lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 de desembre, 2008

Barça 2 - Xakhtar Donetz 3

Puyal 091208 El FC Barcelona ha tancat el seu pas per la primera fase de la Lliga de Campions amb un partit per a l'oblit en el que el Xakhtar Donetz ucraïnès s'ha imposat per dos gols a tres i ha rebaixat l'eufòria d'un equip sense gaires titulars. Han marcat primer els ucraïnesos, Gladkiy ha fet el 0-1 al minut 31 i el 0-2 al 57. Tot seguit, primera reacció blaugrana, amb gol de Sylvinho, 1-2, al 59. L'1-3 l'ha marcat Fernandinho al 75 i ha tancat el marcador amb el 2-3 definitiu Busquets al minut 83. El matx era intranscendent, ja que res evitaria la classificació dels blaugranes com a primers de grup ni l'eliminació del Xakhtar, i el públic ha respòs en conseqüència: Nomes 22.763 espectadors. Aquesta xifra ha representat la pitjor assistència a un partit de competició europea en el qual el Barça juga com a local des que Joan Laporta és president de l'entitat blaugrana. La pobra assistència ha estat la resposta al nul interès que ha despertat el xoc contra els ucraïnesos, perquè els locals ja estaven classificats com a primers de grup i Josep Guardiola ha reservat tot el seu equip titular pensant en el clàssic de dissabte que ve contra el Reial Madrid, el veritable plat fort de la setmana. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Cinc jutges diuen que cremar fotos dels reis no menysprea la Corona

Cinc magistrats de l'Audiència Nacional opinen que cremar una foto dels reis, dins d'una concentració o una manifestació organitzada per plataformes contràries a la monarquia com a forma de govern, forma part d'una crítica a una "causa pública" que no suposa un menyspreu a la institució.

Així es recull en el vot particular de cinc dels 16 magistrats de l'Audiència Nacional que el 6 de novembre van participar en el ple de la sala penal en el qual, per deu vots a favor i sis en contra, es va confirmar la multa de 2.700 euros imposada als joves independentistes catalans Jaume Roura i Enric Stern per cremar una foto dels reis a Girona el 2007.

Els magistrats Alfonso Guevara, Manuela Fernández Prado, Javier Martínez Lázaro i Fernando García Nicolás, així com Ramón Sáez, que ha emès un altre vot discrepant, creuen que l'actuació dels joves està emparada en el dret a la llibertat d'expressió, i els cinc primers subratllen que la crítica d'una institució constitucional no està exclosa d'aquest dret fonamental.

En concret, destaquen els jutges, quan es produeixen aquestes crítiques, el dret a la llibertat d'expressió adquireix, enfront al de l'honor, "el caràcter d'un dret constitucional prevalent".

Avui: Cinc jutges de l'Audiència Nacional diuen que cremar una foto dels reis no menysprea la Corona

El Senat aprova el veto d'ERC als pressupostos

El Ple del Senat ha aprovat aquest dimarts el veto als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentat per ERC, amb els vots a favor de PP, CiU, ERC i ICV, i els vots en contra del PSOE, PNB i vuit membres del Grup Mixt en contra. Ara el text serà retornat al Congrés dels Diputats sense cap de les esmenes presentades a la cambra Alta. En total han estat 135 vots a favor, 127 vots en contra i 0 abstencions.

El veto d'esquerra ha estat l'únic dels quatre presentats al Senat que ha tirat endavant, ja que previament havien estat rebutjats els presentats per PP i CiU en no arribar a la majoria absoluta, precisament per no comptar amb el suport d'ERC, que ha votat en contra del primer i s''ha abstingut en el segon. Quant al veto presentat per ICV, aquest no ha arribat a ser votat ja que ha prosperat abans el presentat pels senadors republicans.

D'aquesta manera, el projecte acaba la seva tramitació parlamentària al Senat i torna al Congrés per a la seva aprovació definitiva en el mateix estat que va sortir de la cambra baixa, on el govern espanyol només necessitarà la majoria simple per aixecar el veto del Senat, cosa que es dona per feta gràcies al suport de PNB i BNG. Així, la resolució del Senat no tindrà conseqüències reals, ja que l'Executiu no tindrà més problemes per ratificar el projecte de llei.

Tu ho entens?

VilaWeb/ElPunt: El senat espanyol veta els pressupostos de l'estat per al 2009

Artistes ebrencs promouen una cantada de nadales solidària a Tortosa

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries; Pepet i Marieta; la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, o el Cor Flumine, són alguns dels artistes ebrencs que participaran en la primera cantada solidària de nadales. L'acte, que s'emmarca dins la programació Músiques de Nadal, neix amb l'objectiu de tenir continuïtat en altres edicions i aconseguir beneficis per algun projecte humanitari. En aquesta ocasió vol ser un reclam de la Fira de la Solidaritat que organitza l'Ajuntament de Tortosa el pròxim cap de setmana. A més d'aquesta novetat, Músiques de Nadal inclou també el tradicional concert dels Quicos el dia de Nadal, les nadales al carrer, i el particular espectacle nadalenc de Pau Riba.

Isabel-Clara Simó: Sospites

Ho llegeixo en la novel·la de Josep Palomero –tan conegut per la pel·lícula basada en Els secrets de Meissen– El tatuatge dels apàtrides, sobre les relacions, tan crispades i sagnants, entre Àustria i Hongria a l’època imperial, quan la seva unitat es considerava indestructible: “El que passa –diu el protagonista– és que en el fons es tracta de dos pobles irreconciliables. No sé si durarà molts anys, aquest invent que, a pesar de l’emperador i sa mare, vam ordir i vam aconseguir imposar entre Andrássy i jo, perquè mentre que els hongaresos són liberals, planers i laics, els austríacs són conservadors, altius i ultracatòlics”. El paral·lelisme amb el contenciós Catalunya-Espanya em sembla evident: són pobles irreconciliables, que sempre sospitaran l’un de l’altre, i mentre els uns s’omplen la boca d’unitat els altres fan ara un acte d’orgull ara un acte de vergonyant humilitat. Em sembla que en la nostra època potser fóra excessiu dir que els uns són “conservadors, altius i ultracatòlics”, perquè ha plogut molt i perquè hi ha un esquerra espanyola (igualment unionista, això sí; en això passa com amb les religions, totes diferents i contraposades però totes convençudes de la inferioritat subalterna de la dona), una esquerra que lluità de valent en la guerra incivil; m’agrada pensar, però, que els catalans sí que continuen essent “liberals, planers i laics”, tot i que és evident que aquest model tan de Josep Pla és difícilment revolucionari, així que no estic segura que sigui un elogi. És cert però que en l’època en què es descriuen les difícils relacions entre Àustria i Hongria, aquestes paraules s’esqueien com l’anell al dit als pobles peninsulars que he esmentat, oi?