Carod dóna suport a Ibarretxe

Carod sosté que "el marc legal" permet referèndums El vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat al lehendakari, Juan José Ibarretxe, el seu suport a la intenció d'aquest de convocar una consulta popular a Euskadi per decidir el seu futur. Carod sosté que "pel que sembla, el marc legal ho permetria" i que aquest és un exercici de “democràcia”. "En qualsevol cas els demòcrates mai haurien de tenir por que se celebri una consulta popular, doncs que els ciutadans es pronunciïn lliurement és la màxima expressió de la democràcia", ha dit Carod.

El vicepresident considera Ibarretxe un president amb les “idees clares” i amb un “projecte ambiciós que pensa tirar endavant”. El recolzament de Carod a Ibarretxe arriba només unes setmanes després que ell mateix anunciés la seva intenció de convocar un referèndum d’autodeterminació l’any 2014.

El jutge deixa en llibertat provisional sense mesures cautelars el gironí Jaume Roura

La fiscal de l'Audiència Nacional, María José Checa, demanava llibertat sota fiança de 10.000 € per Jaume Roura, el jove identificat per cremar fotografies de la família reial a la plaça del Vi de Girona El president del jutjat d'instrucció número 1 de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha ordenat la llibertat provisional sense mesures cautelars per a Jaume Roura, el jove que davant el jutge s'ha declarat autor de la crema de fotografies dels reis a la plaça del Vi de Girona el passat dia 13. El jutge no dubta que hi hagi delicte d'injúries greus a la Corona, però al contrari de la fiscal, no considera que pugui fugir i per tant, decideix no ordenar mesures cautelars contra ell.

Ara el cas es trasllada a la Fiscalia perquè en deu dies pugui formular el seu escrit d'acusació on es demani, si així ho considera, la celebració de judici. Jaume Roura queda com a imputat amb càrrecs i haurà de fixar un domicili perquè comparegui quan sigui citat.

La fiscal de l'Audiència Nacional, María José Checa, en canvi, havia demanat llibertat sota fiança per a Roura, segons ha informat el seu advocat Bernat Salelles. I no només això sinó que també havia exigit que si Roura no pagava la fiança abans de 48 hores, ingressés a la presó.

En català

Roura ha declarat en català amb traductor de l'Audiència Nacional durant 10 minuts i ha reconegut els fets. Sobre l'altra possible autor material dels fets, Roura s'ha acollit al dret al silenci i no ha revelat la seva identitat. Ara queda saber quina decisió prendrà el magistrat encarregat del cas, Santiago Pedraz.

Roura, de 30 anys, ha entrat a declarar a l'Audiència Nacional, acompanyat per la seva xicota, el seu advocat, desenes de companys que s'ha desplaçat amb ell a Madrid i una gran expectació dels mitjans de comunicació.

Concretament, unes 60 persones van acompanyar ahir a la nit en autobús Jaume Roura en el seu viatge cap a Madrid per declarar davant de l'Audiència Nacional pel presumpte delicte d'"injúries greus a la Corona" . L'autocar va sortir a les 23:00 de l'Estació d'Autobusos de Girona, va fer una parada per recollir més gent a Barcelona i va viatjar tota la nit en direcció Madrid.

Mas i Duran, imitant Polònia, tanquen a CiU la 'crisi de los cataplines'

Foto retrospectiva dels 2 tenors il trilero rabentant l'astatut: ¿ Donde està la bolitaaaaaaa ?

El secretari general de CDC, Artur Mas, i el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, han firmat la pau després de diversos dies de declaracions creuades entre les dues formacions polítiques i han confirmat la presentació d'una candidatura conjunta de CiU al Congrés, liderada pel líder democristià.

Així ho han expressat en un comunicat conjunt firmat per tots dos dirigents de la federació nacionalista, després de reunir-se durant quatre hores aquest matí en un hotel de Barcelona, segons han explicat fonts de CiU.

La reunió, desenvolupada en un clima de cordialitat, ha permès arribar a un acord en un dels moments de més crispació a què havien arribat les direccions d'Unió i CDC.

La decisió de Duran d'ajornar la seva proclamació com a candidat de CiU al Congrés fins que Mas aclarís fins on vol arribar amb el seu projecte de refundar el catalanisme havia desencadenat una escalada de tensió que havia propiciat fins i tot especulacions de ruptura.

Continuarà ...

L'extrema dreta de Flandes dóna suport a Carod

Pel referendum del 2014

El partit d'extrema dreta de Flandes Vlaams Belang, de caràcter independentista, que dirigeix Filip Dewinter, s'ha mostrat a favor de la proposta del president d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carod-Rovira, que Catalunya celebri un referèndum d'autodeterminació l'any 2014. En una entrevista amb la Agència Catalana de Notícies, Filip Dewinter afirma que espera rebre el suport no només d'Esquerra, sinó de tot el Govern, per a aconseguir la independència de Flandes. "El final de Bèlgica està prop, la qüestió no és si Flandes serà independent, sinó quan, perquè Bèlgica no funciona, i l'única alternativa al caos és la independència".

Bèlgica duu més de cent dies sense nou Govern després de la celebració de les últimes eleccions. Dewinter assenyala que "donem suport a la lluita per la independència de Catalunya", encara que afirma que no existeixen contactes entre el Vlaams Belang i Esquerra Republicana.

Assegura que "a ERC són molt d'esquerres, i a Flandes els partits independentistes són més de dretes". Vlaams Belang és el principal partit del Parlament de Flandes, amb 30 dels 120 diputats, però no governa perquè les seves posicions xenòfobes han provocat que la resta de partits eviti pactar amb ells.

ETA estava disposada a abandonar la lluita armada, segons publica el diari 'Gara'

'Gara' indica que el govern espanyol es va negar a acceptar un escenari polític definit sobre les condicions dels etarres. El diari Gara publica aquest divendres que ETA estava disposada a abandonar la lluita armada durant l'última treva. Segons el rotatiu, l'organització es va arribar a comprometre a expressar públicament l'anul·lació de l'activitat armada i s'hauria mostrat disposada a crear una comissió internacional de verificació dels compromisos adquirits.

Gara, però, assenyala que el govern espanyol es va negar a acceptar un escenari polític gaire definit sota les condicions dels etarres i va contestar amb una proposta que ETA va considerar una declaració de guerra.

ETA va arribar a plantejar al govern espanyol el seu compromís de "desactivar la lluita armada i desmantellar les seves estructures militars" en el marc "de la consecució definitiva dels objectius polítics i tècnics del procés de resolució", segons informa Gara. En les trobades mantingudes entre representants de les dues parts durant el mes de maig, ETA també es va comprometre a mantenir l'alto el foc, que va trencar definitivament el 5 de juny.

L'organització terrorista estava disposada a acceptar "la creació d'una comissió internacional de verificació dels compromisos" que adquirís amb l'executiu espanyol. Gara publica que aquesta comissió internacional seria l'encarregada de determinar "el caràcter dels incidents i accidents que poguessin ocórrer durant el procés" i vetllaria "pel compliment dels acords".

A la ronda de contactes entre ETA i el govern Zapatero entre els dies 14 i 21 de maig hi van assistir com a observadors representants de dos governs europeus amb experiència en la resolució de conflictes polítics, una organització política d'un país europeu que ha sofert un conflicte polític i armat i l'organisme internacional que va actuar com a mediador durant tot el procés de negociació.

http://www.gara.net

Ui, ui, ui ... això petarà !!!

Unió replica que Duran Lleida serà candidat amb CDC o sense. Dirigents democristians creuen que alguns convergents també intenten acabar amb Artur Mas.

La tensió entre Unió i Convergència creix a passos de gegant, sense que ni els uns ni els altres tinguin clar, segons sembla, on està situada la línia vermella a partir de la qual ja no hi haurà marxa enrere. En resposta als dirigents de Convergència que consideren que el democristià Josep Antoni Duran Lleida està cremat com a candidat de CiU al Congrés, fonts de la direcció d'Unió van assegurar ahir a EL PERIÓDICO que el seu líder serà cap de cartell electoral passi el que passi: o amb CiU, o amb Unió en solitari.

Aquesta última possibilitat enfrontaria a les urnes, per primera vegada en tres dècades, els socis de l'aliança fundada en plena transició per Jordi Pujol i Miquel Coll Alentorn. Això, òbviament, comportaria la ruptura de la federació nacionalista. Les dues parts diuen que no volen la ruptura, però els seus moviments s'entesten a traçar un perillós camí cap a la línia vermella.

http://www.elperiodico.com