lo carrer del riu

lo carrer del riu

18 de juliol, 2010

El dilema dels partits catalans entre sobiranisme o autonomisme s'accentua

El debat extraordinari sobre la sentència del TC ja va esbossar un futur d'estratègies diverses entre els partits catalans que la rebutgen, malgrat que aquests arribessin a una resolució conjunta de mínims divendres per respondre-hi. Una setmana després de la manifestació del 10-J, el dilema dels partits catalans, abraçar el sobiranisme o mantenir l'autonomisme, s'accentua. Malgrat que encara no hi ha data electoral per a les eleccions de la tardor, el clima de pre-campanya augmenta i ho fa centrant-se en l'eix nacional. CiU i ERC ja no creuen en la possibilitat de refer el pacte constitucional i aposten per més ambició nacional, mentre que el PSC i ICV defensen l'autonomisme, fent confiança a la promesa de Zapatero de desplegar bona part l'estatut escapçat pel TC. Aquests partits defensaran resolucions pròpies al congrés espanyol dimarts vinent, en l'última sessió del debat de política general. L'endemà, el president Montilla es reunirà amb Zapatero, que ahir va fer una nova promesa, dient que 'esvairà les inquietuds' de Catalunya arran de la sentència del TC.

Puigcercós: 'l'Estat ha declarat la guerra a Catalunya'

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i els membres d'aquest òrgan són només 'una anècdota del sistema', mentre que l'Estat espanyol 'ha declarat la guerra' a Catalunya i 'ha decidit posar el peu al gas per accelerar el procés d'assimilació i desaparició' del poble català.

Així de contundent s'ha mostrat Puigcercós, que aquest dissabte a la tarda ha presidit l'acte polític de l'Acampada Jove de Montblanc. A més el líder republicà ha manifestat que Catalunya 'és un Estat possible dins de la Unió Europea', tot i que ha afirmat que 'l'extrema dreta, des del PP fins a Ciutadans, dificultarà' aquest camí cap a la independència.

El líder d'ERC ha reiterat que la sentència del TC té l'objectiu de "dividir el poble català per afeblir-lo" i ha afegit que "no ho permetrem i no acatarem la sentència". En aquest sentit, també ha denunciat que, malgrat que Catalunya és "un Estat possible dins de la Unió Europea", el camí cap a la independència "no serà fàcil" perquè "n'hi ha molts que no ho volen". Avui: ERC denuncia que l'Estat ha declarat “la guerra”

Ridao contraposa 'l'autonomisme tronat' de PSC i CiU al dret d'autodeterminació d'Esquerra

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, s'ha felicitat per l'acord unànime a darrera hora d'aquest divendres al Parlament sobre la proposta basada en el preàmbul de l'Estatut. No obstant, Ridao ha insistit que el ple monogràfic sobre la sentència de l'Estatut va ser 'molt clarificador' i que no hi ha una 'estratègia comuna de sortida'. Això cal veure-ho, ha dit el dirigent republicà, 'sense cap dramatisme' perquè, segons ha puntualitzat, PSC i CiU aposten novament per tornar a l''autonomisme tronat' de fa deu o quinze anys i, en canvi, ERC aposta pel dret a decidir i per un full de ruta que pugui dur Catalunya a la independència als pròxims anys.

Iceta: «Espanya ha de moure fitxa»

Que no mogue res Egspaña, que encara mos matarà i comptarà vint. Ja mos mourem naltros!!*!! Miquel Iceta PSC 180710 CATinfo

Qui ha de moure fitxa després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, ho té molt clar: és el torn d'Espanya. El dirigent socialista català ha fet aquestes manifestacions en una entrevista a Catalunya Informació.

Iceta ha reblat que Catalunya va seguir totes les regles del joc en l'elaboració de l'Estatut. El primer secretari afirma una altra vegada que el text és totalment constitucional. I el que cal és que «les institucions espanyoles ens diguin si hi cap» en el marc de la Carta Magna. El grup socialista a Madrid, diu, ja ha respòs de manera afirmativa.

El dirigent socialista ha dit que el PSC no renuncia a una reforma constitucional però que cal buscar altres vies i no quedar-se «encallat» per la negativa del PP, que és imprescindible, ha apuntat, per dur a terme la reforma.

-Que no volen reformar res a Madrid! Que ja els està bé "por los siglos de los siglos". Si ja t'ho ha dit tothom i no vols escoltar !!*!!

Gairebé el 50% dels catalans donen suport a la independència

La Vanguardia ha presentat un estudi on es posa de manifest que gairebé el 50% dels catalans donen suport a la independència de Catalunya. En concret el 47% hi estarien a favor, mentre que el 36% estaria en contra. Només un 3% votaria en blanc, 7% no aniria a votar i un 5% no sap què faria. Segurament, el context de la sentència del TC ha ajudat a que la societat catalana prengués més consciència de la situació de Catalunya ja que les darreres enquestes només rebien el suport del 30% (2007).

Normalment, l'independentisme s'atribueix a Esquerra Republicana de Catalunya. Però els votants de les altres formacions polítiques també aposten per trencar amb Espanya. D'aquesta manera, el 55% dels votants de CiU donen suport a la independència, el 63% d'ICV també ho fa, mentre que en el PSC l'electorat està molt dividit ja que el 43% no donaria suport mentre que un 38% votaria en positiu. La gran majoria dels votants del Partit Popular, un 83%, no votaria afirmativament per la independència de Catalunya en un hipotètic referèndum.

Salvador Cot: «La Vanguardia» certifica Arenys

Aquest país viu una curiosa esquizofrènia respecte el seu diari de referència: "La Vanguardia". És un mitjà de nivell europeu, amb una influència extraordinària dins de Catalunya i la millor nòmina de periodistes i col·laboradors, que van des dels independentistes explícits fins als constitucionalistes intransigents. Seria del tot indiscutible si no fos conservador, monàrquic i escrit únicament en castellà, condicions que -cadascuna de les tres- en teoria l'haurien d'allunyar del centre del catalanisme majoritari. A aquest diari se li ha disputat la influència (en alguna època l'edició catalana d'"El País" i, en alguna altra, l'"Avui"), però no l'hegemonia. Però ningú no se n'ha sortit. "La Vanguardia" deu ser l'únic diari del món els lectors del qual no es poden identificar políticament, almenys de forma automàtica. No es pot deduir gaire cosa d'algú que porti aquest diari sota el braç. Pot estar d'acord amb Salvador Cardús o amb Francesc de Carreras, amb Quim Monzó o amb Antoni Puigverd. Els uns i els altres comparteixen capçalera amb normalitat diària. Per això és tan important que "La Vanguardia" d'aquest diumenge doni un avantatge tan gran a l'independentisme democràtic. Avui, una enquesta del diari només detecta un 36 per cent de catalans contraris a la independència, que perderien de lluny. No és qualsevol cosa poder dir que l'independentisme és majoritari a Catalunya, amb certificació demoscòpica de "La Vanguardia" i "El Periódico", que va publicar una enquesta equivalent fa poques setmanes. Qui s'ho podia imaginar, fa només un any, des del Centre Moral d'Arenys de Munt? Ara només falta que el Parlament de Catalunya se senti concernit pel que, a hores d'ara, és una obvietat.

Quebec té clar que Espanya haurà de reconèixer les nacions

Els intel·lectuals del Quebec s'han mostrat sorpresos amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i consideren que una situació semblant no té cabuda dins l'estat federal que és el Canadà. «Si Espanya vol tenir una història llarga haurà de reconèixer les nacions constituents de l'estat», coincideixen a afirmar tots els experts consultats, i afegeixen que arran la retallada de l'Estatut s'ha «trencat el vincle» entre Catalunya i l'estat espanyol.

En opinió del politòleg de la Universitat de Mont-real, Alain G. Gagnon, «Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional», quan «la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions». Per l'intel·lectual, el repte de l'Estat espanyol és ara «democratitzar la democràcia» i proposa com a via «donar avantatges d'afirmació a la societat civil catalana i a la Generalitat».

«No hi ha un reconeixement jurídic de la naturalesa multinacional de l'Estat espanyol i de la nació catalana», afegeix la jurista de la universitat Laval de Ciutat del Quebec, Eugénie Brouillet. Per la seva banda, el jurista de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès, Daniel Turp, ha lamentat la sentència i considera que «no és una situació feliç pels pobles i nacions com el Quebec i Catalunya el no poder determinar lliurement el contingut del seu Estatut polític».

Com a paral·lelisme, els experts han recordat que el govern canadenc va reconèixer el Quebec com a nació però «dins un Canadà unit». En la seva opinió, aquesta negativa de l'Estat espanyol a reconèixer Catalunya com una nació es deu a què «quan arribi el dia en què es reconegui com a nació, també s'haurà de reconèixer que aquesta té un potencial d'autoafirmar-se i alliberar-se», apunta G.Gagnon, i alerta: «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».

Els escindits de la CUP constitueixen la Crida per la Terra

L’atomitzat panorama independentista català ja compta amb un altre partit que concorrerà a les eleccions. Es tracta de Crida per la terra, partit ecoindependentista i d’esquerres que ha nascut a partir de diversos membres de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que van secundar la ‘Crida a la Unitat Popular’. Aquest era un manifest on es constatava que dins del partit no hi havia la voluntat per fer el salt qualitatiu de política local al Parlament de Catalunya. Crida per la terra presenta un projecte que es basa en pilars com ruptura democràtica, independència nacional, regeneració democràtica i transformació social.

Participació final del 13% a Puigcerdà i del 55% a Mollet de Peralada en les primeres consultes sobre la independència després del 10-J

Puigcerdà (Cerdanya) i a Mollet de Peralada (Alt Empordà) han celebrat les primeres consultes populars sobre la independència després del 10-J, amb una participació respectiva del 13% i el 55%. El 'si' ha guanyat per clara majoria en tots dos, amb el 90% a la Cerdanya i el 78% a l'Alt Empordà. El sí a la independència ha guanyat a Mollet de Peralada on la participació ha superat el 50%. El sí a la independència ha guanyat amb el 77,91%, per sobre del 5,81% del no i el 16,28% de blancs A Puigcerdà el sí també ha guanyat amb 898 vots, el 89,62% del total de vots emesos durant la consulta. El no ha aconseguit 58 vots (5,79%), i els vots en blanc 37 (3,6%) i 9 de nuls (0,90%). Les tres meses del col·legi electoral, ubicat en una carpa a la plaça del rellotge, han obert amb normalitat i la capital de la Cerdanya ha viscut un ambient festiu.

Avui se celebra la diada del Pi de les Tres Branques

Com cada tercer diumenge de juliol, avui se celebra al pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà) l'aplec del Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans. La diada començarà amb una cercavila i continuarà amb diversos actes culturals i parlaments al peu del pi vell. Durant l'aplec també es clourà el Rebrot 2010, amb un acte polític al pi jove, l'altre gran pi amb tres branques que simbolitza el compromís de les noves generacions per la unitat nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

La cercavila serà animada pel rei-infant Jaume I, el seu tutor Guillem de Montrodon, la seva cort d’infants i els Gegants d’Espinalbet i els Trabucaries de Castellar del Riu, acompanyats per la Cobla Pirineu.

Davant del Pi vell es llegirà el poema Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer, a més de fer l'ofrena floral, cantar l'himne d’Els Segadors, i poder ballar sardanes amb la Cobla Pirineu. Tot seguit, hi haurà les intervencions de Gonçal Bravo, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Una cinquantena d'entitats del país s'han adherit a la celebració.