lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de juny, 2010

Arenys de Munt prepara una gran trobada per commemorar la primera consulta independentista

El proper 12 de setembre se celebrarà a Arenys de Munt el 'I Aplec per la independència', que serà una gran trobada festiva coincidint amb el primer aniversari de la primera consulta sobre la independència de Catalunya organitzada per la societat civil, aquell històric 13 de setembre de 2009. Els organitzadors conviden tots els promotors de consultes sobre la independència del Principat a participar-hi, així com tots els catalans independentistes, en una gran trobada que retrà homenatge a les comissions organitzadores, servirà per encoratjar la consulta de Barcelona Decideix i coincidirà amb la inauguració del 'monument per la independència', en homenatge a l'històric tret de sortida de les consultes.

El sí guanya a la Canonja en la primera votació des de la separació de Tarragona

Entre la cinquantena de municipis que han votat en aquesta onada de consultes, n'hi ha hagut un d'especial: la Canonja, que ha votat per primera vegada després d'haver recuperat la independència de la ciutat de Tarragona. Molts dels veïns que han anat a votar s'han declarat emocionats per a poder-ho fer com a poble independent, però la participació ha estat baixa: 9,86%, amb un cens de 4.200 votants. El sí ha guanyat amb un 85,58% dels vots i hi ha hagut un 10,58% de no, un 2,4% en blanc i un 1,4% de vots nuls.

Una de les portaveus de la plataforma La Canonja Decideix, Montserrat Dols, ja ha avisat al migdia de la dificultat d'assolir una alta participació. 'Aproximadament un 70% del cens són nous residents i ha costat molt involucrar-los en la consulta', ha dit. Tot i això, molta de la gent que ha anat a votar s'ha felicitat i ha dit que era un gest emotiu, ja sigui perquè és la primera votació des de la independència assolida fa un mes o perquè per fi es pot votar sobre la independència de Catalunya. La plataforma compta amb 25 voluntaris que han organitzat diferents activitats al llarg de dia com un vermut popular, actuacions musicals, cercaviles o jocs infantils.

Catalunya acorda amb Aragó ensenyar català des de les escoles fins a les universitats

El conseller d'Educació de la Generalitat, eMaragall, i la consellera del Departament d'Educació, Cultura i Esport d'Aragó, María Victoria Broto, han signat un protocol per a l'ensenyament del català des de l'etapa primària fins a la universitària "atenent a la vinculació històrica, cultural i lingüística entre les dues comunitats".

Segons l'acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), els dos departaments han manifestat el seu interès a la promoció de l'ensenyament de la llengua catalana i el desenvolupament de recursos pedagògics en català, així com en "contribuir activament" en la consecució d'aquest objectiu.

El protocol de col·laboració, de tres anys de vigència, "promou l'ensenyament del català en l'educació", de manera que els dos departaments es comprometen a actuar coordinadament per iniciar intercanvis d'estudiants, inspectors i directors entre comunitats en estades professionals i lingüístiques. D'entrada, es crearà un grup de treball per promoure, seguir i avaluar els projectes relacionats amb el protocol. A més, els dos departaments facilitaran l'intercanvi de professors de català en comissió de serveis durant tot un curs escolar.

Segons l'acord, els dos departaments han considerat que l'estudi recíproc de les llengües i les cultures "contribueix a la comprensió i a la solidaritat de les persones", i que la col·laboració en l'àmbit de l'ensenyament afavoreix la inserció dels joves en el món laboral.

Miquel Català lliura 32.000 signatures a favor de l'oficialitat del català a Europa

Els eurodiputats Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) han rebut a l'Eurocambra les més de 32.000 signatures que ha recollit l'informàtic Miquel Català en suport de l'oficialitat del català a les institucions europees. Després de dos anys i mig de feina i d'haver pedalat en bicicleta els tres-cents quilòmetres que separen París de Brussel·les, Català ha tancat la seva campanya i espera que amb les signatures que ha lliurat avui, l'Eurocambra 'sàpiga que el català vol ser oficial'. Els eurodiputats s'han compromès a continuar treballant perquè el català esdevingui llengua de ple dret a la Unió Europea i han lamentat que l'estat espanyol no hagi aprofitat la presidència de torn per aconseguir-ho.

La Generalitat negocia amb l'Estat italià perquè introdueixi el català a les escoles de l'Alguer

'L'alguerès està en perill i volem que es mantingui viu'. Aquest és l'objectiu de Joan-Elies Adell, representant de la Generalitat a l'Alguer, que des de fa un any treballa perquè els algueresos recuperin les ganes de parlar l'alguerès, dialecte del català eclipsat per l'ús majoritari de les altres dues llengües de Sardenya: l'italià i el sard. Amb aquesta idea, la Generalitat està negociant amb l'Estat italià per introduir el català a les escoles de l'Alguer i aconseguir que s''institucionalitzi l'ensenyament de l'alguerès', ha explicat Adell. Fins ara, el seu ensenyament es redueix al projecte Palomba, pel qual mestres voluntàries imparteixen una hora d'alguerès a les escoles.

Multitudinàries manifestacions al Quebec a favor de la independència

El moviment secessionista quebequès es veu amb força per convocar un tercer referèndum d'independència a curt termini. Milers d'independentistes es van manifestar ahir a les deu principals ciutats del país per commemorar el 15è aniversari de l'últim referèndum -perdut per 54.000 vots- i el 20è aniversari de l'Acord del Llac Meech de reforma constitucional del Canadà. A Montréal, els principals dirigents del Partit Quebequès (PQ) i el Bloc Quebequès (BQ) -Françoise David, Gilles Duceppe, Bernard Landry i Pauline Marois, entre d'altres-, van fer explícit el seu suport a la marxa, organitzada pel col·lectiu de joves Libre marcheur. El seu president, Sébastien Boulanger-Gagnon, va afirmar que l'únic futur que té el Quebec dins del Canadà és 'una tràgica dissolució de la seva identitat lingüística, de la seva cultura i dels seus valors dins el multiculturalisme canadenc'.

El TC tanca el ple d'avui sense votacions i demà continuarà

Com era allò? Mareando la perdis... ? El Tribunal Constitucional (TC) ha tancat el ple d'avui, de dues hores de durada, sense haver votat la ponència de la presidenta ni haver resolt el nou recurs de la Generalitat, presentat dijous, en el qual es tornava a demanar que es revisés la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps. El Tribunal està decidit a dictar sentència i per això continuarà demà el ple de manera indefinida i el reprendrà els dies següents.

La presidenta del Tribunal ha dit públicament que esperava emetre una sentència sobre l'estatut abans de l'estiu. Pren força la proposta de votar article per article, un sistema insòlit, que ha estat criticat per tots els partits catalans.

Avui: Els partits tremolen per una sentència del TC amb efectes electorals

Me gustan los catalanes...!!!

Article publicat a "La Voz de Galicia" (febrer, 2007)

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano. Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.

Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.

Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».

La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament».

Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».

Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.

Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Ramón Chao Músic, escriptor i periodista, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès i pare del cantant Manu Chao.