Que la diferència entre el que cada català aporta a l’Estat i el que en rep s’ha multiplicat en els últims deu anys ja ho han posat de manifest les dades sobre balances fiscals que la Fundació del BBVA va presentar a finals de novembre. Però el dèficit fiscal bat rècords si ens fixem en les xifres que ofereix l’estudi de la Fundació Irla, de l’òrbita d’ERC, que posa al descobert números molt més elevats que els del BBVA.
L’informe estudia el període entre el 1995 i el 2005 i, segons les dades, revela que cada català va rebre 2.622 euros menys del que va aportar a les arques públiques pagant els seus impostos. El dèficit de Catalunya amb l’Estat, que va més enllà dels governs de torn i de si han tingut majoria absoluta o no, no ha parat d’anar a l’alça i s’ha multiplicat en els últims deu anys, fins a assolir les puntes del 2004 i el 2005, amb un govern espanyol ja encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. El saldo negatiu total és de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. La dada és significativa perquè revela una xifra de dos dígits per primera vegada. Segons l’estudi, el 2004 el saldo negatiu equivalia al 9% del PIB.
La diferència entre les dades del BBVA i les de la fundació republicana per al període 1995-2005 freguen el 45%. Una de les raons és el mètode de càlcul triat. El BBVA va fer servir l’enfocament càrrega-benefici i la Fundació Irla el del mètode del flux monetari. Des de Catalunya s’ha defensat en moltes ocasions la teoria del flux monetari perquè atribueix la despesa al territori on es localitza, mentre que la teoria càrrega-benefici imputa a tot el territori de l’Estat molta despesa de la capital espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada