lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 de novembre, 2009

Tots els regidors del PSC de Santa Coloma de Farners voten a favor d'una consulta independentista al municipi

Els tres regidors del grup municipal del PSC a Santa Coloma de Farners han votat a favor de realitzar una consulta independentista al municipi. El ple de l'ajuntament ha aprovat aquest vespre, per unanimitat, donar suport a l'entitat 'la Sega, 1640' en l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya que es farà el proper 13 de desembre. El portaveu del grup socialista, Rafel Reixach, ha remarcat que la llibertat d'expressió 'està per davant de tot' i fins i tot ha dit que l'ajuntament hauria de poder cedir instal·lacions municipals per acollir aquesta consulta. Tot i que Reixach ha donat llibertat de vot als regidors, tots hi han votat a favor.

La Seu d'Urgell se suma a les consultes sobre la independència

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat, aquest dilluns al vespre en sessió plenària, una moció de suport a la consulta popular per a la independència de Catalunya. La moció s'ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, mentre que el PSC s'ha abstingut i el diputat del PP no es trobava present a la sala. La moció ha estat promoguda per La Plataforma de l'Alt Urgell per a l'Autodeterminació (PAUA) i ha estat presentada per l'equip de govern, format per CiU i ERC. Una representació de la PAUA ha assistit al plenari per seguir el debat de la moció.

El Bisbat de Girona prohibeix cedir espais parroquials a les consultes independentistes

Ave Maria Puríssima!!*!! No tots els enemics de les consultes sobre la independència són espanyols. El Bisbat de Girona ha fet arribar indicacions a totes les parròquies de la diòcesi prohibint que es cedeixin espais i locals parroquials a les comissions organitzadores de consultes sobre la independència. La prohibició es justifica a través de l'argument erroni que les consultes no s'ajusten a la legislació vigent. La carta del nou bisbe gironí, Francesc Pardo, a tots els rectors de la demarcació assegura que les consultes podrien 'portar a una divisió en la comunitat parroquial' i els imposa que no es realitzin 'ni les reunions preparatòries ni la consulta posterior en cap dels locals o dependències parroquials'. L'enrenou s'hauria originat al municipi de Canet, on l'entitat Canet Decideix! va presentar-se al centre parroquial. Segons aquesta plataforma, membres del PP de la localitat van fer arribar la queixa al bisbat que ha provocat la prohibició generalitzada.

Avui: Bisbe contra les urnes

directe.cat: La Coordinadora de les consultes demana 'respecte' pel dret a decidir a l'església catalana

Jordi Pujol: 'Alavedra i Prenafeta són amics meus, ho han estat durant molts anys i ho seguiran sent'

Jordi Pujol CiU 031109 COMr

L'expresident Jordi Pujol s'ha pronunciat aquest dimarts al matí per primera vegada sobre la implicació de l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari de Presidència, Lluís Prenafeta en el cas Pretòria. Pujol ha confessat que quan va conèixer la notícia es va sentir 'sorprès i entristit' però ha explicat que els aplica 'a ells i a tothom, però a ells especialment' la presumpció d'innocència. 'Alavedra i Prenafeta són amics meus, ho han estat durant molts anys i ho segueixen sent', ha aclarit. L'expresident ha volgut agrair-los 'els serveis' que van fer al propi Pujol 'a la Generalitat i a la causa de Catalunya'.

El govern desplega la LEC, però posposa fins a després de les eleccions les mesures polèmiques

El govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el calendari de desplegament de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i el programa d'inversions. L'executiu català preveu aplicar a partir del curs vinent (2010-11) la regulació de l'autonomia de les escoles públiques i de la figura de la direcció dels centres. En canvi, posposa algunes de les mesures més polèmiques i d'abast econòmic, com els criteris d'admissió d'alumnes a les escoles i la regulació dels concerts econòmics amb escoles privades fins després de les pròximes eleccions catalanes.

El govern català preveu invertir uns mil milions d'euros en els pròxims quatre anys per desplegar la LEC, tot i que no serà fins dintre de vuit anys que haurà completat el procés. El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el calendari d'aplicació de la LEC. El conseller d'Educació, eMaragall, ha afirmat que la decisió del govern era "un compromís" amb la funció educativa que tindrà una inversió de més de 1.500 milions fins al 2018.

El conseller eMaragall ha anunciat també que la conselleria ja ha arribat a un acord amb el Ministeri d'Educació sobre l'adquisició dels ordinadors amb què s'ha d'equipar els escolars catalans. Segons eMaragall, el conveni amb el ministeri està "tancat i acordat", preveu arribar als 30.000 alumnes en aquest primer exercici i només està pendent d'ultimar els tràmits administratius per a l'aprovació del govern, a setmanes vista. El conseller ha destacat el "capteniment molt positiu del ministre" Ángel Gabilondo.

Campanya massiva per denunciar la marginació del català a les universitats

La Plataforma per la Llengua i els principals sindicats d’estudiants de les universitats catalanes han llançat aquest dimarts la campanya 'A la universitat en català!', per tal de mobilitzar massivament els estudiants i aconseguir retornar el català al lloc que li pertoca dins les universitats. La campanya repartirà 40.000 postals mitjançant les quals es recolliran les adhesions dels estudiants que creuen que el català pateix un greuge, i posteriorment es presentaran al Govern. La voluntat de la campanya és aconseguir que el català sigui realment la llengua vehicular universitària, i evitar que les universitats marginin la nostra llengua en incomplir, entre d'altres, l'acord del Consell Interuniversitari que exigeix el nivell C a tots els docents. La campanya reivindica el dret de rebre ensenyament de graus, postgraus i màsters oficials íntegrament en català i el deure de tot el professorat de conèixer la llengua.

El Tribunal d'Estrasburg afirma que el crucifix a les aules atempta contra la llibertat religiosa

L'exhibició obligatòria de crucifixos a les aules és "una violació dels drets dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions" i de "la llibertat de religió dels alumnes", segons una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans difosa avui.

És la primera sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre exposició de símbols religiosos a les aules.

La sentència es produeix després del recurs presentat per Soile Lautsi, una ciutadana italiana d'origen finlandès, que el 2002 havia demanat a l'institut estatal on estudiaven els seus dos fills que tragués els crucifixos de les classes.

Després de nombrosos intents fallits davant la justícia italiana, la denunciant va recórrer al tribunal europeu, que aquest matí li ha donat la raó i ha qualificat la tradició italiana d'exposar un crucifix a les aules de les escoles públiques com una violació dels drets fonamentals.

Busquen les restes de Josep Sunyol, el 'president màrtir' del Barça

Els treballs per localitzar les restes de l'expresident del FC Barcelona Josep Sunyol han començat avui a la madrilenya serra de Guadarrama, on va ser afusellat el 1936, segons ha informat la revista de divulgació històrica 'Sàpiens'. A més dels investigadors de 'Sàpiens', col•laboren en les tasques l'empresa Còndor Georadar i arqueòlegs de la Societat Aranzadi, especialitzats en la localització de fosses comunes de la Guerra Civil. Sunyol va ser capturat el 6 agost 1936 quan, tornant de visitar el front a la província de Madrid, el cotxe en què viatjava es va internar per error en zona franquista. Després de ser identificat com a president blaugrana, va ser afusellat immediatament, sense judici previ, juntament amb els seus tres acompanyants. La prospecció es fa en un globus equipat amb càmera infraroja i monitoritzat des de terra, en un espai de 110.000 metres quadrats. Després faran servir una antena d'alta definició per detectar anomalies electromagnètiques associades a enterraments clandestins. Sunyol, nascut a Barcelona el 21 de juliol de 1898, va ser membre d'ERC, diputat a les Corts Espanyoles, president del FC Barcelona i del Reial Automòbil Club de Catalunya. També va ser fundador, el 1930, del diari esportiu 'La Rambla', d'inspiració catalanista, que tenia com a lema "esport i ciutadania".

Avui: Avui comencen els treballs per localitzar les restes de Josep Sunyol, afusellat el 1936