lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de juny, 2008

Travessant fronteres: Maria del Mar Bonet a Chicago

MdM Bonet-País Secret Maria del Mar Bonet va ser l'encarregada d'obrir la primera vetllada d'aquest any del Music without borders amb un repertori que incloïa temes del seu últim treball, Terra secreta, com La dansa d'amor i Salònica, i d'altres més antics com Camí florit, Jota marinera, De sentir i Des de Mallorca a l'Alguer. Acompanyada del seu grup (Vicenç Solsona, Dani Espasa, Jordi Gaspar i Antonio Sánchez), en poc més de mitja hora la veu de la mallorquina va saber captivar les més de 5.000 persones que omplien el recinte i que van acabar dretes ovacionant la cantant amb aplaudiments i algun ram de flors.

MdM Bonet-Dansa d'Amor

Va ser un enamorament pausat i progressiu, però per sempre. La prova està en el fet que ahir al vespre la mallorquina va tornar a cantar en el mateix escenari, en aquest cas, però, en el marc del Grant Park Music Festival de clàssica. Envoltada pels millors músics de la Simfònica de Chicago, Bonet va repetir el concert que ja va oferir el maig de l'any passat per celebrar els seus 40 anys de carrera al Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. En aquesta segona actuació, Bonet va fer un repàs de tota la seva trajectòria de música mediterrània amb cançons turques, gregues, mallorquines, catalanes... com Dansa de la primavera, Dos anònims, A la platja, Epitalami, Les illes o clàssics com La balanguera. I per a tots aquells que no havien pogut escoltar-la dijous a la nit, en la part final d'aquest segon concert va tornar a cantar una desena de cançons amb el seu grup.

MdM Bonet-Salònica

Diuen els de Chicago que al cor de la ciutat hi tenen un oasi, que no està envoltat de dunes i sorra sinó d'enormes gratacels, veritables obres d'art dissenyades per arquitectes com Mies van der Rohe i Ricard Bofill. Tot plegat, a tocar d'un dels llacs més grans del món, l'immens llac Michigan. Aquest oasi urbà és el Millenium Park, un gran espai verd de lleure al bell mig del districte financer, amb el Jay Pritzker Pavilion com a gran centre neuràlgic i artístic.

MdM Bonet-Epitalami

Aquests últims dies, la cultura i la música catalanes han estat les grans protagonistes al Jay Pritzker Pavilion de la mà d'artistes com Maria del Mar Bonet, Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona; el saxofonista Llibert Fortuny, i el guineà Nino Galissa, que dijous al vespre va voler ser ell qui expliqués al públic de Chicago què hi feien dalt d'aquell escenari actuant junts per primera vegada. "Tot i que pertanyem a comunitats molt diferents (Marroc, Guinea Bissau, València...) aquesta és la música feta a Barcelona", va dir Galissa en un anglès tan simplificat com efectiu.

MdM Bonet-La Balanguera

Conjuntament i per separat, durant un parell d'hores tots aquests músics van oferir una combinació de sons i ritmes que exemplifica a la perfecció l'esperit del cicle Music without borders (música sense fronteres), que cada dijous porta fins a l'auditori del Millenium Park artistes d'arreu del món.

Carod reclama que els populars catalans demanin la retirada del recurs contra l'Estatut

Carod-Rovira 210608 CATr Segons Carod-Rovira, si el PP vol deixar de ser considerat com un partit que per molta gent "va contra Catalunya o és hostil" als seus interessos, l'únic gest que de veritat ha de fer és retirar el recurs pendent.

"Per això, demano formalment al PP i sobretot als compromissaris del PP que plantegin aquesta qüestió en el congrés i que finalment el PP retiri el recurs contra l'Estatut que va votar el poble de Catalunya", ha reclamat.

El vicepresident del Govern ha fet aquestes declaracions a Guissona, on ha inaugurat la gesta artificial del camp de futbol d'aquesta localitat de Lleida.

Reobren el procés a Rubianes per ultratge a Espanya

L'Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura del judici contra l'actor Pepe Rubianes per ultratge a Espanya. El jutjat d'instrucció 5 de Sant Feliu de Llobregat havia arxivat la causa oberta el maig de 2007 per unes declaracions realitzades en un programa de TV3 el 20 de gener de 2006. La secció dècima de l'Audiència considera que el sobreseïment no es va efectuar correctament, i que mancava de fonament.

Durant el programa, el presentador i periodista Albert Om -també imputat en aquesta causa com a cooperador necessari- va preguntar a Rubianes la seva opinió sobre el presumpte perill que corria la unitat d'Espanya, i l'actor va respondre: "A mí, la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Que se metan a España en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados de los campanarios. Que se vayan a cagar a la puta playa de la puta España. Que llevo desde que nací con la puta España. Que se vayan a la mierda con el país y dejen de tocar los cojones".

Dies després, la fundació Defensa de la Nación Española (Denaes) va presentar una querella contra l'actor i el presentador per un delicte de provocació i incitació a l'odi contra una part de la població per motius del seu origen. La fiscalia va acusar Rubianes d'un delicte d'ultratge a Espanya, i va demanar una multa de 21.600 euros. El jutjat d'instrucció va arxivar el cas per considerar que "no existeixen indicis racionals de criminalitat", al·ludint a la "notòria fama de bufó" de Rubianes.

Puigcercós es queixa de "l'extrema bel·ligerància" de la premsa

El nou president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha criticat, en un article en el seu bloc, el paper que han jugat els mitjans de comunicació en el congrés de la formació independentista. "L’altre mal sabor de boca que em queda ha estat per l’extrema bel·ligerància amb què alguns han tractat el Congrés del partit i la seva organització", expressa el dirigent, a més de lamentar que "ha estat un exercici de transparència de cap a peus però no n’han tingut prou i enlloc de remarcar això s’han dedicat a amplificar que si només se’ls va deixar entrar en un parell d’intervencions, que si estaven molt lluny...".

"M’estic referint a alguns mitjans de comunicació. Espero que amb la resta de congressos de partits catalans i estatals facin les mateixes cròniques que han fet amb nosaltres perquè el sistema que hem seguit ha estat el mateix que d’altres partits: fer unes intervencions en obert i d’altres que són per a la militància d’Esquerra i prou. Perquè Esquerra es deu, en primera instància, a la seva gent. I un Congrés no es un xou perquè alguns puguin fer córrer rius de tinta. De vegades em sembla que amb Esquerra tothom s’hi veu a amb cor. Repeteixo: vull creure que tractaran amb el mateix zel els congressos del PSC, del Partit Popular de Catalunya i el de Convergència Democràtica", expressa.

D'altra banda, el president d'Esquerra aposta per "una constant que em traslladaven els militants: havíem de fer possible recuperar aquell orgull que sentíem quan sortíem al carrer i parlàvem amb veïns i amics i dèiem ‘sóc d’Esquerra’". "Potser no és que s’hagués perdut l’orgull de ser d’Esquerra sinó que un determinat clima creat des de fora i contra tot allò que faci Esquerra ha fet forat en la societat i, per tant, també entre la nostra militància", manifesta en aquest sentit. El dirigent també apunta que "no puc obviar una de les notes més tristes del 25è Congrés: la xiulada acompanyada d’insults contra els convidats. Els qui van protagonitzar-la que reflexionin a fons perquè Esquerra no pot ser ni serà mai ni excloent ni maleducada".

Finalment, Puigcercós recorda que "estem cavalcant com a pioners sobre l’onada del canvi que reclama la societat als partits polítics" i reitera que el "compromís" de la nova direcció és "valentia i bona feina. Estic -estem- disposats a arriscar. Qui vulgui, que ens segueixi".

Neix una pàgina web que demana una rectificació de l'Acadèmia francesa per la seva càrrega contra el català

Aquest mes el parlament francès ha aprovat una resolució que permet incloure les "llengües regional" de França, com el català, el basc, l'occità o el bretó, a la constitució. Amb aquesta proposta, es permet mostrar la diversitat cultural que existeix a França.

L'Acadèmia francesa de la llengua, però, va exigir en un comunicat que es retirés la proposta de l'Assemblea francesa al·legant que el reconeixement d'aquestes llengües "atempta" contra la identitat nacional.

La pàgina web www.dignitatdelcatal.ppcc.cat acull un manifest, al qual conviden a adherir-s'hi, per demanar que l'Acadèmia francesa rectifiqui.