Aquesta nit, els nens de casa nostra esperen que passin els Reis. Els nens de Gaza sols esperen sobreviure. Els pares i mares de casa nostra han anat a rebre amb somriures els reis d'Orient (¡quin sarcasme!). Ahir, en canvi, i potser avui també, alguns pares i mares d'Israel anaven a veure en directe a la platja els bombardetjos sobre la Franja com si fos un magnífic espectable. Aquesta nit serà de regals i dolços a casa nostra. A Gaza, sense llum, sense menjar, sense aigua, sense medecines, serà una nit més de terror molt difícil de passar.
En els mitjons penjats pels racons d'una casa escalfada els Reis deixaran potser soldadets de plom o plàstic... A Gaza els soldats combaten cos a cos, moren i maten, amb la població civil atrapada entre dos focs desiguals i una enorme desesperança... Per les criatures ferides a Gaza no hi ha remeis, mentre les criatures somien a casa nostra amb un despertar d'alegria i sorpreses...
I en un temps que sembla més buit que mai de sentit comú, d'ordre internacional, d'humanitat i drets humans, en uns "minuts de la basura" eterns, Obama calla, i els governants que parlen finalment, com Rodríguez Zapatero, fan retòrica buida i diuen "amic" a l'Estat assassí. Les Borses de tot el món pujen i no pot haver-hi més humiliació per als pobles àrabs de tot el món que no poder fer gran cosa per ajudar a un poble germà atrapat sota les bombes més modernes que dibuixen arbres de Nadal i raïms de cap d'any en un cel de plom i mort.
Que ningú s'atreveixi a fer-nos-en còmplices! (Àngels Martínez i Castells)
