lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de desembre, 2007

La Fundació Irla d'Esquerra diu que el 2005 cada català va rebre 2.622 € menys del que va aportar

Que la diferència entre el que cada català aporta a l’Estat i el que en rep s’ha multiplicat en els últims deu anys ja ho han posat de manifest les dades sobre balances fiscals que la Fundació del BBVA va presentar a finals de novembre. Però el dèficit fiscal bat rècords si ens fixem en les xifres que ofereix l’estudi de la Fundació Irla, de l’òrbita d’ERC, que posa al descobert números molt més elevats que els del BBVA.

L’informe estudia el període entre el 1995 i el 2005 i, segons les dades, revela que cada català va rebre 2.622 euros menys del que va aportar a les arques públiques pagant els seus impostos. El dèficit de Catalunya amb l’Estat, que va més enllà dels governs de torn i de si han tingut majoria absoluta o no, no ha parat d’anar a l’alça i s’ha multiplicat en els últims deu anys, fins a assolir les puntes del 2004 i el 2005, amb un govern espanyol ja encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. El saldo negatiu total és de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. La dada és significativa perquè revela una xifra de dos dígits per primera vegada. Segons l’estudi, el 2004 el saldo negatiu equivalia al 9% del PIB.

La diferència entre les dades del BBVA i les de la fundació republicana per al període 1995-2005 freguen el 45%. Una de les raons és el mètode de càlcul triat. El BBVA va fer servir l’enfocament càrrega-benefici i la Fundació Irla el del mètode del flux monetari. Des de Catalunya s’ha defensat en moltes ocasions la teoria del flux monetari perquè atribueix la despesa al territori on es localitza, mentre que la teoria càrrega-benefici imputa a tot el territori de l’Estat molta despesa de la capital espanyola.

El Museu de l'Exili de la Jonquera mostrarà una exposició permanent amb testimonis i imatges inèdites

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat aquest dissabte a la tarda el Museu Memorial de l'exili de la Jonquera, el primer equipament d'Europa dedicat a recuperar la memòria de l'exili i el seu llegat. El museu s'obrirà a partir del pròxim mes de gener i tindrà una exposició permanent que inclou testimonis i imatges inèdites. A la inauguració, hi han assistit personalitats del món de la cultura i de la política de les comarques gironines, fills d'exiliats i alguns republicans que van patir en primera persona el drama d'haver abandonar el seu país i refugiar-se a França.

El nou equipament ocupa 1.600 metres quadrats i ha suposat una inversió de 3,15 MEUR finançats per la Generalitat, l'Ajuntament de la Jonquera, la Unió Europea i la Diputació de Girona.

Un nou espot televisiu denuncia l'impediment de les seleccions catalanes per competir oficialment

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha presentat, aquest dilluns a Barcelona, a la seu de la Plataforma, un espot televisiu en el qual denuncia que es continua impedint Catalunya competir de manera oficial.

L'eslògan és "Junts l'acabarem portant" i sota aquesta premissa gira l'anunci, en què diferents individus, majors d'edat i de diferents sectors socials, van sense samarreta xutant una pilota amb el logotip de la Plataforma. En diferents fotogrames de l'anunci es pot llegir una pintada independentista darrera dels protagonistes de l'escena. El lema "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" apareix pintat en una tanca de ferro d'unes obres. Al final de l'espot, un home ben vestit agafa una de moltes d'aquestes pilotes i la llença a la brossa. "La idea és que hi ha un polític que evita a la resta que es treguin la samarreta", ha explicat el president de l'entitat, Xavier Vinyals.

El vídeo finalitza amb el logotip de les seleccions catalanes que tapa la bandera espanyola d'un edifici oficial.

Catalunya, les Illes Balears i Andorra acorden refundar l'Institut Ramon Llull

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del Govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, Juli Minoves, han acordat refundar l'Institut Ramon Llull (IRL) per donar cabuda als tres executius i seguir treballant per a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana.

Els tres governs han signat una declaració conjunta d'intencions que preveu la reincorporació del Govern de les Illes Balears als òrgans de direcció de l'IRL i la creació d'una fundació amb seu a Andorra per garantir la màxima representativitat de l'organisme.

Inaugurat el monument d’homenatge als anti-transvasament

El monument, que consta del nombre de nusos corresponent al número de municipis de les Terres de l'Ebre, va ser  ahir diumenge 16 de desembre a les 17 hores. L'acte d'inauguració consistí en l'encesa de l'enllumenat del monument i en els parlaments dels alcaldes de Roquetes i Tortosa, Francesc Gas i Ferran Bel, respectivament. A més, hi hagué un petit refrigeri que fou amenitzat pel grup de música popular Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les peces del monument simbolitzen el nus anti-transvasament, logotip de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El logotip representa una canonada d'aigua lligada. L'acte d'inauguració ha consistit en l'encesa de les llums de color blau situades al voltant dels nusos i que serviran per il·luminar el monument a les nits. L'Ajuntament de Roquetes va fer entrega de 12.000 euros a la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre (PDE), com a contribució del consistori al finançament del monument d'homenatge al moviment social antitransvasista que la PDE ha promogut a la rotonda Terres de l'Ebre, a l'Eix de l'Ebre. L'Ajuntament roquetenc, segons ha recordat un comunicat municipal, és un dels pocs ens municipals que ha col·laborat econòmicament en el finançament del monument, juntament amb el de Tortosa.