lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de desembre, 2007

Barça 0 - Madrid 1

Puyal 231207 Un gol de Baptista ha desmuntat l'escassa capacitat del Barça i permet al Reial Madrid anar-se'n de vacances de Nadal amb set punts d'avantatge sobre els blaugranes i distanciar-se a la Lliga. No els ha calgut als de Bernd Schuster massa virtuosisme per emportar-se la victòria i conquistar el simbòlic campionat d'hivern, perquè el Barça, que havia guanyat tots els partits disputats aquesta temporada al Camp Nou, a la Lliga i a la Champions, ha firmat un partit ple de dubtes. L'aposta de Rijkaard, amb Ronaldinho de titular, no li ha donat resultat i el seu equip ha firmat un exercici d'impotència, de voler i no poder contra un rival molt seriós, molt contundent en defensa, molt poderós en la rematada, però amb poc futbol. Rijkaard ha entès que era un partit ideal per a Ronaldinho, però l'holandès s'ha equivocat. La seva estrella és una ombra del que va ser, que només apareix una de cada deu vegades. Només Iniesta emetia algun senyal en positiu per part del Barça, però no era suficient. L'últim cartutx de Rijkaard ha estat Bojan, quan faltaven vuit minuts per al final, però ja era massa tard, encara que el jove davanter ha rematat a porta al 84. El Reial Madrid ha guanyat per més diferència de la que reflecteix el marcador, ha aconseguit el simbòlic campionat d'hivern, es converteix en el primer equip que guanya al Camp Nou a la Lliga en 24 mesos, s'escapa al capdavant de la taula amb set punts d'avantatge i inunda de dubtes el Barça. Ah, Bon Nadal i... Visca Catalunya !!!

La Plataforma pel Dret a Decidir entèn que el 51% ja és vàlid.

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha emès un comunicat davant la noticia publicada per diferents mitjans de comunicació on s’afirma que la Plataforma pel Dret de Decidir coincideix amb Mas en els dos terços per a la independència en el que aclara que "la PDD no s’ha posicionat mai en aquests termes" i que "el nostre portaveu Gerard Fernández, va exposar clarament que el 51% es completament legítim i democràtic en la validesa de qualsevol possible referèndum". "La PDD -insisteix seguirà treballant, entenent que el 51% ja es vàlid, en no conformar-nos amb aquest percentatge i sumar una majoria social que sigui la més àmplia i cohesionada possible des de la pluralitat i transversalitat que ens caracteritza".

Xavier Vega: "Som en una perifèria aparent que hem de saber convertir en centre"

Professor de filosofia a l'IES de Flix, Xavier Vega és un home de la Ribera d'Ebre que fa més de 25 anys que fa política. Ha estat regidor d'ERC a l'Ajuntament de Flix i el 2003 es va estrenar com a director dels serveis territorials d'Educació a l'Ebre durant el primer govern tripartit. Amb el nou repartiment de carteres del govern català Educació ha passat a mans socialistes i a ell, com a bon republicà, l'han traslladat als serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, a les ordres del conseller Joan Manuel Tresserras. -«Volem iniciar la museïtzació del castell de Miravet amb el suport del Museu d'Història de Catalunya; la restauració de la torre del Cèlio, que forma part del projecte de restauració de les muralles de Tortosa, o el centre d'acollida del poblat ibèric el Castellet de Banyoles de Tivissa, a més de les obres al Palau Oliver de Boteller. A final de mes ens traslladarem al Palau Montagut durant dos anys, mentre durin les obres.»

-«Aquí som en una perifèria aparent que hem de ser capaços de convertir en centre. Som la perifèria del Principat, però el centre dels Països Catalans, i ho hem de saber aprofitar. Les Terres de l'Ebre són un territori estratègic perquè podem treballar més enllà del marc administratiu i tenim un instrument privilegiat: l'Institut Ramon Muntaner, una fundació privada que agrupa tots els centres d'estudi de parla catalana i que té la seu a Móra la Nova.»

Totes les festes del cicle nadalenc tenen un origen pagà

El naixement del Salvador del món o la festa del solstici? En realitat, això podria ser un debat fals. Quasi totes les celebracions de l'any, de contingut religiós, responen a un origen pagà traslladat a la simbologia cristiana. Les festes religioses es confonen amb la celebració pròpia de la natura. I, en aquest tema, tan fora de lloc poden estar els qui voldrien «segrestar» la festa a l'interior de les esglésies com alguns pseudolaïcistes de manual que creuen progressista que en una escola no es faci el pessebre.

Totes les festes del cicle nadalenc tenen un origen pagà. El mateix passa amb la festivitat de Sant Nicolau, que se celebra el 6 de desembre i que continua la tradició romana de regalar joguines als nens durant les festes en honor de Saturn, que se celebraven a mitjan desembre. Després, la festivitat de Sant Nicolau es va consolidar com el Dia dels Nens, perquè aquest sant, original de l'actual Turquia, havia salvat un grup d'infants d'una mort segura.

Segons la tradició, un pare sense recursos havia decidit abandonar les seves filles i, per evitar-ho, Nicolau havia anat una nit a deixar petites peces d'or a les sabates de les nenes. Aquí naixeria el costum de deixar sabates o mitjons a la nit i trobar-se, l'endemà, joguines dutes pels Reis d'Orient.

Abans, els nens es vestien de bisbetó i lluïen els hàbits verds del sant. És curiós també l'ús del color. En alguns països encara se celebra de forma rellevant, bàsicament del centre d'Europa. El verd és el color que fa referència a l'arbre, al bosc i al bon temps que es desitja. I en algun lloc de casa nostra encara se celebra. És el cas de l'abadia de Montserrat. Al monestir benedictí, cada 6 de desembre es vesteix un escolà amb el ropatge del sant i per un dia simbolitza el cap de l'abadia. Com assenyala l'antropòleg Bienve Moya, «no cal abandonar la mitologia cristiana perquè l'hem feta nosaltres, i això seria regalar les esglésies als capellans». La data del 25 de desembre, com el naixement de Jesús, és simbòlica i la mateixa Església així ho admet. Però és que els pares de l'Església saben escollir molt bé les seves dates. Molt prop del 25, el dia 21 de desembre, és el solstici d'hivern, quan per la ubicació del Sol respecte de la Terra hi ha el dia més curt de l'any i s'inicia l'hivern. A partir d'aquí, el Sol avança cada dia una mica. En les civilitzacions antigues, un fet així tenia una gran significació. El Sol guanya posicions des d'aquest moment i això simbolitza una promesa de vida, un renaixement. El solstici, tant per a les cultures grecollatines anteriors al cristianisme com per a aquest, és promesa de salvació per a la Terra. De fet, Sant Salvador és una festivitat que l'Església celebra també per les mateixes dates, el 31 de desembre. Com assenyala Bienve Moya, «la corona que duu el Nen Jesús a Betlem és un sol, el mateix sol radiant que llueix el cèsar dels romans en el seu escut. És el mateix». En realitat, l'Església no amaga l'origen naturalista de la festa. Per això la missa grossa del Nadal és a mitjanit, i per això es diu la Missa del Gall, que canta a la sortida del sol.

Tots els elements característics del Nadal tenen un origen pagà. Potser on això es reflecteix més bé és en l'arbre, un cant a la continuïtat de la terra i de l'home. Ja de molt abans de l'era cristiana, a l'antic Egipte i també entre els jueus, l'arbre era vist com un exemple poderós de vida perenne. En els països del nord europeu, l'avet regnava també sobre la neu i era vist com un símbol de poder sobre les forces del clima. Ara sembla que sempre ha estat present a casa nostra, però el cert és que l'arbre va trigar molt a penetrar i fer-se un lloc entre els estris nadalencs. En canvi, en altres indrets del continent ja hi era ben present segles abans. El color verd de l'arbre també és un dels més presents en la parafernàlia nadalenca. El mateix color, per cert, dels hàbits de sant Nicolau.

Ridao diu que ERC és la força "més útil" del catalanisme d'esquerres a Madrid davant d'un PSC "desaparegut"

El portaveu d'ERC al parlament català, Joan Ridao, ha subratllat avui que ERC és la força "més útil" del catalanisme d'esquerres a Madrid davant d'un PSC "desaparegut en combat".

Ha replicat així l'entrevista al candidat de CiU a les eleccions generals, Josep Antoni Duran, publicada avui a La Vanguardia, on el democratacristià assegura que ERC "ha malgastat la seva capacitat decisiva a la política espanyola i a la catalana" i només ha aconseguit contribuir a la desafecció. "També gràcies a ells Catalunya no és respectada", afegeix el president d'UDC.

Ridao ha defensat que els catalanistes "progressistes" tenen en ERC la millor opció, mentre que els "conservadors" tenen a CiU. Ha acusat Duran de no haver "paït" que fa quatre anys ERC "trenqués el monopoli de la representació catalanista a Madrid", posant fi al "repartiment interessat d'influències territorials" entre PP i PSOE i les "dretes regionalistes catalana i basca".

El republicà ha fet balanç positiu de la primera meitat de la legislatura en qüestions com la derogació del Pla Hidrològic Nacional, la retirada de les tropes de l'Iraq, el retorn dels papers de Salamanca, la presència del català a Europa i l'"ofensiva en política social i drets individuals".

A més, ha recordat que els dos pressupostos que ERC va aprovar van aportar a Catalunya 400 milions més que el 2005 i 350 milions més que el 2006, davant d'un pacte entre PSOE i CiU sobre l'Estatut que ha suposat el final d'aquesta etapa "fructífera", segons Ridao.

El també candidat d'ERC a les generals ha recordat que CiU "ja ha exhibit sense complexos la seva equidistància entre PSOE i PP". "I com sempre, CiU pot acabar aliant-se amb uns i altres en benefici propi", ha agregat Ridao, que ha assenyalat que se li hauria de preguntar a Duran "per què vol implicar-se a la governabilitat d'Espanya i que especifiqui per què vol ministeris".

En aquest sentit, ha assegurat que si d'ERC depèn, el PP no governarà mai, cosa que Duran "no s'atreveix a dir". El vot a ERC és, segons la seva opinió, el vot "més útil" per evitar que governi el PP i per impedir una majoria absoluta del PSOE.

Jordi Solé i Tura també pateix d'Alzheimer

El documental 'Bucarest. La memòria perduda' d'Albert Solé, fill de l'exministre de Cultura en l'etapa de govern de Felipe González i pare de la Constitució Jordi Solé Tura, revela que aquest últim pateix Alzheimer des de fa set anys. Albert Solé ha volgut recuperar la memòria de la seva família i repassa la vida del seu pare, nascut a l'exili i que va treballar com a locutor de Radio Pirenaica, que emetia des de la capital de Romania, segons informa El Periodico aquest diumenge. L'exministre rebrà un homenatge el pròxim 14 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on també hi ha prevista l'assistència de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

Viquipèdia: Jordi Solé i Tura