lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de gener, 2008

'Objectiu: un país de primera', eslògan d'ERC per a les eleccions al Congrés

Els caps de llista d'ERC per a les eleccions al Congrés de les quatre demarcacions catalanes, liderats pel de Barcelona, Joan Ridao, han presentat aquest diumenge al migdia l'eslògan que el seu partit difondrà durant la precampanya i campanya electoral, que serà "Objectiu: un país de primera".

El lema l'han elaborat a partir de la participació de pràcticament 1.600 persones que, a través d'una pàgina web d'ERC, han enviat els motius pels quals volen la independència de Catalunya. Ridao ha dit que "està en joc el benestar de la gent" i que no s'hi val a "pagar impostos de primera per obtenir serveis de tercera".

L'eslògan, que es completa amb la frase "Per això vull la independència", enllaça amb el vídeo preelectoral d'ERC, presentat fa unes setmanes, on diverses persones argumenten en favor de la sobirania de Catalunya.

No, si acabarem tots a la garjola !!!

La Fiscalia denuncia l'alcaldessa d'Hernani per enaltiment del terrorisme La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha denunciat aquesta tarda a l'alcaldessa d'Hernani (Guipúscoa), Marian Beitialarrangoitia (ANB), per un delicte d'enaltiment del terrorisme per homenatjar en un acte ahir a Pamplona els dos presumptes etarres acusats de l'atemptat de la T-4.

En la seva denúncia la Fiscalia demana al jutge Santiago Pedraz, que es troba aquesta setmana de guàrdia, que citi a declarar l'alcaldessa com imputada per un delicte d'enaltiment del terrorisme, castigat amb dos anys de presó.

Després de tenir coneixement de l'ocorregut a través de la Policia, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha ordenat el fiscal que es troba de guàrdia, Ignacio Gordillo, que presenti aquesta mateixa tarda la citada denúncia i que reclami l'ampliació dels informes policials, per si algun dels assistents en aquest acte hagués també incorregut en algun delicte.

La Policia ha informat la Fiscalia que en aquest acte, a més de les paraules d'homenatge de l'alcaldessa cap els presumptes etarres Igor Portu i Martín Sarasola, hi va haver també aplaudiments i crits en suport d'aquests dos presumptes terroristes.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s'estén a Vinaròs amb un nou grup local

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia és una entitat que va néixer fa uns mesos a Alcanar per lluitar contra el projecte Castor d'emmagatzematge de gas, que el govern espanyol vol instal·lar a la veïna localitat de Vinaròs. La plataforma s'estén ara a aquesta localitat castellonenca a través d'un nou grup local que ja ha començat a treballar contra la criticada 'imposició de l'estat'. Els responsables de l'entitat a Alcanar han explicat que gràcies als nous integrants es podrà analitzar de més a prop la 'falta de transparència', la 'nocturnitat' i la 'desinformació' de la qual acusen l'Ajuntament de Vinaròs i, en concret, el seu alcalde, el socialista Jordi Romeu, 'un alcalde que sembla que no està gens interessat a informar els seus veïns sobre els perjudicis d'aquest projecte'.

Un centenar de persones es concentren a Elx per reclamar TV3

El col·lectiu Volem TV3 d'Elx ha fet avui al matí una concentració a les portes del Centre Municipal de Congressos, on el PP hi feia el primer acte de precampanya. Un centenar de persones s'hi han aplegat i el col·lectiu també ha aprofitat per instal·lar una taula de recollida de signatures contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. A les dues taules instal·lades fins avui, ja s'han recollit més de tres-centes signatures de suport.

Totes aquestes signatures es faran arribar al Síndic de Greuges d'Alacant durant la pròxima setmana. Demà mateix, la taula es tornarà a instal·lar, coincidint amb l'acte de presentació d'Iniciativa del Poble Valencià farà al Centre de Congressos d'Elx. En aquesta taula s'informa els ciutadans sobre el tancament del repetidor de la Carrasqueta, que distribuïa des de feia més de vint anys el senyal de TVC.

Segons membres del col·lectiu amb qui ha parlat VilaWeb, alguns simpatitzants del PP que han acudit a l'acte de precampanya han signat a favor de la represa de les emissions. Els càrrecs del partit no han entrat per la porta principals, ans per la del darrere.

Les mobilitzacions al País Valencià no s'aturen. Divendres vinent, a la plaça d'Espanya d'Alcoi s'hi farà una concentració per reclamar la llibertat d'expressió. Dissabte, es repetirà la convocatòria a Alacant, a la plaça de l'Ajuntament.

No estem sols. El poble sòrab: Eslaus entre germànics

Els nens de l’escola de Crostwitz estudien totes les assignatures, tret de l’alemany, en el seu idioma (us sona?) Menys de tres-cents quilòmetres al sud-est de Berlín, entre els Estats federats de Brandenburg i Saxònia i a tocar de les recentment aixecades fronteres de Polònia i la República Txeca, trobem Lusàcia, la pàtria dels sòrabs. El poble sòrab és “una minoria nacional” reconeguda per la República Federal d’Alemanya. Són un poble eslau, s’autodefineixen com a nació i sobreviuen amb més pena que glòria enmig d’un país de 82 milions d’habitants. La població sòraba actual amb prou feines supera els 60.000 habitants. No és estrany, doncs, que només un de cada cent alemanys en conegui l’existència. Durant segles es van estendre arreu de la meitat nord d’Alemanya i van ocupar un territori que s’estenia des de Hannover fins al mar Bàltic. Avui els queda Lusàcia i, segons com evolucionin les coses, aviat podrien perdre el poc que els queda com a poble. El principal maldecap dels sòrabs ara per ara no és la supervivència de la seva llengua –actualment parlada per la meitat de la població– sinó l’explotació del carbó de lignit que s’amaga al subsòl de la Baixa Lusàcia, el territori més proper a Chosebuz (Cottbus en alemany), per part del gegant energètic suec Vattenfall. “Els crítics amb l’explotació, entre els quals m’hi compto, diuen que l’èxode de població encara s’agreujarà més i ja ho comencem a notar. La gent jove veu que construir una casa aquí ja no té sentit perquè quan arribi la central, o bé serà enderrocada o bé quedarà al límit” de la instal·lació, diu Matthias Berndt, activista de pobles amenaçats com Grabko, Kerkwitz o Atterwasch, que podrien desaparèixer entre el 2017 i el 2019.

La malastrugança ha perseguit els sòrabs al llarg de la seva història. Gairebé sempre han patit la persecució o la devastació. La germanització del territori va suposar l’inici de la seva pràctica extinció. El 1875, el canceller del Reich, Otto von Bismarck, pare de la nació alemanya, ja va prohibir la llengua dels sòrabs i tres segles abans, Martí Luter, el pare de la Reforma, va batejar-los com “la pitjor de totes les nacions”. L’arribada del segle XX no va ser gaire millor per als sòrabs. Després del respir que va suposar l’amable República de Weimar, el règim nacionalsocialista va intentar dispersar-los per tota la geografia alemanya amb l’objectiu de dissoldre’ls. El 1945 Lusàcia va quedar aïllada en territori de l’antiga República Democràtica Alemanya. “L’RDA va ser molt ambivalent amb nosaltres. D’una banda, es van aconseguir moltes coses. Per exemple, escoles sòrabes i fins i tot la carrera de filologia sòraba, però malauradament tot es va fer des de l’Estat i no es va promoure la cultura entre les classes populars”, explica Ines Neumann, sorabista a la Universitat de Leipzig. Actualment els sòrabs, tot i comptar amb el reconeixement oficial de les institucions alemanyes, se senten “abandonats” pel govern de Berlín. Les subvencions que reben les organitzacions culturals representades a la Fundació del poble sòrab resulten insuficients per promoure una cultura que ha quedat reduïda a les prestatgeries del museu de Bautzen i a l’atracció turística Njepila-Hof de Rohne, una reproducció d’una casa típica sòraba on es poden veure elements de la vida tradicional d’aquest poble, com els vestits tradicionals, situada a la Lusàcia central. Amb tot, l’esforç dels sòrabs per ressorgir de les cendres és evident. Només cal entrar a l’escola bilingüe de Crostwitz on els nens aprenen totes les assignatures, tret de l’alemany, en sòrab. Davant l’evidència que el seu pes demogràfic mai no serà prou interessant des d’un punt de vista polític, el poble sòrab ha creat llaços amb els seus veïns eslaus, especialment amb els txecs. “Esperem recuperar la consciència nacional sòraba”, diu Jan Nuch, el president de la Domowina (en sòrab, “pàtria sòraba”), la institució que lluita per la supervivència de la cultura i l’ètnia sòraba des de l’any 1912.