lo carrer del riu

lo carrer del riu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges

23 de novembre, 2011

Eurodiputats catalans, bascos, flamencs i escocesos reivindiquen el concert econòmic a Brussel·les

Nova entesa entre CiU, ERC i ICV al Parlament Europeu per reivindicar-hi el concert econòmic com a "sistema de finançament de màxima eficiència". Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva s'han aliat aquest dimecres amb la basca Izaskun Bilbao (representant del PNB a Brussel·les), la flamenca Frieda Brepoels (de la NVA, Nova Aliança Flamenca) i l'escocès Alyn Smith (de l'SNP, Partit Nacionalista Escocès) per presentar conjuntament esmenes "en defensa de la filosofia del concert econòmic i el principi del federalisme fiscal com a eina de lluita contra el dèficit i el frau fiscal a les regions europees".

Perpinyà ja és .cat

L'Ajuntament de Perpinyà ja ha entrat a la comunitat catalana d'internet. Des d'aquest dilluns el web del consistori ja té el domini .cat (http://ajuntament-perpinya.cat/ca) . De fet, la decisió és fruit de la primera trobada del Comitè Consultiu pel Català format per l'Ajuntament i amb el regidor Jaume Roure al capdavant, celebrada el passat mes d'octubre.

20 de novembre, 2011

Salvador Cot: Els alemanys contra els nacionals

Es miri com es miri, el que segur que no és Mariano Rajoy és un tecnòcrata d'aquests que tant agraden a Berlín. I, a més, el seu partit està carregat de nacionalisme, molt més que els socialistes portuguesos i grecs o la coalició de Berlusconi. El PP és l'avantguarda d'un moviment que exhibeix un espanyolisme primari, que ultrapassa la xenofòbia en alguns casos, sobretot quan es tracta dels catalans, però no únicament. Tot això ve al cas perquè, passat el tràmit d'avui, Mariano Rajoy i el PP hauran d'assumir que Espanya té una sobirania molt limitada i que no podran prendre decisions sense consultar-les prèviament amb les institucions europees, que vol dir França i Alemanya. S'han acabat l'AVE i els aeroports de províncies, ja no hi haurà més exponosequè a no sé on i queda prohibit tornar a envair Perejil. Un drama. El cas és que avui, 20-N, anirà a votar un exèrcit nacional que, a més -i com sempre-, voldrà passar l'Ebre. La diferència és que aquesta vegada no tenen l'ajuda dels alemanys i que, de fet, cada cop estan més lluny dels seus últims objectius.

18 de novembre, 2011

Tremosa: “Espanya mai no ha demanat perdó”

Protesta de l'eurodiputat Ramon Tremosa després que la pressió de socialistes i populars impedís ahir que l'Eurocambra votés una esmena de CiU, ERC i ICV a favor de l'oficialitat del català. Davant d'una setantena d'europarlamentaris d'arreu dels Vint-i-set, després de demanar la paraula a la comissió d'Exteriors, Tremosa va advertir que la prohibició d'aquesta votació “dóna arguments i motius racionals creixents als que clamen per la independència de Catalunya”.

Tremosa va aprofitar per denunciar que “a Espanya mai ningú no ha demanat mai perdó pels segles de discriminació i prohibició del català ni pels milers de catalans assassinats, torturats i forçats a exiliar-se durant segles”. I ho va comparar amb Alemanya, que “és l'estat més fort d'Europa no per les seves exportacions o competitivitat, sinó perquè, amb més decisió i veritat, s'ha enfrontat als pitjors capítols del seu passat”.

Els eurodiputats Raimon Obiols i Maria Badia van carregar contra l'esmena de CiU, ERC i ICV-EUiA i van considerar que respon a “actituds electoralistes i partidistes”. Obiols, que no va voler fer declaracions, va defensar en el seu bloc que els socialistes sempre han votat a favor de l'oficialitat del català, tot i que el 30 de juny al Congrés hi van votar en contra.

17 de novembre, 2011

L'Estat espanyol, en zona de rescat

La pressió dels mercats contra el deute espanyol no disminueix, i l'Estat ja se situa en zona de rescat. Espanya ha pagat aquest dijous els interessos més alts des de que és a l'euro per emetre deute. El Tresor ha hagut de pagar un 6,97% de rendibilitat de mitjana per col·locar 3.563 milions d'euros als mercats, l'interès més alt des del 1997.

A més, Espanya no ha aconseguit col·locar tots els diners que tenia previstos, que eren 4.000 milions. La subhasta ha demostrat una menor demanda de deute espanyol que en anteriors ocasions. La xifra del 7% d'interès pels bons a 10 anys és la que es considera com a ‘punt de no retorn' per acabar demanant un rescat. La prima de risc s'acosta als 500 punts.

Si algú n'entèn, s'accepten explicacions, però pinta xungo.

Nació Digital: L'Estat espanyol se situa en zona de rescat

Ara: La intervenció del BCE relaxa el preu del deute espanyol

ElPunt/Avui: L'Estat fa trampes a les comunitats

16 de novembre, 2011

L'Eurocambra declara inadmissible l'esmena sobre l'oficialitat del català

L'esmena a favor de l'oficialitat del català a la Unió Europea finalment no es podrà votar aquest dijous a la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu. Els serveis jurídics de l'Eurocambra han declarat a última hora "inadmissible" l'esmena presentada pel convergent Ramon Tremosa, l'ecosocialista Raül Romeva i el republicà Oriol Junqueras. El text pretenia mostrar el suport dels diversos partits a l'oficialitat de la llengua catalana a la UE aprofitant l'ingrés de Croàcia. De fet, els eurodiputats liberals i verds pensaven votar-hi a favor i Tremosa, Romeva i Junqueras havien demanat als socialistes que pressionessin el PSOE perquè també ho fes. Finalment, però, el text no arribarà a debatre's.

Els serveis jurídics del parlament europeu han considerat que l'esmena és "inadmissible perquè adreça un tema que no està relacionat" amb el debat que es farà demà dijous a la comissió d'Afers Exteriors ni amb les seves competències. Els eurodiputats voten un informe sobre l'entrada a la UE de Cròacia liderat pel socialista austríac Hannes Swoboda.

Tremosa, Romeva i Junqueras van presentar l'esmena, coneguda com a 111, estipulant que, com que l'ingrés de Cròacia "requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE", els diversos estats membres també poden acceptar "incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants".

Finalment, però, i després que aquest dimecres els tres eurodiputats pressionessin el partit socialista perquè votés a favor de l'esmena igual que pensaven fer-ho liberals i verds, el text ha caigut de l'agenda de la reunió.

Nació Digital: Tremosa, Romeva i Junqueras veuen la mà del PP i el PSOE en el veto europeu al català

15 de novembre, 2011

Salvador Cot: Menys Espanya que mai

Després de la caiguda de Silvio Berlusconi, que s'afegeix a la cadena de Geórgios Papandreu i José Sócrates, queda clar que ni els mercats, ni les organitzacions finenceres internacionals, ni tampoc la Unió Europea no confien en les governs democràticament electes per solucionar -o, almenys intentar-ho- la crisi financera que castiga duríssimament el sud d'Europa. En la pràctica, el missatge del Nord a les ciutadanies meridionals és que no importa qui governi, perquè les receptes seran exactament les mateixes. Dit d'una altra manera, les eleccions i els partits locals no tenen marge de decisió. Els portuguesos ja ho han comprovat, els grecs estan fent-ho i els italians ja ni demanen eleccions anticipades.

De fet, Zapatero va evitar la caiguda avançant les eleccions. I Mariano Rajoy el succeirà amb la mateixa capacitat per decidir: zero. S'acosta el tsunami blau, és cert, però amb una autoritat equivalent, a escala, a la de l'alcalde de Moià. La caixa està buida i no serà Rajoy qui deixi de pagar les nòmines a mig Madrid per plantar-se patriòticament davant París i Berlín.

En definitiva, a Espanya li han passat el ribot per l'autonomia i a partir d'ara se li permetran poques ximpleries. I menys Espanya que mai significa, objectivament, una ocasió per al catalanisme.

12 de novembre, 2011

Berlusconi plega!!!

L'encara primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha presentat aquest dissabte la seva dimissió al president de la República, Giorgio Napolitano. La seva sortida arriba després que el Parlament italià hagi aprovat el pla anticrisi exigit per la Unió Europea per 380 vots a favor, 26 en contra i dues abstencions, tal com ho va fer el Senat divendres. El primer ministre italià va prometre deixar el càrrec si s'aprovaven les mesures d'austeritat reclamades per Brussel·les i s'espera que compleixi la seva promesa per donar pas a un govern d'emergència liderat, previsiblement, per l'excomissari europeu Mario Monti.

08 de novembre, 2011

Un musulmà i un caricaturista es fan un petó a la nova portada de 'Charlie Hebdo'

La revista satírica francesa Charlie Hebdo ha respost amb ironia a l'atac que va rebre la setmana passada a la seva seu després de publicar una portada en què s'anunciava que Mahoma s'havia convertit en redactor en cap de la revista per un dia. En el número d'aquesta setmana, la portada mostra un musulmà i un caricaturista fent-se un petó apassionat, sota el títol, "l'amor és més fort que l'odi".

07 de novembre, 2011

Berlusconi, en el punt de mira

Els rumors sobre la dimissió del primer ministre italià prenen cada cop més força. La setmana passada, sis diputats del Poble de la Llibertat, el partit de Silvio Berlusconi, van signar una carta fent oficial la retirada del seu suport a Il Cavaliere. Aquest dilluns, s’especula que una vintena de parlamentaris podrien estar disposats a abandonar Berlusconi. Si bé alguns mitjans plantegen dubtes seriosos per a la dimissió de Berlusconi, altres apunten decididament per la renúncia.

06 de novembre, 2011

Irlanda tanca la seva ambaixada al Vaticà després de l'escàndol dels abusos

El més catòlic dels estats s'ha convertit en un dels que pitjors relacions té amb el Vaticà. Milions de sales d'estar de costa a costa del país segueixen presidides per fotos de papes -desde Pau VI fins Benet XVI -, però el Govern de Dublín ha tancat la seva ambaixada davant la Santa Seu com un gest de protesta pels escàndols d'abusos de nens per sacerdots. I la decisió ha estat acceptada sense escàndol ni cap debat.

LaVanguardia: Irlanda cierra su embajada en el Vaticano tras el escándalo de los abusos

05 de novembre, 2011

Merkel pronostica que Europa necessitarà deu anys per superar la crisi

Alemany, cinc. Je, je !!! La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha pronosticat avui que Europa necessitarà almenys deu anys per superar la crisi del deute.

En el seu tradicional videomissatge dels dissabtes, Merkel ha assenyalat que el deute s'ha anat acumulant durant dècades, cosa que significa que "no deixarà d'existir d'un dia per l'altre".

25 d’octubre, 2011

El PSC, contra l'oficialitat del català a Europa perquè «ara no toca»

En què quedem ? El PSC rebutjarà l'esmena per l'oficialitat del català a la Unió Europea, de CiU, ERC i ICV, a només tres dies de les eleccions del 20-N, aquest 17 de novembre.

L'eurodiputat socialista Raimon Obiols i el popular Alejo Vidal-Quadras són els dos únics catalans que podran votar-la, perquè formen part de la comissió d'Exteriors de l'Eurocambra, però tot apunta a que ho faran en contra.

Fonts del PSC han avançat que Obiols no donarà suport a la proposta de Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que volen que s'aprofiti l'ingrés de Croàcia a la UE el 2013 i la incorporació del croat a les llengües oficials per afegir-hi també el català, perquè “no toca”.

24 d’octubre, 2011

Lliçons tècniques per construir un nou estat

Experts internacionals estudiaran el 3-N a Barcelona "com s'haurà de fer el contracte de separació amb Espanya" a partir de l'anàlisi dels casos iugoslau, kosovar i quebequès "Bussines game"del cas català. Així es planteja la trobada que se celebrarà el proper 3 de novembre a Barcelona, organitzada per l'Associació Sobirania i Justícia, on experts internacionals explicaran "tècnicament" com planificar la separació de béns entre la nova Catalunya independent i les restes de l’Estat espanyol, com es fixaran les fronteres, com es retirarà l'exèrcit espanyol o la Guàrdia Civil, com ho haurà de fer la selecció catalana per competir internacionalment, com ho haurà de fer el nou estat per ingressar a l'ONU, veure com ho van fer països de nova creació d’altres parts del món per prendre’n exemple o simplement com es calcula l'amortització de les infraestructures. És a dir lliçons tècniques per construir un nou estat, segons la definició dels seus organitzadors.

Aquest serà el contingut de la 1st Catalonia's Self Determination Conference - Bulding a new state que reunirà ponents que van viure de prop la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, els referèndums del Quebec i el naixement de Kosovo.

Segons el president de Sobirania i Justícia, Quim Torra, "ara hi ha una certa nebulosa sobre com arribarem a la independència: que si referèndum, que si proclamació unilateral... Però, més o menys, tothom n’ha anat parlant, d’això. Amb aquesta jornada volem saltar-nos el debat sobre com hi arribarem i directament analitzar com s'haurà de fer el contracte de separació, com serà l'endemà del 'Dia D', veient com ho han fet d’altres països, amb la voluntat de desdramatitzar la situació".

Escòcia posa en marxa la campanya pel referèndum d'independència

Així es fa, valents !!! El Partit Nacional Escocès (SNP) d'Alex Salmond ha donat aquest diumenge el tret de sortida a la campanya pel referèndum d'independència que pretén celebrar durant aquest mandat. En el darrer dia del congrés de l'SNP a Inverness, al nord d'Escòcia, el cap de la campanya, Angus Robertson, ha confirmat que ja comencen a treballar. "Treballarem tant dur com sigui possible en una campanya sense precedents per aconseguir una majoria a favor del "sí" per una Escòcia sobirana independent", ha dit Robertson. El partit també ha anunciat que compta amb 918.000 lliures (més d'un milió d'euros), per finançar la campanya. Els diners són una donació del poeta escocès Edwin Morgan, que va morir l'agost del 2010.

Robertson ha assegurat que el poeta escocès "va deixar un llegat que transformarà" Escòcia i que permetrà "fer una campanya per construir un país millor". L'encarregat de la campanya per la independència ha lloat la "generosa i substancial" donació de Morgan. "Amb aquests recursos serem capaços de donar un suport com cal a la campanya a peu de carrer, a les nostres comunitats arreu d'Escòcia", ha afegit.

22 d’octubre, 2011

Salmond: “Cap polític de Londres determinarà el futur de la nació escocesa”

El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha assegurat aquest dissabte que la independència és la millor opció per a Escòcia i que “cap polític de Londres determinarà el futur de la nació escocesa”.

En un discurs davant el congrés anual del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a Invernes, Salmond ha tornat a defensar el seu compromís amb la celebració d'un referèndum sobre la independència abans que acabi la legislatura el 2015.

15 d’octubre, 2011

14 d’octubre, 2011

El govern britànic ensenya les dents a Salmond

Sembla que els hi dolgue !!*!! Primers pals a les rodes en el camí cap a la independència d'Escòcia que pretén el primer ministre del país, Alex Salmond. La maquinària de Westminster li ha fet un primer advertiment: aconseguir la sobirania no serà senzill i, en tot cas, el procés haurà de respectar escrupolosament la legalitat. Potser el punt clau de tot plegat serà determinar quina és aquesta legalitat i qui la controla.

A fi i efecte d'establir-la, i per conèixer el possible impacte d'una secessió, el Comitè d'Afers Escocesos dels Comuns, presidit pel laborista Ian Davison, ha obert dues investigacions paral·leles sobre aquests dos eixos. El comitè està format per onze parlamentaris, cinc laboristes, quatre conservadors, un liberaldemòcrata i un nacionalista escocès, projecció de la representació aconseguida pels partits a les terres d'Escòcia en les eleccions generals del 2010.

13 d’octubre, 2011

Ja era hora !!!

La CE impedirà que "grans terratinents, aeroports, camps de golf i pagesos de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles S'ha acabat la festa de la Política Agrària Comuna (PAC). Així ho ha anunciat a Comissió Europea que tancarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als grans terratinents i als pagesos catalans de la vella Europa i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la PAC aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf". Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents. Una situació que a l'Estat espanyol representa que una sola família, la de la Duquessa d'Alba, s'emporti més de dos milions d'euros en "ajudes". La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. Espanya com a tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, serà dels més perjudicats.

11 d’octubre, 2011

Oriol Junqueras carrega contra la duquessa d'Alba

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut reflexionar en veu alta a l'entorn de les polèmiques declaracions del cap de files de CiU a Madrid, Josep-Antoni Duran i LLeida sobre les "peonades" del camp andalús i extremeny. El candidat de la federació a les eleccions espanyoles va afirmar que "molts cobraven el subsidi per estar al bar del seu poble".

Aquest matí, Junqueras ha fet un cop de mà al seu contrincant, això sí, de manera sibil·lina. El nou tòtem d'Esquerra ha assegurat que "la part més important d'ajudes agràries de la Unió Europea se les queda una persona en concret", aclarint que es tractava de la Duquessa d'Alba, noble andalusa, medalla d'Honor del Treball i la terratinent amb més propietats d'Europa. "És una reflexió que hem fet al Parlament Europeu i lamentem que no s'hi hagin sumat més formacions polítiques", s'ha queixat el líder d'ERC. Així mateix, Junqueras, s'ha mostrat "comprensiu" amb els arguments de Duran.