lo carrer del riu

lo carrer del riu

26 de novembre, 2009

El mapa imprimible de les consultes ja es pot descarregar

Ja es pot descarregar el mapa imprimible de les Consultes sobre la Independència que es celebraran els propers mesos al Principat. El disseny és obra del blogaire Marc Belzunces, que s'ha encarregat de posar els pobles que han dit sí a celebrar una consulta al mapa, en un disseny imprimible en tamanys Din A2, A3 i A4. Els pòsters, amb una llicència de Creative Commons, poden utilitzar-se sempre que es citi l'autor, i il·lustren a la perfecció l'abast de les consultes al territori català.

Belzunces s'ha encarregat de col·locar els 161 municipis que permetran votar a 707.397 persones el proper 13-D, a més de tots aquells municipis que ja han avançat que celebraran consultes el febrer i l'abril de 2010.

Miquel Calçada i Joan Laporta s'impliquen activament en la campanya del 13-D

El periodista Miquel Calçada i el president del FC Barcelona, Joan Laporta, s'implicaran directament en la campanya per fomentar la participació a les consultes sobiranistes que es faran el 13 de desembre en un centenar de municipis d'arreu del país. Calçada participarà a l'acte d'inici de la coordinadora nacional, en què també hi intervindrà el filòsof Josep-Maria Terricabras. Laporta, al seu torn, participarà en l'acte de clausura que Osona Decideix farà l'11 de desembre per apel·lar a la participació a la consulta que també es farà al 13-D a 34 municipis de la comarca. L'acte es farà a Vic en un local encara per determinar i en què s'hi espera una notable afluència de públic.

Els catalans més mediàtics donen la cara per les consultes

Els personatges públics i mediàtics catalans no són aliens al moviment de les consultes sobre la independència de Catalunya. Alguns ja han manifestat públicament el seu suport pel dret de decidir de la ciutadania i aquest dijous s'escenificarà amb la presentació d'un manifest signat per actors com Sergi López, Joel Joan, Emma Vilarasau, Carme Sansa o Toni Albà, el chef Santi Santamaria, el cantat Titot, la responsable d'Acció Cultural del País Valencià al Principat, el vicepresident de la Plataforma ProSeleccions, Mossèn Dalmau o l'expresident de la Unió de Pagesos, Pep Riera. El president del Barça, Joan Laporta, també ha expressat el seu suport al procés fent arribar una carta a la coordinadora santcugatenca. Avui: Sergi López, Titot, Mossèn Dalmau i moltes altres personalitats, en suport de les consultes independentistes

VilaWeb: Sergi López, Joel Joan i Isabel-Clara Simó donen suport al manifest del 13-D

Badia del Vallès també vol la seva consulta

L'Ajuntament de Badia del Vallès (Vallès Occidental), donarà suport a la consulta sobre la independència de Catalunya que la plataforma Badia Decideix durà a terme la propera primavera. Així ho han decidit els representants de les diverses forces polítiques del municipi durant la sessió plenària corresponent al mes de novembre que s'ha celebrat aquest dimecres al municipi vallesà on governa el PSC. La moció, que ha presentat la secció local de CiU, s'ha aprovat després d'eliminar la paraula 'independència' del text i amb els vots a favor de totes les forces polítiques excepte el Partit Popular.

Avui: L'Ajuntament de Badia matisa ara que dóna suport a les consultes populars però no a les independentistes

La dignitat de Catalunya*

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

* Aquest article editorial s'ha publicat conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt