desenvoluparan en el marc del Centre Tecnològic Mestral, a l'antiga Vandellòs I, un dels quals pretén crear un model matemàtic que predigui l'evolució de la temperatura i pressió atmosfèrica a dins del calaix que guarda el reactor de la planta que es va tancar després de l'accident del 1989. Tot virtual! Qui té collons d'entrar-hi?

Ni una sola esmena a la ILP contra les corrides

Quan falta només una setmana perquè dilluns finalitzi el període d’esmenes a la iniciativa legislativa popular (ILP) antitaurina, no se n’ha presentat cap. Si aquesta situació es mantingués fins al final, implicaria que la ILP que proposa prohibir les corrides de toros es votaria a cara o creu, és a dir, amb vots a favor i en contra.

De totes maneres, coincidint amb el ple parlamentari d’aquesta setmana, s’intensificaran les converses entre els partits per intentar una sortida mixta, a través d’una moratòria que ajorni alguns anys la prohibició. Aquesta és l’opció que ha guanyat punts en les últimes setmanes, com va avançar aquest diari, però per ara els grups parlamentaris no han aconseguit cap transacció concreta.

Els socialistes s’oposen a la supressió de les corrides, com el PP i Ciutadans, però alguns dels seus diputats són partidaris d’acceptar-la amb una moratòria llarga, d’uns quinze anys. CiU, que manté llibertat de vot, estaria d’acord amb la fórmula de la moratòria si també hi donen el vistiplau els promotors de la ILP. Però es dóna pràcticament per descartat que aquests l’assumeixin si l’ajornament va més enllà dels dos anys. En principi, la votació final sobre la ILP està prevista per al mes de juliol.

Els professors es manifesten per demanar que els ajuntaments s'oposin a les mesures d'eMaragall

Professors i mestres de l'ensenyament públic s'han concentrat en una trentena de punts del territori, davant d'ajuntaments i de Serveis Territorials d'Educació, per demanar la implicació dels consistoris en les decisions del conseller d'Educació, eMaragall. Les concentracions, convocades pels sindicats USTEC-STEs, CC OO, FETE-UGT i ASPEPC.SPS, s'han fet a Barcelona, Badalona, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola, Barberà, Sant Boi, Cornellà, Martorell, Granollers, Palau Solità i Plegamans, Mollet, Vic, El Prat, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, Mataró, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tremp, Tarragona, Cambrils, Reus, Salou, Torredembarra, Tortosa i el Vendrell.

Els professors demanen que els ajuntaments s'impliquin i discuteixin les decisions que està prenent el conseller eMaragall i, concretament, volen que els plens municipals discuteixin i s'oposin a les mesures impulsades pel Departament d'Educació, com ara el tancament de línies de batxillerat en diferents instituts.

Préssecs, gambes i fruits secs causen la majoria d'al·lèrgies alimentàries

Préssecs, gambes i fruits secs són els aliments que més al·lèrgies causen entre els adults. En canvi, la llet, els ous i, també, els fruits secs, són els responsables de la majoria d'al·lèrgies alimentàries entre els nens.

Aquest rebuig al menjar ha crescut molt en els últims anys: el 1992 un 3,5% de les les al·lèrgies ateses eren causades per aliments. El 2005 ja eren el 8%. I més de 200.000 catalans n'estan afectats. Ho han explicat Antonio Valero, president de la societat catalana d'al·lèrgia, i Ramon Lleonart, al·lergòleg de Bellvitge. Ambdós han impulsat un registre en el que col·laboren 11 hospitals per observar l'evolució d'aquest problema que, lamenten, no és ben atès pel sistema de salut català

"Hi ha tòpics com que la xocolata fa molta al·lèrgia, o també els additius, els aliments amb molts colors, el xoriço o el peix blau. Però normalment els elements que fan al·lèrgia del menjar són les proteïnes, les coses molt naturals. En el cas dels adults, els primers causant d'al·lèrgia són els aliments d'origen vegetal", ha indicat Lleonart.

El metge ha afegit que només hi ha "hipòtesis" sobre les causes d'aquest creixement, però ha aventurat que "l'estil de vida occidental" és la principal causa. L'augment de la higiene, del consum d'antibiòtics, i el fet de viure lluny de les granges fa que els nens d'avui creixin menys exposat als bacteris. "Ara tenim menys infeccions però més al·lèrgies", ha conclòs Lleonart.