Una vegada un jutge catòlic em va dir: "Estic en contra de l'avortament i no sols perquè ho digui la llei (eren anys previs a la precària llei de l'avortament, vigent a l'Estat espanyol), sinó per conviccions religioses. Ara bé: mai no condemnaré una dona avortista fins que no vegi, davant meu, com a tribunal, una dona rica detinguda i jutjada". Vaig entendre que un jutge també pensa, que no és una màquina d'aplicar lleis. Vaig entendre perquè a Nuremberg es van blasmar els jutges alemanys que al·legaven que ells es limitaven a complir la llei dels nazis. Vaig entendre que la justícia, abans que res, és un requisit de convivència. Davant d'aquell mateix jutge vaig veure un desgraciat, molt jove, detingut per intentar assaltar La Caixa, amb la mala fortuna que, en saltar el mostrador (eren anys en què no hi havia vidres protectors en els caixers), va ensopegar i es va fer un cop al cap i va caure estabornit; l'acusat, drogoaddicte, deia sense parar: "Rehabilitació, no, senyor jutge, sisplau, senyor, no em condemni a rehabilitació".
És el mateix jutge que va haver de jutjar uns independentistes, acusats de ser de Terra Lliure i, acabat d'arribar d'Aragó, i declarant els detinguts en català, va dir que els va jutjar en francès, perquè creia que el francès s'assemblava més al català que no l'espanyol. També he conegut jutges que, en ple franquisme, aixecaven les causes dels periodistes reus de delictes d'opinió. Però també jutges que aixecaven el dit dient, en posa hieràtica, "Lex dura, sed lex", davant d'un xicot que havia enlairat una bandera catalana. És difícil ser jutge. I més encara, ser jutge de jutges. ¿Encara batega, aquell cor humà, en la boca sentenciosa dels jutges?
VilaWeb/ElPunt: L'Audiència espanyola confirma la condemna a Roura i Stern per injúries a la corona
L'històric dirigent d'ERC Heribert Barrera, durant la seva intervenció en l'acte del sindicat d'estudiants FNEC, ha fet una crida als catalans a "no agenollar-se" davant "dels seus opressors, que són la gran majoria dels espanyols", i que estarien representats pels dos partits majoritaris de l'Estat, PSOE i PP. Per al també expresident del Parlament, "per nosaltres és igual que governi el PP o el PSOE, no s'ha de caure en l'error de creure que el nostre enemic és la dreta espanyola, ja que els uns i els altres són els nostres enemics fonamentals". Una explicació que ha argumentat dient que, tot i que entre PSOE i PP "hi ha algunes diferències", tots dos partits coincideixen "en allò més fonamental", en el fet que "uns i altres volen la nostra desaparició; uns la voldrien brutal, els altres preferirien l'eutanàsia, però tots volen que Catalunya desaparegui".
