lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 de juliol, 2008

El 9,8% dels treballadors catalans són funcionaris contra el 28,7% a Extremadura

Sis mesos després d’aixecar una forta polseguera en assegurar en una conferència a Girona que hi ha 150.000 funcionaris de l’Estat que “no fan absolutament res”, el president del Foment de Treball, Joan Rosell, va presentar ahir un estudi més a fons sota el títol Personal al servei de les administracions públiques.

L’informe repassa el creixement del nombre de funcionaris en el període de 1998-2007, en què les llistes dels treballadors públics s’han engreixat en més de 465.000 persones, i conclou que el traspàs de competències des de l’Estat central a les comunitats autònomes no ha anat acompanyada d’una reducció suficient del personal de l’administració central. En aquest període el nombre de funcionaris de l’administració central ha disminuït en 267.345 persones, però les plantilles de les comunitats autònomes han augmentat en 623.072.

“Què fan els funcionaris del ministeri de Sanitat o el ministeri de Cultura, quan gairebé totes les competències estan transferides”, va dir Joan Rosell, que va afegir: “Les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes no s’ha fet amb el rigor que caldria”.

Per donar suport a la seva teoria, Rosell va explicar que el 9,8% dels treballadors de Catalunya són funcionaris, un percentatge gairebé tres vegades inferior al 28,7% d’Extremadura.

“Si paguem els mateixos impostos hem de rebre els mateixos serveis; a partir d’aquí ens hem de preguntar per què en alguns llocs tenen més funcionaris que en uns altres”, va assenyalar Rosell.

En relació amb el percentatge de població assalariada, Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat amb menys funcionaris, seguida del País Valencià (12,25%) i les illes Balears (12,5%). La mitjana estatal se situa en 15,4 empleats públics per cada cent treballadors. “Aquestes xifres rebaten les acusacions sobre el gran creixement de l’administració autonòmica catalana”, va dir Rosell.

Segons l’estudi de Foment de Treball perquè Catalunya tingués el mateix nombre de treballadors públics que la mitjana estatal hauria d’augmentar el nombre de funcionaris en 124.000 o bé el conjunt d’administracions de l’Estat haurien d’aprimar en 781.000 persones les seves plantilles.

“És necessari aprofundir en la reforma de la gestió de la funció pública perquè el treballador privat tingui les mateixes condicions i drets que l’empleat públic”, va concloure el president de Foment.

Trontolla el front català pel finançament ?

Joan Ridao 310708 CATr El front nacional pel finançament trontolla i José Luis Rodríguez Zapatero ja se n'ha adonat. Això és, almenys, el que ha advertit el secretari general d'ERC i portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, que aquest dimecres es va entrevistar amb el president del govern espanyol. "Zapatero no espera que la unitat duri, la considera efímera, i ens toca als partits catalans demostrar el contrari", ha anunciat Ridao.

Les declaracions del republicà s'han afegit al foc creuat que comença a haver-hi entre formacions a mesura que s'acosta el 9 d'agost. CiU ja ha dit que si en aquesta data no es presenta una proposta catalana pel finançament impulsada pel govern tripartit, la federació presentarà la seva. I avui el diputat convergent Francesc Homs ha alertat que comença a veure indicis d'un "canvi d'actitud" del PSC, tot i que encara li queda "esperança" per l'actitud ferma d'Antoni Castells.

Aquest l'elogi no ha impedit que el conseller d'Economia hagi criticat CiU per la pressió de la federació sobre el tripartit. Amb l'argument que cal "anar tots junts davant el govern de Madrid", Castells ha demanat a Artur Mas que "resisteixi la temptació de pensar només en clau partidista" i ha recalcat que "no és el moment de fer-nos gols en pròpia porta" ni de "disparar" contra el govern de la Generalitat, ni tan sols des de l'oposició.

També Ridao ha anunciat que espera que CiU "no prengui iniciatives pel seu compte i que no tingui la temptació de tornar a esquerdar la unitat dels partits catalans", en referència al pacte d'Artur Mas amb Zapatero que va trencar el consens quan es negociava l'aprovació de l'Estatut al Congrés. Uns advertiments que Francesc Homs ha assegurat que "no s'entenen".

El Barça rebutja viatjar als EUA amb Air Berlin per la seva negativa a potenciar el català en els seus vols

El Barça ha rebutjat realitzar el viatge del seu primer equip de futbol de Pisa (Itàlia) a Chicago (Estats Units) en una aeronau de LTU, companyia pertanyent a Air Berlin, arran de la polèmica sorgida al voltant de l'ús de la llengua catalana en les relacions de l'aerolínia alemanya amb els seus clients. Tot i haver pagat ja les despeses aquest vol, finalment en el club blaugrana han optat per desplaçar-se en un vol xàrter d'Air Pullman Tour.

El director general d'Air Berlin per a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, ha expressat la seva "perplexitat" davant la decisió i ha afirmat que, tot i les justificacions del Barça, "indubtablement" la cancel·lació del viatge es deu a la negativa de l'aerolínia de potenciar el català en els seus vols.

Middelmann ha assegurat que no se senten "empestats" pel fet de no dedicar recursos a la implantació de la llengua catalana en els vols que recalin als territoris on es parli aquest idioma. "No és per rebuig al català, sinó que per a una companyia alemanya fomentar el castellà ja suposa un esforç molt gran", ha dit. Air Berlin haurà de reintegrar el 50% del cost del trajecte a l'empresa a través de la qual el conjunt català va contractar el vol, mentre que l'altra meitat quedarà en mans de companyia de baix cost en concepte de despeses per la rescissió de l'acord i condicions establertes en el contracte.

Des del Barcelona han rebutjat pronunciar-se al voltant d'aquesta polèmica, que ha transcendit aquest matí en la cadena Cope, emissora que ha dit que Barcelona ha obligat l'encarregat de realitzar l'operació a rescindir l'acord i buscar una altra aeronau, pertanyent a Air Pullman Tour, en què han viatjat plantilla, tècnics i la resta del personal.

La polèmica en relació amb Air Berlin va sorgir a partir de la petició que el Govern balear va realitzar mitjançant una missiva a l'aerolínia, a través de la Direcció General de Política Lingüística, perquè utilitzés la llengua catalana en les comunicacions amb els seus clients.

Gilberto Gil deixa el ministeri de Cultura del Brasil per dedicar-se únicament a la música

El cantautor brasiler Gilberto Gil, ministre de Cultura des de 2003, ha anunciat que renunciarà al càrrec per tornar a dedicar-se a la música.

Gil, en una roda de premsa, ha confirmat la seva sortida immediata del gabinet per "motius personals" i ha assenyalat que el viceministre Juca Ferreira el reemplaçarà en el càrrec quan el president, Luiz Inácio Lula da Silva, el nomeni com a titular.

"És una decisió personal, amb un aire de nostàlgia. Des de finals del primer mandat (de Lula) ja tenia la intenció d'abandonar el càrrec. Ja em sentia amb el deure complert", ha explicat Gil, de 65 anys. El ministre dimissionari, que sempre es va queixar de la incompatibilitat entre la seva agenda com a membre del gabinet i la seva carrera musical, es va comprometre, davant de la insistència de Lula, a restar al govern.

Al novembre, després d'una gira per Europa on va tenir problemes amb la veu que el van fer passar pel quiròfan, ja va deixar clar que renunciaria al 2008 perquè els discursos li estaven afectant les cordes vocals. Durant el seu mandat, ha inclòs la capoeira, el frevo, la samba de roda i la pintura corporal dels indígenes de l'Amazònia com a patrimoni nacional del Brasil.

El cantautor va ser una de les principals figures del moviment cultural Tropicalista, que va néixer al 1967 com a protesta per la repressió del règim militar que aleshores governava el país, amb Caetano Veloso i María Bethania.

Gil és un dels músics amb més bona reputació i més prolífics del Brasil, amb uns 50 discos i set premis Grammy. wikipedia: Gilberto Gil

ERC a les Terres de l'Ebre critica que els socialistes ebrencs 'amaguen' l'aposta per la interconnexió de xarxes amb la qüestió de la vegueria

L'executiva regional d'ERC a les Terres de l'Ebre ha catalogat d''hipocresia política' les declaracions que els membres ebrencs del PSC van fer després del congrés socialista en relació amb l'assoliment de la vegueria de les Terres de l'Ebre per al 2009. El president de la federació territorial d'ERC, Gervasi Aspa, ha criticat que els socialistes ebrencs 'tiren una cortina de fum' amb la qüestió de la vegueria per 'amagar que el seu congrés nacional va aprovar la interconnexió de xarxes'. En aquest sentit, ERC ha demanat als socialistes ebrencs que 'propugnin obertament' la seva 'aposta nacional per la interconnexió' com a 'acte de clarificació democràtica'.

La moció presentada per CiU de Móra d'Ebre que demanava la sortida de l'Ajuntament del Consorci de Residus no prospera

El grup de CiU a Móra d'Ebre ha presentat una moció al ple de l'Ajuntament que demanava la sortida del Consorci de Residus de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, a causa de 'l'elevat cost' que suposa per a l'Ajuntament morenc el servei de recollida i transport d'escombraries. Els convergents han proposat adjudicar aquest servei a una empresa que l'ha pressupostat en uns 112.000 euros anuals menys. La moció, però, ha rebut els vots en contra dels partits de l'equip de govern –ERC i PSC-, que han justificat el seu vot defensat els serveis afegits que ofereix el Consorci i dient que el pressupost proposat no inclou la taxa que s'ha de pagar a l'abocador de residus.

El PSC de Tortosa denuncia davant el Síndic de Greuges que els grups municipals no poden accedir als mitjans de comunicació locals

El grup municipal del PSC de Tortosa ha presentat una reclamació davant la Sindicatura de Greuges sobre la 'impossibilitat' d'accés dels diferents grups polítics municipals als mitjans de comunicació locals –pàgina web i butlletí digital-. Els socialistes denuncien que l'equip de govern els nega aquest accés, que 'està contemplat a la llei Municipal i de Règim Local de Catalunya'. La llei també recull l'elaboració d'un reglament que reguli aquest accés, reglament que segons el PSC l'equip de govern tampoc vol redactar. El portaveu socialista, Joan Sabaté, ha denunciat un 'abús de poder' i ha manifestat la seva confiança que el govern local segueixi les recomanacions que faci el Síndic.