La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que el canal Xerta-Sènia és un 'transvasament encobert' cap a Castelló i demana explicacions al DAR

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha denunciat aquest dimarts que el nou canal Xerta-Sènia no forma part d'un nou projecte de regadiu si no d'un 'transvasament encobert' per dur aigua cap a Castelló. La Plataforma demana explicacions al promotor del projecte, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural (DAR) 'perquè diguin clarament l'objectiu d'aquesta obra' declarada d'interès públic. L'entitat acusa el DAR d'utilitzar l'argument de la construcció d'un nou regadiu per fer un transvasament d'aigua a Castelló.

VilaWeb/ElPunt: La PDE es mobilitza perquè el govern ature la construcció del canal Xerta-Sénia

ERC de Vandellòs demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

La secció local d'ERC a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha demanat la retirada del projecte del decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Esquerra ha presentat aquest dimarts, darrer dia d'exposició pública del projecte, un total de divuit al·legacions. El regidor republicà, Xavier Samarra, pensa que el municipi ha de dir 'prou' a generar més energia 'a partir de combustibles bruts i de parcs eòlics que malmeten el nostre assetjat medi natural'. ERC Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant: ERC demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

Alemanya i França honoren Companys però no demanen perdó pel seu assassinat

L’acte d’homenatge a Lluís Companys amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació i afusellament que es va celebrar ahir a l’auditori de la Generalitat va servir perquè Alemanya i França fessin un sentit homenatge al president català. Però la cosa es va quedar a mitges en tant que els portaveus alemany i francès van evitar demanar perdó explícitament per la seva implicació en l’assassinat. I ho van argumentar. El cònsol general de França, Pascal Brice, es va escudar en el fet que François Mitterrand quan era president va lamentar el col·laboracionisme del règim de Vichy. “Ja hem reconegut la nostra responsabilitat”, va apuntar. Brice va afegir que “ara no és qüestió de buscar culpables, sinó de fer un acte d’homenatge a la resistència”. De manera semblant es va expressar la seva homòloga alemanya Christine Gläser, que va explicar que l’excanceller Helmut Kohl va demanar disculpes a Jordi Pujol als anys vuitanta per “la participació d’Alemanya en la mort de Companys”. La cònsol va parlar globalment de les barbàries comeses pels nazis i va deixar clar que “els alemanys acceptem la nostra culpa”. Més incisives van ser les intervencions del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del portaveu de la Comissió de la Dignitat, organitzadora de l’acte, Josep Cruanyes. Carod va lamentar que Companys no hagi tingut mai un reconeixement internacional tot i ser l’únic president elegit democràticament afusellat en el marc de la II Guerra Mundial. Després d’agrair l’acte de desgreuge d’Alemanya i França, països que el 1940 van lliurar Companys a les autoritats franquistes, va lamentar que encara “falta la veu definitiva oficial i concloent de l’Espanya democràtica”. Així, el vicepresident va advertir que “l’única restitució que es mereix 31 anys després de les primeres eleccions és l’anul·lació del procés que el va condemnar a mort”, tal com es va comprometre la vicepresidenta De la Vega l’any 2004.

Isabel-Clara Simó: Contra el País Basc

El que està passant al País Basc és escandalós. El poder central ha decidit anar laminant els abertzales; l'excusa és que són la base social d'ETA, però en realitat no és així, car els centenars de milers de ciutadans que voten formacions abertzales no sols són majoritàriament alienes a ETA, sinó que la condemnen. Es tracta de la "Reconquista", d'envair "las provincias rebeldes", i repoblar-les amb bons espanyols, tant se val de quin partit siguin. Com que no es pot tapar la boca dels votants, han ideat suprimir les paperetes. En plena democràcia i en plena Europa. I ja veiem què ha passat amb els suposats "terroristes" detinguts a l'Estat francès i alliberats de seguida. El mal radica en la llei de partits polítics, que és jurídicament indefensable, i que diu que és per "la lucha contra el terrorismo", però en realitat és per escapçar l'abertzalisme. Resultat? Que hi hagi molta abstenció i que els abertzales tornin a la clandestinitat. I què: un lehendakari espanyolista, a la presó els qui fan nosa i de partits d'obediència basca només el PNB i ja t'apanyaràs. Ara mateix han il·legalitzat el Partit Comunista de les Terres Basques (30 anys després de la tan celebrada legalització del PCE), han il·legalitzat Acció Nacionalista Basca, i han empresonat dotze dirigents de Gestores Pro Amnistia. D'ençà de la llei de partits han il·legalitzat almenys sis partits polítics, han precintat les tavernes, han perseguit entitats en pro de la llengua basca, han tancat diaris i han prohibit manifestacions. Han posat sota sospita de terrorista qualsevol ciutadà que no sigui espanyolista. El País Basc està en estat d'excepció. En plena Europa. Incomprensible.

El diners públics destinats a la Casa Reial espanyola augmentaran un 3% el 2009

Prop de nou milions d'euros d'assignació directa El 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà un 2,7% més dels 8,66 milions d'euros que es van assignar pel 2008. Aquesta partida és d'assignació directa i la casa reial no ha de justificar en què ho gasta a diferència de tota la resta de partides dels Pressupostos de l'Estat que estan subjectes al control parlamentari.

ERC va presentar l'any passat un recurs davant el Tribunal Constitucional en què es reclama que els diners del presupost públic que es destinen a la casa reial puguin ser auditats pel Govern espanyol i el Parlament estatal.

Així, el 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà prop d'un 3% després que pel 2008 ja hagués crescut prop d'un 5% respecte l'any anterior. La congelació 'salarial' promoguda per als alts càrrecs de l'Estat indica que no es farà complir a Joan Carles de Borbó ni la seva família. La crisi no afecta al borbó.