lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de març, 2009

Junqueras celebra el fracàs del PP en l'intent de censurar la immersió lingüística a Europa

El candidat d’Esquerra al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, va celebrar aquest dimarts que l'Eurocambra hagi frenat l'intent del PP de censurar la immersió lingüística de les escoles catalanes. En aquest sentit, el candidat republicà ha celebrat la derrota del PP i va assegurar que aquest fet ‘demostra un cop més la necessitat d’estar present en tots els àmbits institucionals, incloent-hi el Parlament Europeu, on hem de tenir una representació sòlida per poder aconseguir victòries com aquesta’. ‘A Europa cada dia s’hi decideixen aspectes que afecten a la nostra vida quotidiana, fins i tot referents a l’àmbit lingüístic i, per això, cal defensar també a Europa la immersió, que és una aposta importantíssima que configura la columna vertebral del nostre país’, va afegir Junqueras.

Cirerers florits al Japó

Aquests dies és molt habitual de trobar als diaris, televisions i portals d'internet del Japó mapes meteorològics força estranys. No indiquen pas les temperatures ni el temps que farà a l'arxipèlag, sinó quin dia és previst que comenci a cada demarcació la caiguda de pètals dels cirerers florits. La floració sol començar al sud, a Okinawa, al gener, i arriba a Kyoto i Tòquio a final de març o al començament d'abril. L'observació de flors ('hanami') és tot un fenomen social, amb milions de japonesos anant a veure l'espectacle de la pluja de pètals de cirerer als parcs de les ciutats i al camp, on fan pícnics i trobades familiars o amicals sota aquests arbres venerats des de fa segles a l'arxipèlag. La florida del 'sakura', el cirerer ornamental, és esperada cada any amb delit, no solament perquè anuncia la fi de l'hivern i l'arribada de la calor, sinó també perquè coincideix amb el començament dels dos pilars bàsics de la cultura japonesa: el curs escolar i el nou any fiscal de les empreses, l'1 d'abril. Si ho voleu celebrar aquí, hi ha una convocatòria a Paüls per diumenge que ve.

Alego: HANAMI A PAÜLS

SHINKANSEN A LA PETJA: Hanami a les Terres de l'Ebre

El Grup Barnils ret homenatge als periodistes contraris al franquisme

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) dedica avui al vespre un acte d'homenatge i de vindicació als periodistes del nostre país que el 1939 no van voler col·laborar amb el franquisme. L'acte, titulat 'Els altres periodistes del 1939', també vol ser una contestació de la Medalla al Mèrit del Treball concedida a Carlos Sentís, que li fou lliurada el 26 de gener d'enguany, data del setantè aniversari de l'entrada dels franquistes a Barcelona.

El Grup explica: 'Per no haver donat suport al règim de Franco alguns periodistes foren afusellats, molts hagueren d'anar a l'exili i molts més van sofrir un exili interior.'

Per recuperar la memòria de tots plegats el Grup els dedica un acte al Col·legi de Periodistes, avui a les vuit del vespre. Hi intervindran Oriol Cortacans, president del GPRB; Josep Fontana, catedràtic d'història; Quim Torra, editor d'A Contra Vent; i Vicent Partal, director de VilaWeb.

Els catalans il·lustres que van col·laborar amb Franco

GRÀCIA 1850: Revolta al Col·legi de Periodistes pel lliurament de la medalla a Carlos Sentís

La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia

Catalunya participarà en la Biennal de Venècia, un dels certàmens artístics més prestigiosos, amb pavelló propi. El projecte català, comissariat per Valentín Roma, vol exposar la potència creativa de Catalunya en el camp de les arts visuals, sobre la base de la identitat. El projecte fou presentat ahir a l'Institut Italià de Cultura pel vice-president, Josep Lluís Carod-Rovira, i pel director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.

'Venezia, Catalunya 2009. La comunitat inconfessable' fa una indagació de la naturalesa de les obres comunitàries en l'àmbit de l'art, prenent per punt de partença la identitat de Catalunya. S'inaugurarà el primer cap de setmana de juny i constarà d'una exposició, d'un llibre-catàleg i d'una pàgina web.

Interior va utilitzar dijous antiavalots en pràctiques

Mossos d'esquadra 250309 RAC1

Agents dels Mossos d'Esquadra que segueixen el curs d'especialització per accedir a la Brimo, la unitat antiavalots del cos policial, van fer tasques de suport en el dispositiu que va cobrir la manifestació contra la política educativa del govern, en què els anti-Bolonya van tirar globus de pintura contra el Palau de la Generalitat. Uns mossos que, sobre el paper, no haurien de prestar servei en la seva nova destinació.

La decisió es va prendre per diferents raons. Una és l'ajustada plantilla de la Brimo, que, igual que la resta del cos, pateix de dèficit d'efectius per un calendari de desplegament acordat en l'àmbit polític. A això s'hi va afegir una intensa jornada postdesallotjament de la UB, que va obligar a recórrer l'endemà als futurs dragons (nom amb què es coneix en argot policial als antiavalots).

Segons diverses fonts, dimecres va haver-hi mossos que van començar la jornada a les 4 de la matinada -per participar en el desallotjament- i a les 22 hores encara treballaven en el dispositiu que va impedir l'accés a la plaça Sant Jaume. Sense oblidar que molts antiavalots van acabar lesionats (42 dels 83 que va intervenir, segons algunes fonts).

A més dels antiavalots en pràctiques, els Mossos es van veure obligats a recórrer dijous a una altra unitat especialitzada en seguretat ciutadana, l'ARRO.

Preparatius per poder netejar Flix

El 4 de març van començar les obres per proveir d'aigua potable Tortosa i els municipis dependents del Consorci d'Aigües de Tarragona en previsió que es pugui produir una possible contaminació d'aigües durant la neteja de l'embassament de Flix, a la Ribera d'Ebre. Les obres, valorades en 5 milions, les va comunicar ahir la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa. Consisteixen en sis pous, ampliables a dotze, que només funcionaran en cas que s'activi el pla d'emergència, i que seran desmantellats una vegada s'acabin els treballs de descontaminació de Flix.

Les obres de descontaminació de l'embassament consisteixen en l'extracció, tractament, transport i abocament controlat d'una gran quantitat de fang contaminat que ha quallat a la llera del riu, procedent d'instal·lacions químiques de principis del segle XX, entre les quals Ercross.