lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 d’octubre, 2007

L'ombra del 23-F és allargada

Felipe González "dubta" que una llei pugui afavorir la recuperació de la Memòria Històrica PSOE 25 Anys 291007 COMr L’expresident del Govern espanyol, Felipe González, ha sostingut que la llei de la Memòria no era necessària.”Crec en la recuperació de la dignitat de molta gent, d’una recuperació de debò de la memòria del que va passar i de les seves conseqüències”, va afirmar l’excap del PSOE, a Madrid, per a matisar després que “no veig que l’instrument (per a tal efecte) hagi de ser una llei”, ha afegit.

Es compleixen ara els 25 anys d'aquella arribada de Felipe González, amb els seus pantalons de pana, a la presidència del Govern i qui va manar a Espanya entre 1982 i 1996 ha justificat el fet de no recuperar la memòria del franquisme, durant l’època en la qual el seu Executiu va governar. “En aquell temps, la gent com jo estava aclaparada per aconteixements com ara l’intent de cop d’estat, estavem decepcionats per la crisi i ens vam bolcar amb entusiasme en un projecte en el que vam creure, i ens hi vam bolcar majoritàriament”, ha dit. González ha defensat, així mateix, la vigència de la monarquia parlamentària: “la monarquia institucional és una peça clau del pacte constituent de la democràcia espanyola”, ha insistit.

-Des d'aquí pensem que Felipe González continua tan aclaparat pels aconteixements com "en aquell temps".

Viquipèdia: Felipe González

Molts instituts balears es plantegen rebutjar les xerrades de la Guàrdia Civil si són en foraster

Tots i cada un dels Instituts d'Educació Secundària tenen un Projecte de Normalització Lingüística en el qual es deixa ben clar que la llengua vehicular és el català i això inclou la llengua en què es fan les classes, en què estan redactades les circulars, els butlletins de notes i per descomptat la llengua amb què es fan les conferències i xerrades a càrrec de persones alines als instituts.  El que no va aclarir ahir el delegat del govern, Ramon Socias, és en quina llengua pretenen fer aquests xerrades els 12 agents de la Guàrdia Civil, fet que ha motivat que s'hagi encès el llum d'alarma arreu dels instituts i centres escolars de Balears.

A Balears la Guàrdia Civil s'ha guanyat la fama de ser una organització forastera, racista i antimallorquina que persegueix l'ús de la llengua catalana. La llista d'incidents provocats per agents de la Guàrdia Civil contra persones que xerren mallorquí és interminable. Si el delegat del govern Ramon Sociás no deixa ben clar en quina llengua faran les conferències aquests dotze agents que visitaran els instituts, es poden trobar amb un rebuig general i que l'alumnat molt sensibilitzat per la persecució de la llengua se'ls reboti dins les aules.

Troben les restes de vuit militants d'UGT en una fossa comuna a Saragossa

Arqueòlegs de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) han trobat en una fossa comuna restes de vuit veïns d'Arándiga (Saragossa), tots ells membres d'UGT, que van ser assassinats a l'agost de 1936.

La fossa comuna, que està sent exhumada, va ser trobada ahir durant una excavació dirigida per l'arqueòleg Javier Ortiz, de la ARMH, segons ha informat avui l'associació. L'excavació continuarà al llarg dels pròxims tres o quatre dies, fins que es porti a terme l'extracció individualitzada de les restes dels vuit veïns assassinats el 25 d'agost de 1936 després d'haver passat cinc dies detinguts a l'ajuntament de la localitat. Amb edats compreses entre els 27 i 48 anys, quatre d'ells estaven casats i tenien fills i quatre estaven solters, tots pertanyien a la Unió General de Treballadors (UGT) i havien estat membres de les juntes directives del sindicat durant els últims anys anteriors al seu assassinat.

La fossa es troba situada en el quilòmetre 61 de la carretera A-2302, entri Arándiga i Niguella.

A l'exhumació han assistit nombrosos familiars que estan col·laborant amb els arqueòlegs de la ARMH. Arándiga és un petit municipi saragossà que es troba a uns 70 quilòmetres de Saragossa, pertany a la Comarca de Calataiud, i la seva població va passar de tenir 1.171 habitants al 1930 als 535 de 1996.

Viquipèdia: Arándiga

Reconeguda internacionalment la Federació Catalana de Bitlles i Bowling

El bowling al nostre país disposa d'unes 3.000 llicències i és un dels esports més practicats arreu del món La Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha aconseguit el seu objectiu i ja és membre de ple dret de la Federació Internacional d'aquest esport reconegut pel Comitè Olímpic, segons ha informat Televisió de Catalunya.

A partir d'ara les seleccions catalanes de bowling, bitlles catalanes, bolos palma i bolos lleonesos podran competir al marge dels combinats espanyols. Tot i que la Federació Espanyola ha intentat evitar aquest reconeixement, tal com ja es va fer amb l'hoquei patins, la Federació Catalana ha assolit el seu objectiu gràcies a una gran discreció.

Presentació del llibre “Delators”, escrit per Enric Canals

Enric Canals 251007 CATr

Dilluns dia 29, a les 19.30 hores, al Col·legi de Periodistes es fa la presentació del llibre “Delators” (Esfera dels Llibres) escrit per Enric Canals.

L’acte el presenten l’advocada Magda Oranich, el periodista Miquel Calçada i l’historiador Josep Termes i compta amb la presència d’Enric Canals i la directora editorial Maria Borràs.

L’obra posa nom i cognoms a la repressió franquista tot parlant-nos de repressors i reprimits, delators i delatats, acusats i testimonis de càrrec, a partir de revisar la documentació generada per la maquinària judicial posada al servei dels guanyadors de la Guerra Civil.

Des del mateix moment de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el gener del 1939, va començar un procés de repressió trufat de denúncies, delacions, testimonis de càrrec… que van ser la base de milers de procediments judicials militars, en la seva majoria de caràcter sumaríssim. Això va portar a la mort per afusellament de més de vuit mil republicans i a la presó a desenes de milers de persones.

Delators aprofundeix per primera vegada en el caràcter d’aquestes denúncies, moltes d’elles infundades, d’altres meres revenges personals, odis per la precedent repressió republicana de l’estiu de 1936, i d’altres, també, fruit de les ànsies per obtenir prebendes i escalar socialment en el nou règim. El llibre reconstrueix extensament alguns dels casos. Recull testimonis de supervivents de l’època, familiars i veïns, i ajuda a entendre el clima de desconfiança i desunió que es va instal·lar a la societat fruit del caràcter civil i revolucionari de la guerra del 1936-1939.