Jordi Basté 300608 RAC1
29 de juny, 2008
Felicitats i Bon profit !!*!!
Jordi Basté 300608 RAC1
Catalans, avui tots serem alemanys !!! Hem d'omplir els carrers de petards i estelades !!*!!
L'esport català sempre ha estat de primeríssima qualitat. Els Països Catalans han vist néixer esportistes d'elit que han passat a l'història. Malauradament, any rere any els catalans amants de l'esport veiem com la majoria dels esportistes del nostre país no poden competir amb les seleccions catalanes. I el motiu és clar, perquè els Estats espanyol i francès no ho volen de cap de les maneres. Saben que si poguéssim competir a nivell internacional faríem uns molts bons resultats esportius i el nostre poble seria reconegut a qualsevol part del món, com és el cas d'Escòcia, una nació sense Estat que pot participar amb la selecció de futbol en competicions internacionals. Ho diem clar: estem farts d'aquesta situació. Els catalans també volem poder participar en competicions oficials, sentir-nos orgullosos dels nostres esportistes i celebrar els seus èxits. No ens sentim representats, ni molt menys, per les seleccions espanyoles i franceses. I pensem que és una humiliació com els mitjans de comunicació fomenten el fervor espanyolista i jacobí, fins i tot, els mitjans de comunicació teòricament catalans.
Així doncs, tot i sentir un profund respecte cap a les nacions espanyola i francesa, no el podem sentir pas cap a les seves respectives federacions esportives. Unes federacions que no han parat en cap moment de posar pals a les rodes a la oficialitat de les seleccions catalanes. Aquests dies estem vivint un dels esdeveniments esportius més importants de l'any, l'Eurocopa 2008 de futbol. I una vegada més, els catalans no hi som representats, en una competició que de segur podríem fer un paper molt destacat. Mentrestant tots els mitjans de comunicació ens han bombardejat amb informacions per a què ens oblidéssim del nostre imaginari col·lectiu i ens disposéssim a animar a la "roja" i a la "tricolor". Però no ho han aconseguit, lluny d'això els catalans som estadísticament els que menys hem seguit aquestes seleccions en el nostre territori.
A dia d'avui, la selecció francesa ha fet un ridícul estrepitós quedant eliminada a la lligueta i en última posició. Per contra, la selecció espanyola - amb els millors jugadors catalans - ha passat la primera fase i ha superat els quarts de final. Davant d'aquesta situació, i conscients que si la selecció espanyola guanya aquesta Eurocopa, l'onada espanyolista pot arribar a ser insuportable. És per aquest motiu que només podem demanar a tots els catalans que animin a la selecció Alemanya de futbol que s'enfrontarà aquest diumenge, 29 de juny, contra la selecció espanyola. Avui tots serem alemanys, cridarem, animarem, celebrarem els gols alemanys i festejarem la victòria alemanya.
AVUI PER ALEMANYA,
DEMÀ PELS PAÏSOS CATALANS !!*!!
CONVOCATÒRIES Barcelona-CANALETES
Girona-PLAÇA DE CATALUNYA
Vic-PLAÇA MAJOR
Vilafranca del Penedès-PLAÇA DE LA VILA
Reus-PLAÇA PRIM
Berga-PLAÇA DE SANT PERE
Lleida-PLAÇA DE LA PAERIA
Vilanova i la Geltrú-PLAÇA DE LA VILA
València-PLAÇA DE SANT AGUSTÍ
Ciutat de Mallorca-Beer Strasse-S'ARENAL
Una campanya reclama que Badalona dediqui un espai públic a Pompeu Fabra
Pompeu Fabra va escriure la seva obra cabdal, el Diccionari General de la Llengua Catalana, a Badalona. Tot i que va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, el lingüista i gramàtic hi va viure durant trenta anys, fins que el 1939 es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, perseguit pel franquisme. Aquesta situació, considerada una injustícia històrica per a molts badalonins, és el punt de partida d'una campanya que en reclama la dignificació de la memòria i la presència pública a la ciutat. La Comissió Pompeu Fabra demana que es bategi amb el seu nom la futura plaça prevista entre l'avinguda Martí Pujol, el carrer de la Creu, la Via Augusta i Sant Ignasi de Loiola, i també l'estació de metro que s'hi construirà, un espai que serà la futura porta d'entrada a la ciutat.
La causa té el suport de divuit institucions, entre les quals l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Universitat Pompeu Fabra, a més de personatges de la cultura, la política i la societat civil.
Les autoritats municipals van declarar Fabra Fill Predilecte el 1934 i li van concedir la Medalla d'Or de la Ciutat. Però el franquisme esborrà el seu nom de la vida pública, i no només això, n'espolià el domicili, i en destruí els papers i la biblioteca. El 1939, Fabra es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, on s'hi va morir, el 1948.
La veritat de la Plaza de Colón
Segons Cuatro, els aficionats de la roja madrilenys s'amunteguen com cabres a la Plaza de Colón, aquella on oneja la rojigualda més gran de l'Estat. Segons l'emissora, són desenes de milers els espanyols que es congreguen allí per veure el partit a través de les pantalles gegants. I així és, tal com es pot veure en les connexions en directe durant els partits. El que no expliquen els locutors enfervorits de l'Eurocopa és que Cuatro paga un entrepà i 12 euros a aquells patriotes espanyols que vagin a la plaza. Tal com informen a Vaya tele, el macroespai que han muntat els de la Cuatro a la cèntrica plaza madrileña s'havia d'omplir com fos, i així és com, amb anuncis a través de Loquo i d'altres mitjans, oferien l'entrepà i els 12 euros a aquells disposats a tirar-se la tarda onejant rojigualdas.
Panem et circenses en versió entrepà de xoriço. I els catalans, a encomanar-nos a Alemanya.
La CUP porta a debat l'aprovació dels nous estatuts
Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) es reuneixen avui a Manlleu (Osona) en una assemblea nacional marcada per l'aprovació dels nous estatuts. Segons la proposta, haurien de servir per agilitar els processos de debat intern i canviarien l'estructura organitzativa de la CUP. S'hi han presentat un centenar d'esmenes, així que la discussió durarà gran part del dia, segons que ha explicat Josep Anton Vilalta, membre del secretariat nacional de la CUP, a VilaWeb. 'Els estatuts actuals servien quan érem poques CUP', diu Vilalta. 'Ara que hem crescut en nombre de regidors, i que ens anem consolidant amb la creació de noves CUP al territori, aquests estatuts ja no ens són útils.' I és que en les eleccions municipals del 2007, les CUP van triplicar el nombre de regidors respecte les anteriors eleccions i esdevingueren la tercera força política a Vilafranca del Penedès, Berga i Sant Celoni. Actualment, les CUP tenen vint-i-set regidors, ja sigui sota aquestes o altres sigles, com ara UM9 a Sant Pere de Ribes, on hi tenen quatre regidors.
Un dels punts més destacats del debat sobre els nous estatuts és la proposta de crear un consell polític, que substituiria la trobada de representants en què es reuneixen membres del secretariat nacional, regidors i representants de les diverses organitzacions territorials. La creació del consell polític és una de les propostes que ha rebut més esmenes. Segons que explica Vilalta, el consell polític seria un organisme a mig camí entre l'assemblea i el secretariat nacionals: la intenció és que tot allò que pugui decidir el consell no ho decideixi el secretariat i, de la mateixa manera, tot el que pugui decidir l'assembla no ho faci el consell polític.
Josep Anton Vilalta, que també forma part de la CUP de Torà, ha dit que la possibilitat de presentar-se a les eleccions autonòmiques no es debatria pas a l'assemblea: 'ara mateix no ens ho plantegem i no ho tractarem avui'. En aquest sentit, Vilalta ha explicat que la CUP hauria de fer un debat estratègic i ideològic, 'sobre què farem quan siguem grans', però és una qüestió que requereix temps. Justament, la CUP ha publicat a la web nacional un article en què diu que, abans de presentar-se a les eleccions autonòmiques, cal un 'debat profund i conscient de l'estratègia marcada per la CUP i el conjunt del moviment.' És més, segons diu, 'sense descartar res a llarg o curt termini, a dia d'avui la feina política de les Candidatures d'Unitat Popular s'ha de centrar en enfortir el projecte municipal de l'esquerra independentista.'
Puigcercós: "No tinc més remei que anar amb Alemanya"
El president d'Esquerra ha declarat, sobre la final de l'Eurocopa, que "no tinc més remei que anar amb Alemanya. Molts catalans no ens identifiquem amb la selecció espanyola"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
