lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de novembre, 2009

La informació sobre el dret a decidir entra als instituts

La Coordinadora per la Consulta sobre la Independència ha presentat a Tàrrega, on justament avui un institut ha decidit desprogramar una xerrada sobre el tema, una proposta dirigida a la totalitat d'instituts de les localitats que celebraran consultes. Serà un crèdit de només una hora, adaptat a diversos cicles entre primer i segon d'ESO, Batxillerat i cicles formatius. Voldrà tractar els valors democràtics i cívics que representa el dret a l'autodeterminació a través d'un joc on els alumnes, hauran d'aplicar-lo, formant equips, i un power point anomenat Jo també puc decidir. Els materials didàctics es podran tractar en horari de tutoria, de l’assignatura de ciutadania o bé en horaris no lectius.

Malgrat el poc marge de temps per portar a terme aquesta iniciativa abans del 13 de desembre, els responsables de la coordinadora confien que sigui extensible a tot Catalunya ja que s'enviarà la proposta íntegrament per Internet per tal que els professors la puguin aplicar en tutories o a l'horari que més els convingui. Aquests materials tracten d’un dret a constituir un Estat propi, el de l’autodeterminació, que és considerat per l’ONU com un dret humà fonamental i universal, i que ha estat reconegut pel mateix Estat espanyol en signar el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York de 1966. "És per tant del tot legítim i normal que es tracti i es doni a conèixer dins de l’àmbit educatiu", segons argumenten des de la Coordinadora. "La nova Llei d’Educació de Catalunya estableix com un dels seus principis rectors del sistema educatiu la transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: el pluralisme i la capacitació de l’alumnat per a exercir activament la ciutadania. Aquestes activitats sobre el dret de decidir desenvolupen, per tant, aquest article de la LEC", han afegit.

Les activitats didàctiques per donar a conèixer el dret de decidir s'han presentat a l'IES Manuel de Pedrolo, amb la presència del director de l’institut, Joan Planes, el responsable de la campanya, Uriel Bertran, el portaveu de Tàrrega Decideix Josep Salvador i la responsable de comunicació de la Coordinadora Anna Arqué.

directe.cat: La Coordinadora farà arribar a tots els instituts materials per donar a conèixer les consultes als joves

Pujol: 'No acceptarem la sentència del TC, ho direm i la combatrem'

Jordi Pujol s'ha referit avui al fet que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, vagi instar el PSC a acatar la sentència del Constitucional sobre l'estatut per no deslegitimar el tribunal, tal com notifiquen avui alguns diaris. Pujol té la seguretat que la sentència s'acatarà, però que no s'acceptarà. 'No l'acceptarem, ho direm i la combatrem', ha declarat a RAC1, bo i recordant la crisi interna del constitucional.

En efecte, el tribunal es troba profundament dividit entre els magistrats anomenats progressistes i els conservadors. Parlant del tribunal,'el cor d'aquesta criatura té una malaltia congènita', ha dit Pujol. I encara: 'Tenim un mal tribunal constitucional, ho podem dir amb tota rotunditat', i ha fet avinent que hi havia un magistrat mort i no substituït, un altre de recusat i quatre que fora de termini.

Però, ha recalcat, 'els catalans fa anys que acaten sentències' i faran igual en aquest cas. I és que 'si no l'acatem, ens enviaran la guàrdia civil'.

Avui: "Segur que acatarem la sentència del TC, si no, ens enviaran la Guàrdia Civil"

Educació atura la xerrada sobre les consultes independentistes a l'institut de Tàrrega

Les pressions han aturat la xerrada informativa sobre les consultes sobre la independència de Catalunya que l'entitat Tàrrega Decideix! havia de fer aquesta mateixa tarda a l'IES Alfons Costafreda. El Departament d'Educació ha 'recomanat' que aquest tipus de xerrades no es facin dins de l'horari lectiu i que el consell escolar avaluï la conveniència o no de fer aquesta activitat. La Coordinadora de la Consulta per la Independència ha assegurat que l'acte a Tàrrega es farà 'més endavant' i destaca que Educació ha emès una recomanació i, per tant, entenen que la decisió de fer les xerrades 'dins o fora d'horari lectiu dependrà de cada centre'. El que sí es farà aquesta tarda, tal i com estava previst, és la presentació dels materials didàctics sobre les consultes que es faran arribar a tots els instituts del país.

Avui: Educació veta les xerrades sobre la consulta sobiranista "en hores lectives" als instituts

Sort se suma a les capitals de comarca lleidatanes que aproven una consulta sobre la independència

El Ple de Sort s'ha sumat aquest dilluns a la nit a les capitals lleidatanes que aproven donar suport a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya al seu municipi. Segons ha explicat l'alcalde de Sort, Agustí López, de CiU, el plenari ha votat una moció presentada per ERC i també una presentada per tres associacions locals. Les votacions s'han decantat a favor del sí amb els vuit vots de CiU i els dos d'ERC.

L'alcalde de Sort ha explicat que un municipi com Sort 'té dret a dir la seva opinió en aquest moment i com a activitat democràtica confio que les associacions que han presentat la proposta facin tot el possible per promoure la participació'. López ha desitjat també una 'bona organització' a l'hora de portar a terme la consulta.

Granollers farà el referèndum tot i el rebuig del ple municipal

Granollers es convertirà en la cinquena ciutat més gran i en la setzena capital de comarca que celebrarà un referèndum sobre la independència de Catalunya. Serà la primera que ho farà sense el suport de l’Ajuntament. La societat civil de la capital del Vallès Oriental ha decidit tirar endavant la consulta després que el PSC, amb majoria absoluta al consistori amb 14 regidors, tombés la moció amb el suport afegit dels tres edils populars el 29 de setembre. A efectes pràctics, l’aprovació de la consulta en un ple municipal només li dóna legitimitat i ressò mediàtic, perquè la justícia prohibeix que l’Ajuntament doni empara institucional a la seva realització. A més, els consistoris estan obligats a facilitar les dades públiques del padró als organitzadors. La celebració de la consulta a Granollers pot servir de precedent per a llocs on la moció ha estat rebutjada i d’altres on no s’ha presentat perquè els partits que s’hi oposen són majoria.

Vicent Sanchis: El PP és com el salfumant

Si hi ha una marca negra en política catalana, es parla del PP. Després de l’experiència –ben amarga– de CiU durant la darrera legislatura de Jordi Pujol, els populars –ni que siguin “catalans”– espanten. Tot ho rovellen. Esquerra i Iniciativa no hi pactaran mai per convicció; el PSC, per estratègia, i Convergència i Unió, per escarment.

Tots els partits a Catalunya saben que un pacte amb el Partit Popular és un pecat polític que l’electorat castigarà amb les penes de l’infern. Dit això, també és cert que el PSC ha utilitzat durant anys el fantasma del PP per espantar els votants convergents. I que potser n’ha tret algun profit. Perquè en aquest país molta gent renega de la política però després compra elefant per bèstia grossa. El PP no pot pactar aquí amb ningú perquè tothom creu que el remei seria mil vegades pitjor que la malaltia. La malaltia és no sumar per governar i el remei no pot ser Rajoy. Per això l’oferta del president popular al PSC per governar a la basca és un parany. O una idiotada. El PSC ha pescat vots durant anys atacant el PP. A Euskadi el pacte ha estat possible després d’una dècada de festeig nacional com a conseqüència del pacte de Lizarra. I encara a mitges. A Catalunya la realitat encara és una altra. No s’hi valen les comparacions. Però, ben mirat, al PSC encara li passa poc. Ara sabrà com és de dur defensar-se contra el deliri.

Najat El Hachmi: Per un que violi el català...

Una violació és un acte que porta a terme una persona contra una altra que no hi està d’acord, que s’hi resisteix i que és dominada contra la seva voluntat. Una violació no serà mai, doncs, un acte que algú rep desitjosa (o desitjós) i predisposada. Jo no sé si la llengua catalana estaria molt a la defensiva amb Johan Cruyff, no sé si oposaria cap mena de resistència a la possible dominació per part de l’entrenador. Que no parli català pel motiu que sigui serà cosa seva i està en el seu dret de fer el que li doni la gana com qualsevol altra persona, però en qualsevol cas els arguments amb què defensa la seva postura dient que no vol violar el català són imprecisos. Preferiria que digués que no vol o no pot parlar català, i punt. Jo, si fos la llengua catalana, crec que no em faria res que Cruyff em violés. De fet, tenint en compte la manera de parlar de molts catalanoparlants, diria que és una de les llengües que més es presta a ser invadida. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una llengua a la qual li va tot: el sadomasoquisme (més masoca que sàdica, és clar), la sodomia i, si la forcen, fins i tot la pluja daurada amb la qual es veu sovint ruixada. Jo diria que la llengua catalana és una noia molt fàcil en aquest sentit: només que un no catalanoparlant l’empri una mica, dient ni que sigui un bon dia, a ella ja li han baixat les calces fins als turmells. ¿Quina violació pot patir, llavors, si és una llengua que a canvi d’una mica d’afecte s’ho deixa fer tot? Per això, Johan hauria d’haver buscat una altra metàfora.

També em resulta sospitós que violi cada dia la llengua castellana i que això no li sàpiga gens de greu. Potser és que aquesta sí que ofereix alguna mena de resistència o és que ho fa tanta gent, això de violar-la, que ja no li ve d’aquí. Em recorda aquells homes que tenen la dona-santa-mare a casa i a fora l’amant-puta. ¿És massa elevada la llengua catalana per violar-la? Si és així, li hem de donar les gràcies perquè deu voler dir que, si no diu ni una paraula en llengua catalana, no és perquè no li vingui de gust sinó perquè la respecta massa.

Viquipèdia: Najat El Hachmi

Tortosa reivindica la seva esplendor medieval amb l'exposició pròpia «Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus»

Tortosa és una de les poques ciutats catalanes que han conservat vestigis materials de l'època de la dominació musulmana, però també un dels llocs on la important petjada andalusina ha estat menys estudiada. Per això, l'àrea de Cultura ha produït exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus, que s'inaugura el 26 de novembre amb una seixantena de peces de ceràmica i altres materials, datats entre els segles X i XIII. Un dels objectes més espectaculars és un motlle d'orfebreria àrab, cedit pel MNAC. A banda, també s'hi podran veure peces tan interessants com un casc militar anterior al 1148, acabat de restaurar, i que va ser trobat el 2003 al jaciment de la catedral; un tinter de marbre i una insòlita nineta feta de terracota, trobats el 1990 a la plaça de Sant Jaume; o una pipa per fumar haixix, localitzada l'any 2000 a la plaça de la Immaculada. A més, un dels comissaris de l'exposició, Albert Curto, va explicar que en l'exposició també es recullen altres peces localitzades a l'antic territori de Turtuxa –que fins i tot va arribar a esdevenir una taifa independent–, com el segell andalusí del castell de Miravet, trobat el 1998, o el conegut tresor de Masdenverge, cedit pel Museu del Montsià, amb els seus 157 dírhams de plata desenterrats a la finca del Negret cap al 1960.

La presidenta del Consell de Seguretat Nuclear no compareixerà al Parlament per explicar la fuita a la central d'Ascó

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) no considera necessària, perquè no és obligatori per llei, la compareixença al Parlament de Catalunya de la seva presidenta, Carmen Martínez, perquè expliqui la polèmica fuita de partícules radioactives enregistrada a Ascó a finals del 2007 o l'acumulació d'incidents a les tres centrals catalanes, tal com va sol·licitar la cambra. El diputat d'ICV Daniel Pi ho veu «un despropòsit» i el seu partit demanarà explicacions al Congrés.

«Doncs, si ella no té cap interès a venir al Parlament, ja li podem recordar que nosaltres tampoc no tenim cap interès perquè vingui a Catalunya una altra instal·lació nuclear», va respondre el diputat Daniel Pi, amb referència al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat. El Parlament, en aquest cas amb els vots d'ERC, ICV i CiU, va refusar la instal·lació de l'MTC a Catalunya.