Pele, Àlex, Isa, Sàez, Toni, Imma, Marta, Anton, Josep, Maria del Mar, David, Anna, Vicenç i Jacob. Felicitats i gràcies !!!
Ara digueu: "La ginesta floreix,
Amb motiu de l'inici dels actes de l'Any Joan Maragall, que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort i atès que temps enrere vam publicar la "Vaca Suïssa" de Pere Quart en aquest bloc, publiquem "La vaca cega" amb l'ànim de contraposar dues cares d'aquesta Catalunya que ens ha tocat viure. Depèn de nosaltres la "vaca" que triem.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua. (Joan Maragall)
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha permès aquest divendres una llicència literària per donar context polític al poema La Sardana de Joan Maragall.
Durant la lectura de textos literaris d'homenatge al lector que s'ha fet aquest Sant Jordi a la plaça Sant Jaume de Barcelona, en la darrera de les estrofes del poema de Maragall, Carod ha llegit: "No és la dansa lasciva, la innoble,/ els uns parells d'altres desaparellant:/ és la dansa sencera d'un poble / que estima i avança donant-se les mans", els primers quatre versos de l'estrofa. I ha afegit de collita pròpia: "Per damunt d'entrebancs i sentències constitucionals".
A més de Carod, a la lectura de textos literaris també hi han participat el president José Montilla i el conseller Joan Manuel Tresserras.
Matança al metro de Moscou
... i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record. (Miquel Martí i Pol)
Ahir, el terrorisme va tornar a colpejar la ciutat de Moscou després d'un llarg interval de temps en un dels sistemes més vulnerables, el metro, i en hores de màxima afluència, amb dos atemptats perpetrats per crear el caos i la confusió en el principal mitjà de transport de la capital russa, utilitzat per uns nou milions de persones cada dia.
Almenys 38 persones van morir i 65 més van resultar ferides. Hores després, les autoritats russes ja havien identificat els autors dels atemptats: dues dones suïcides procedents del Caucas nord. Aquestes dones kamikazes, que ja havien colpejat altres vegades la capital russa amb atemptats amb bombes generalment adossades al cos, són conegudes com les vídues negres, perquè porten roba negra, de dol, i són dones de guerrillers islamistes morts pels serveis secrets russos.
Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu. D'acord amb la consideració de «poeta nacional de Catalunya» que se li havia oficiosament atorgat, el seu cos va ser exposat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Molta gent va passar per la capella ardent, i els funerals i enterrament posteriors a Arenys de Mar, la seva Sinera literària, van ser molt concorreguts.
Vint-i-cinc anys després, i de fet des de molt poc després de la seva mort, el silenci i l'oblit han cobert la memòria d'Espriu i la seva obra. Esporàdiques edicions dels seus llibres i muntatges escadussers d'algunes de les seves obres teatrals no han estat prou per recuperar una obra que en vida del seu autor semblava que hagués de ser vigent sempre. Les circumstàncies històriques, polítiques i culturals hi han tingut a veure. El «poeta nacional» es va significar com a escriptor «cívic» durant el franquisme, quan l'acció en contra del règim necessitava l'èpica que la poesia, i concretament la d'Espriu, donava. Aquesta «apropiació» política ha fet mal a una obra que en conjunt va molt més enllà i que com que parla dels temes eterns de la poesia –la mort, l'amor, el patriotisme...– i està excel·lentment escrita, segurament algun dia serà redescoberta pels lectors. Seria bo que aquest aniversari ho afavorís.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
(dedicat a la Ribera d'Ebre, pels mals moments que torna a passar)
Lamenta que 'es recordi de forma tan explícita un règim totalitari com la dictadura feixista'
Joan Margarit - Meditació de Vila Joana
L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dijous una queixa formal al Parlament Europeu per l'exposició d'una Constitució espanyola amb l'àguila, el jou i les fletxes franquistes i el lema 'Una, grande y libre' perquè 'recorda de forma explícita un règim totalitari, una dictadura feixista'.
Per la seva banda, CiU i ICV han anunciat que també demanaran explicacions i el PSC s'ha compromès a reclamar al govern espanyol que retiri la simbologia preconstitucional i enviï a Brussel·les un nou exemplar de la Constitució. Cada estat membre de la UE ha d'oferir a l'Eurocambra una 'obra d'art o objecte que sigui representatiu de la seva vida política, parlamentària o ciutadana' i el 1998 el Congrés dels Diputats va cedir aquesta simbologia franquista.
La família disposada al voltant de la taula. Els nens pugen a una cadira i reciten un poema après no sense esforç i, de passada, s’apoderen de l’atenció dels grans i, la majoria de vegades, d’una recompensa econòmica. No només s’han de fer entendre, sinó que es tracta d’una representació pública en tota regla. És el ritual del vers que els més petits reciten a Catalunya durant el dinar del dia de Nadal, una tradició que va conèixer èpoques d’esplendor, com l’enviament de felicitacions nadalenques, que després va declinar i que, de la mà de les escoles, viu un cert ressorgiment.
Els seus valedors argumenten que, juntament amb la revalorització de la paraula i l’educació de l’esforç, es rehabilita el gust per la literatura. Passen coses com que «una família mitjana, potser amb la televisió engegada de teló de fons, sent recitar una peça de Guerau de Liost», diu el sociòleg Salvador Cardús, una possibilitat que el mou a exclamar: «¡Poca broma!». Altres vegades és un poema anònim que ha superat la prova del temps el que sobrevola el menjador.
El catedràtic de Pedagogia Jaume Sarramona afegeix que aquesta tradició contribueix a exercitar la memòria, una pràctica «lamentablement» caiguda en desús, i posa a prova facultats com «l’entonació o la capacitat per dramatitzar», dimensions totes elles que proporcionen una formació integral i que s’han de cultivar. N’hi ha més. Des del punt de vista pedagògic considera igualment valuós que els nens «no solament rebin regals, sinó que també els aportin. I el poema nadalenc és el regal que fan a pares, avis i familiars a la festa», diu.
Una exposició fotogràfica sobre els camps d'extermini nazis, acompanyada de textos de Roc Llop i Convalia
El diumenge, 13 de desembre, i a les 12h, i també a l'Església Vella, l'escriptor i periodista, Toni Orensanz de Falset, pronunciarà la conferència "1936: incontrolats a l'Ebre". Toni Orensanz és autor de "L'òmnibus de la mort: parada Falset".
Els símbols franquistes tenen els dies comptats a Barcelona. Almenys això és el que acaba de prometre el ministeri de Defensa, que ha anunciat aquest dimecres que en tres mesos retirarà els quatre escuts preconstitucionals, amb l'àguila de Sant Joan recuperada per Franco dels Reis Catòlics, que queden a la ciutat: dos a la caserna del Bruc, un a Capitania i un al Govern Militar, edifici situat al portal de la Pau, al capdavall de la Rambla.
Aquesta retirada arriba, finalment, quan ja fa gairebé dos anys que el ministeri de Defensa és dirigit per la socialista catalana Carme Chacón. L'actuació s'afegirà a l'acció municipal per retirar monuments i plaques franquistes en edificis promoguts pel règim dictatorial, tot i que encara n'hi ha de molt visibles, com ara el monument a la Victòria a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, on hi ha el Llapis. L'enderroc o substitució d'aquest monument fa mesos que està pendent d'una comissió de paissatge urbà, tot que ja està decidit.
La regidora Ester Capella (ERC) ha advertit que espera que es compleixi el termini d'aquesta actuació, reivindicada durant molts anys, i que s'afegeix a la retirada de monuments como ara el dedicat a Primo de Rivera, a l'avinguda Josep Tarradellas.
La manifestació en favor de la independència de Catalunya que acostuma a recórrer els carrers del centre de Barcelona cada 11 de setembre, ha congregat enguany entre 15.000 i 20.000 persones sota el lema ‘Som una nació. Volem un Estat propi’.
Encapçalant la manifestació es trobava el president blaugrana, Joan Laporta, que ha atret l’atenció de tots el mitjans per davant de diferents polítics que també hi participaven com el secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan; el líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, o l’eurodiputat Oriol Junqueras.
A la marxa també s’hi han adherit nombroses plataformes cíviques i personalitats del món de la cultura i l’espectacle. És el cas de l’actor i president de la Plataforma Sobirania i Progrés, Joel Joan o l’actriu Anna Sahun a més dels periodistes Màrius Serra, Miquel Calzada; l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra; el president de la Plataforma pel Dret a Decidir, Josep Cruanyes, o el president de l’associació Nous Catalans Joves, Èric Bertran.
Avui: La manifestació de la Diada
Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure, sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida. La superstició i la caritat el van arrossegar, cansat i trist, amb la sotana llòbrega, lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.
En Verdaguer he trobat la por de perdre aquesta llengua que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell, sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”, primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.
-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.
Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers. I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats es van endur la seva mare per afusellar-la, a l’alba, contra el mur del cementiri. Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.
Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça. Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts. Hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és, avui, la nostra força.
Cal esborrar tants mites amagats dessota la mirada impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara. Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze, en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat. El cos posat de front, el cap, de rigorós perfil, les ales, un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne, el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes. Dominar sense dormir.
-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes, per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?
Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles. Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire. Però, encara se sent aquella olor de corral, de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya! (*)
(*)Transcripció directa de la lectura que n'ha fet l'autor a l'acte central de la Diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. És molt probable que la puntuació no coincideixi amb l'original.
La sala on s'ha de fer el referèndum s'omple de gom a gom per a un acte previ amb representants de CiU, ERC, ICV i la CUP
Unitat, unitat i unitat. Aquesta ha estat la crida més repetida durant l'acte amb què, efectivament, el catalanisme polític ha recuperat la unitat perduda fa temps per donar suport a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt. El mateix Àngel Colom, exsecretari general d'ERC i dirigent ara de CiU, ha recordat que "feia temps que no hi havia una mostra d'unitat com aquesta".
Assegut al costat de la diputada i portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, Colom ha participat en aquest acte en una sala plena de gom a gom, amb unes 600 persones, amb gent dreta als passadissos. També hi eren Jordi Fàbrega, coordinador de l'Entesa de Progrés Municipal que aixolpuga sota el paraigua d'ICV moltes candidatures municipals –una dels quals és Arenys 2000, la de l'alcalde Carles Móra– i, en representació de la CUP, el músic Francesc Ribera, Titot, la cara més coneguda d'aquesta formació de candidatures assembleàries que encara no tenen representació al Parlament però sí en molts ajuntaments.
Durant l'acte, s'han llegit també poemes: Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, una peça de Miquel Martí i Pol i una de l'arenyenc Jordi Bilbeny, titulada Campanes de llibertat i convertida en himne de la consulta. Al final, Els segadors cantats per tots els assitents.
El tercer diumenge de juliol, el monumental Pi de les Tres Branques que s'aixeca al pla de Campllong (Berguedà) es converteix en el protagonista d'un dels aplecs independentistes més veterans del país. La jornada comença a les onze del matí i inclou parlaments, cercaviles, actuacions musicals i ballada de sardanes, la lectura del poema Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer i els actes patriòtics sota el Pi Vell i el Pi Jove.
A només 200 metres del Pi Vell, un altre pi de tres branques i de vint metres d'alçada, l'anomenat Pi Jove, ha agafat el relleu de la simbologia de la lluita per la unitat dels Països Catalans.
Com ja és habitual aquests últims anys, als peus del Pi Vell s'han llegit missatges de representants culturals de tots els Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural. L'aplec també ha rebut les adhesions de desenes d'entitats culturals del Principat, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, la Franja, Andorra i l'Alguer, a més d'Occitània.
La diada del Pi de les Tres Branques, al voltant del pi declarat arbre monumental per la Generalitat el 1987, és organitzada pels ajuntaments de Castellar del Riu i de Berga, el Casal Panxo i els Geganters d’Espinalbet.
El Pi de les Tres Branques va morir a principis del segle XX. En aquests moments, l'arbre, un pi roig, està 'molt malament, tot el lloc abandonat i de la mà de Déu', diu l'alcalde de Castellar del Riu, Ramon Cabra. Lamenta que 'el Pi està sol i abandonat de tothom' i denuncia que 'tothom fa veure que vol fer, però ningú fa res', ni des de l'àmbit polític ni des del cultural. 'És mort', afirma de forma contundent, al mateix temps que reconeix la seva 'desesperació' per la situació actual.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Ara digueu: "La ginesta floreix, 
