lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 d’abril, 2009

Jordi Pujol: "Ens hem de negar a acceptar les quatre veces que ens donen des de Madrid"

Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament. En Mas, que hi era, ha pres nota i no ho farà com amb l'estatutet. Veces, veces, veces, veces 200409 RAC1

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha reclamat avui que Catalunya refusi de ple “les quatre veces que ens volen donar des de Madrid”, durant la celebració del Dia del Partit, que ha tingut lloc a Vic-Gurb i a la qual han anat unes onze mil persones.

Pujol ha rebutjat “el que ara ens proposen: donar-nos infraestructures, competències, serveis o aigualir TV3, a canvi que ens portem bé, que no reclamem més poder polític, que no reclamem ser tractats com una nació...; hem de ser capaços de resistir això sinó estem perduts com a nació i com a poble”. Així, Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament.

CDC ha homenatjat, durant la festa del Dia de Convergència, els alcaldes i regidors d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Josep-Lluís Carod-Rovira: "El gest que he fet, ben mirat, l'hauria pogut fer abans"

Carod ha tancat una etapa política amb la decisió de no optar a tornar ser el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, després d’haver-ho estat tres vegades, en dues de les quals ha arribat al govern. Josep-Lluís Carod-Rovira en una entrevista a l'Avui arran del seu anunci de no competir amb Joan Puigcercós per a ser cap de llista explica que "personalment, la decisió la tenia presa des de l'estiu passat. Després del congrés. Era molt difícil no admetre que qui tenia el lideratge orgànic del partit no el tingués també com a cartell electoral". Però insisteix també que no pensa abandonar la primera línia política i que fan tàndem: "dos cavalquen junts, amb una diferència. Un és al partit i l'altre al govern. Però no és un invent meu, es va aprovar en l'últim congrés. Renunciant a la presidència, rebutjava el lideratge orgànic, i ara calen les condicions mínimes per treballar".

Fins i tot no descarta invertir els papers després de les eleccions del 2010, però "abans hi ha eleccions, cal veure quines llistes presenta ERC, com valora l'electorat les llistes, quines majories de govern poden sortir... És política ficció, ningú ho sap". Entrevista a l'Avui

El dia que els pobles van ser més lliures

Avui fa 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, amb els independents com a protagonistes El 19 d'abril de 1979, avui fa 30 anys, es van constituir els primers ajuntaments democràtics al Camp i l'Ebre, i a tot l'Estat espanyol, després de la dictadura franquista, sorgits de les eleccions del dia 3. Feia 45 anys de les anteriors municipals democràtiques (1934) i els nous representants s'enfrontaven als reptes de posar fi a inèrcies autoritàries i vetllar per la transparència administrativa, unes tasques que van impulsar plens d'il·lusió però també d'una inexperiència política que obligaria la majoria de càrrecs electes a anar-ne aprenent sobre la marxa. Els nous ajuntaments tenien molt pocs recursos econòmics i el repte de treure els seus municipis d'un subdesenvolupament històric. Molts pobles no tenien ni xarxa d'aigua potable, ni clavegueram, ni carrers asfaltats i enllumenats.

Pere Muñoz: A Flix érem tots novells i calia fer gestos perquè es veiés el canvi

El flixanco Pere Muñoz va ser un dels alcaldes més joves de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Pere va arribar al govern de Flix amb 24 anys i sense experiència en política municipal. L'abril del 1979, Muñoz encapçalava la llista de l'Entesa per Flix, una candidatura d'esquerres que tenia el suport del PSC i del PSUC. L'Entesa per Flix va assolir vuit regidors, molt per davant dels 4 d'UCD i de CiU, que només va aconseguir un regidor. En la seua presa de possessió Pere, que és professor d'història, va parafrasejar un discurs del grec Pèricles sobre la democràcia. "Al nou ajuntament érem tots novells", recorda Pere, que també destaca que van haver de fer front a la marxa del secretari municipal al cap d'un any, i també la falta de recursos econòmics. El pressupost del 1979 va ser de 39 milions de pessetes, i les primeres accions de govern van ser canviar els noms dels carrers, catalanitzant-los i recuperant els noms anteriors a la dictadura. "Calia fer gestos perquè la gent visualitzés que s'havia produït un canvi", hi afegeix. Pere posa l'exemple de la recuperació de la festa del riu dins de la festa major de Flix. "Era una època amb molta il·lusió i expectació ja que no sabíem on aniria a parar la democràcia", explica. D'altra banda, les seues primeres obres van ser la reforma de la plaça de l'Esglèsia, amb la retirada de la Creu als Caiguts; la construcció de la llar de jubilats, i les obres de l'escola bressol, de la biblioteca i d'alguns carrers de Flix que encara s'havien d'urbanitzar.

Bloc de Pere Muñoz: FLIX: RECORDS DEL 19 D'ABRIL DEL 1979

Actors i escriptors denuncien les agressions al català

Actors, escriptors i d’altres persones públiques han llegit aquest migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, poemes i textos satírics per recordar les agressions a la llengua sofertes els darrers setanta anys, des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Han recordat els edictes, normes i lleis franquistes promulgades contra la llengua i la cultura catalanes en un acte emotiu en què hi ha assistit mig miler de persones. L'acte, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha criticat la llei de la memòria històrica perquè gairebé ni tan sols s'anomena la persecució lingüística vers el català. A més, també s'hi ha reclamat el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, tot i que molts ja s'haurien d'haver lliurat als propietaris legítims. 'El català no ha arribat a la plena normalitat' ha assenyalat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió. L'acte, que han conduït Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez, ha tingut com a moment àlgid l'enlairada d'un estel amb la forma de l'estàtua de la victòria franquista, que és als peus del monòlit situat en l'encreuament del Passeig de Gràcia i la Diagonal. Per commemorar la victòria a la guerra, els franquistes van posar-la a canvi de la que feia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall, que ara és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. 'Volem restablir aquella estàtua, que estava en el monument que originàriament retia homenatge' ha explicat Cruanyes. Els organitzadors han escollit els Jardinets de Gràcia com a escenari de l'esdeveniment per la proximitat al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de cultura durant l'etapa republicana i on els franquistes van instal•lar el centre de les forces d'ocupació liderat pel general Álvarez Arenas. Enric Cassasses, Jordi Coca, Josep Maria Murià, Jordi Llavina, Gemma Llienas, Ignasi Riera i Isabel-Clara Simó són alguns dels autors que hi han participat. A més però, també s'han llegit textos d'Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Joan Oliver, entre molts més.

Més d'un centenar de persones homenatgen els represaliats pel franquisme al cementiri de València

Un centenar de persones ha participat a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades en foses comunes que s'ha fet al Cementiri de València. Durant l'acte Maria Conca, professora de Filologia Catalana de la UV i familiar de represaliats, ha llegit un manifest i, en acabat, s'ha fet un minut de silenci. Després s'ha interpretat la Muixeranga i els assistents que ho han volgut han llegit els noms dels soterrats a les foses.

Finalment, la Societat Coral el Micalet ha tocat l'himne de Riego.

Rosa Cañadell: Religió i educació

És lícit que amb diner públic l’església catòlica d’aquest país faci proselitisme? És lícit que en els centres religiosos que funcionen amb diners públics s’adoctrini als nens i nenes en els dogmes religiosos? És lícit que professors/es, directors/es, que cobren del Departament d’Educació eduquin als nois i noies en la por i la mentida?

Centres educatius, subvencionats amb diner públic que passen vídeos terrorífics sobre fetus, que pengen a la porta cartells antiavortistes, que confonen als nostres joves i infants amb realitats falses i intenten crear temor davant un fet tan delicat com són els embarassos no desitjats. Són coses que estan passant, i no pas molt lluny de nosaltres. I què hi diu el Departament d’Educació?

Què passaria si una mestra musulmana intentés convèncer a les seves alumnes que es posessin el vel o acceptessin la poligàmia?

...

Cal que els responsables públics de l’educació posin fre a aquestes actituds i, urgentment, deixin de subvencionar aquest tipus de centres.

article sencer al debat.cat