lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de març, 2008

Ridao s’acomiada del Parlament després de tretze anys com a diputat

Joan Ridao s’ha acomiadat aquesta tarda del Parlament de Catalunya en la seva darrera pregunta al President de la Generalitat. Ridao, que ha estat diputat del Parlament durant tretze anys, ha assegurat que ‘ha estat un motiu d’orgull servir, no només el meu partit, sinó també el meu país des d’aquest Parlament’. El fins avui portaveu parlamentari ha declarat que aquests anys ‘han estat els millors’ de la seva vida i ha tingut paraules d’agraïment a tots els diputats del Parlament ‘de tots aquests anys’, al servei de la cambra i als col·laboradors del Grup Parlamentari. El dirigent independentista també ha demanant disculpes per aquells errors que hagi pogut cometre. Finalment, ha indicat: ‘això no és pas un comiat, sinó un “fins sempre”’.

En la seva pregunta al President de la Generalitat, Ridao ha recordat a Montilla que el PSOE ha rebut un ampli suport ‘no només per parar els peus al PP sinó sobretot perquè Catalunya funcioni i vagi endavant’. ‘Sigui digne a l’hora de reclamar el futur model de finançament i sigui digne de la confiança que ha rebut de les urnes’, ha dit Ridao. Finalment, Ridao ha ofert ‘el suport i l’acompanyament dels tres diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, que remaran en la mateixa direcció i que, al mateix temps, tiraran del carro sobretot de la unitat del conjunt de catalanistes a l’hora de defensar els projectes col·lectius que són del país’.

Siran capaços !!!

L'escola pública Josep Tarradellas de Madrid podrà acollir 650 alumnes i la llengua vehicular serà el català La Comunitat de Madrid reconvertirà un cèntric institut de Madrid en l'escola pública Josep Tarradellas que va prometre la presidenta, Esperanza Aguirre, a Lleida. L'escola pot posar-se en funcionament el pròxim curs si hi ha inscripcions suficients.

La capacitat d'aquest centre és de 650 alumnes, encara que actualment en té 65. Oferirà Educació Infantil de 3 a 6 anys i Primària fins el sisè curs. Segons ha informat la consellera madrilenya d'Educació, Lucía Figar, la llengua vehicular serà el català, però no ha precisat quines matèries seran en castellà. La consellera no creu que hi hagi problemes per trobar professors amb coneixements de català a Madrid, tot i que no descarta arribar a acords amb la Generalitat per aportar-los si fos necessari.

Un jutge rebutja per segona vegada el tancament del repetidor de Mondúver d'ACPV

El jutjat contenciós administratiu número 4 de València ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que denega a la Generalitat valenciana l'entrada al centre emissor que l'entitat té al pic de Mondúver, al terme municipal de Xeresa (Safor), des d'on es distribueix el senyal del canal autonòmic català TV3, han informat fonts d'ACPV.

Aquesta resolució és la segona que es produeix després que a la primavera el jutjat contenciós administratiu número 2 de València denegués l'accés en el primer intent de tancament per part de la Generalitat del repetidor de Mondúver. I és la tercera si es té en compte que el 10 de gener passat el contenciós administratiu número 2 de Castelló va resoldre de la mateixa manera davant l'intent de tancament del repetidor d'ACPV del Bartolo, han subratllat.

Per Acció Cultural, "una vegada més, una decisió judicial evidencia la debilitat legal de la posició de la Generalitat valenciana respecte a les emissions de TV3 al País Valencià". "Malgrat això –han lamentat–, la Generalitat continua l'ofensiva contra la totalitat de repetidors que possibiliten l'arribada del senyal d'aquests canals a les comarques valencianes".

Un exemple, segons ACPV, és que aquesta setmana la direcció general de Promoció Institucional de la Generalitat ha donat a ACPV tres dies per marcar voluntàriament "dia i hora" per al tancament dels repetidors de Perenxisa, Alginet i Llosa de Ranes. Si el col·lectiu no fixa voluntàriament el moment del tancament, la Generalitat "demanarà l'autorització judicial per procedir al cessament forçós de les emissions des d'aquests repetidors", han assegurat.

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan convoca una consulta-sondeig sobre el projecte de central eòlica dels Pesells

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan ha convocat pel proper dia 16 de març una consulta popular sobre la idoneïtat de continuar la tramitació de la central eòlica dels Pesells al seu terme municipal. Es tracta, segons han denunciat en un comunicat la la Plataforma de la Terra Alta i els partits polítics locals Units per Orta (PM) i Alternativa per Horta (APH) d'un un 'sondeig' de caràcter no vinculant que tindrà lloc aquest proper diumenge després que la Junta Electoral desestimés fer-lo el passat dia 9, segons preveia el consistori, arran les denúncies rebudes. Aquestes entitats, que s'oposen a la instal·lació de la central pels danys que podria ocasionar al medi ambient i a l'activitat econòmica de la zona, han denunciat que l'equip de govern de CiU ha plantejat el sondeig apel·lant als beneficis econòmics, a les indemnitzacions amb les quals s'hauria de compensar la promotora si es rebutja i l'impacte visual de centrals en municipis veïns.

Mor Cassià Maria Just, abat de Montserrat entre 1966 i 1989

Pare Abad Cassià 120308 CATr Qui va ser l'abat de Montserrat durant més de 20 anys, entre 1966 i 1989, Cassià Maria Just, ha mort aquest dimecres, a les 5 de la matinada, als 82 anys. La capella ardent s'instal·larà a la sala de Romeries del Monestir de Montserrat. L'enterrament es farà divendres a les 10.45h, presidida per l'actual abad de Montserrat, Josep Maria Soler. Cassià 120308 CATr Com a religiós, Just es va caracteritzar per una defensa aferrissada dels drets humans. Va ser molt crític amb el discurs oficial de l'Església ja que creia que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el seu missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat o l'avortament, per apropar-se més a la societat. Què en deuria pensar de la notícia d'ahir, dels pecats?

Cassià Just i Riba (Barcelona, 1926) va ingressar a l'escolania de Montserrat el 1939, va ser novici el 1942 i es va ordenar sacerdot el 1950. El 1964 fou nomenat prior del monestir i el 1966 fou escollit abat en substitució de l'exiliat Aureli Maria Escarré i Jané, de qui, va seguir la línia de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, tot mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat on vetllà per mantenir una bona convivència i en defensà el patrimoni històric i cultural. El 1989 va deixar el càrrec.

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Aquell mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.

VilaWeb: Cassià Maria Just: es mor el defensor d'una església oberta i catalana