lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de setembre, 2007

Per fi!!! El Barça es recupera i guanya l'Athletic per 3-1

Puyal 010907 El Barça ha recuperat les seves senyes d'identitat i ha superat l'Athletic de Bilbao (3-1) en un partit condicionat per dues decisions arbitrals, un controvertit penal i un gol molt dubtós, que han permès a l'equip blaugrana arrodonir el resultat després de treure a escena la seva millor versió. El conjunt de Rijkaard ha jugat més i millor que l'Athletic, fins a assemblar-se al dels seus millors dies, però el resultat final ha quedat marcat per Megía Dávila, protagonista en els dos últims gols de l'equip local: un penal de Gorka a Henry que admet molts dubtes i un gol inexistent de Touré. Però més enllà de les decisions arbitrals, el Barça ha merescut de totes maneres la victòria davant un Athletic lluitador i que ha anat de menys a més. De tornada a casa, el Barcelona ha estat un equip més reconeixible que el de Santander. S'ha desplegat des de la rereguarda amb dos laterals amb pinta d'extrems, especialment un pletòric Abidal, ha recuperat un Deco molt lluitador i ha tornat a pressionar a l'àrea contrària, primer punt del decàleg de Rijkaard. En la línia d'atac, la mobilitat d'Henry, Ronaldinho i Messi és una assegurança de vida. Amb ànim d'esborrar la imatge oferta a Santander, el Barça ha buscat la meta de Gorka Iraizoz des del xiulet inicial per tancar almenys els debats sobre l'actitud de l'equip. La posada en escena ha semblat intimidar l'Athletic, un equip jove i en plena construcció que s'ha anat fent fort amb el pas dels minuts. Als bascos els ha intimidat l'arrencada de Ronaldinho, molt actiu en el primer partit del curs al Camp Nou. El brasiler ha demanat la pilota per executar una falta al límit de l'àrea. Amb la facilitat pròpia dels cracs, una pilota contundent i dibuixada a l'esquadra dreta d'Iraizoz ha obert el marcador. Amb el vent a favor, el Barcelona ha disfrutat dels seus millors minuts de joc. Davant un Athletic inofensiu, incapaç de mantenir la possessió de la pilota, l'equip de Frank Rijkaard ha recuperat la seva identitat. El Barça ha pressionat des de la frontal de l'àrea rival i s'ha mogut amb rapidesa. En una de les seves aproximacions, l'àrbitre ha assenyalat un penal més que dubtós. Gorka ha intentat tapar Henry, i els dos jugadors han xocat en la disputa de la pilota. El francès ha donat involuntàriament un cop a la cara al porter de l'Athletic, però Megía Dávila ha assenyalat el punt de penal. Ronaldinho s'ha presentat a la cita i ha aconseguit el 2-0 sense despentinar-se. El panorama del partit oferia indicis de golejada, però el Barcelona ha rebaixat el seu ritme en la represa. L'equip basc ha ressuscitat en una jugada a pilota parada. Valdés ha rebutjat malament i Susaeta ha rematat a gol. La irrupció del davanter basc, tot desvergonyiment, ha estat la millor notícia per al conjunt de Caparrós. Sense temps per disfrutar del gol, l'Athletic s'ha resignat a perdre el partit. Touré ha connectat un xut sec que ha picat el travesser i ha botat en la línia de meta. Ningú ha protestat, a penes un gest tímid de l'ivorià, però de manera sorprenent, un minut i mig després, l'assistent ha corregut cap al centre del camp i Megía Dávila li ha consultat. Gol. La decisió del col·legiat ha tancat el partit, per a desesperació d'un Athletic en ascens i per a alleujament del Barça, que s'ha embutxacat els punts amb ajuda arbitral en un partit en què no la necessitava. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

I ara, a putejar lo futbol sala català

Setge a la selecció catalana de futbol sala a tocar del debut.

L'estrena contra la selecció d'Equador, marcada per les crítiques estatals a la presència al Mundial. Els Segadors

Els segadors sonaran aquesta nit (a les 11 hora catalana) a la localitat argentina de Mendoza, on Catalunya debuta al Mundial de l’AMF davant l’Equador. El partit, clau per a l’expedició catalana per passar als quarts de final, ha quedat marcat per les crítiques des de Madrid a la presència de l’equip català en aquest torneig internacional.

Madrid ha alçat la veu contra la “usurpació” que l’equip català fa de la representativitat española, com ja va fer fa uns mesos en un torneig a Sibèria. El Mundo ha tornat a carregar contra la selecció catalana i, de retruc, contra el govern català. El rotatiu egspañol fins i tot ha desplaçat un periodista de Buenos Aires a Mendoza (1.100 km separen les dues ciutats) per seguir la delegació catalana. Altres mitjans editats a Madrid i via Internet també han criticat que Catalunya “pugui jugar un Mundial com si fos un Estat”.

En aquesta mateixa línia, el conseller d’Esports de la comunitat de Madrid, Alberto López Viejo, va assegurar ahir que no entén “què fa un equip català competint amb Itàlia, Noruega o l’Argentina” i va acusar el govern català de “gastar diners en coses que no valen la pena”. Viejo va anar més enllà i va afegir que “no hi ha honor i orgull més gran que vestir la samarreta d’Egspaña”. La Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) també s’ha posicionat contra el campionat.

El cant dels maulets Al Tall - Obrint Pas

Al Tall-Obrint Pas-El cant dels maulets Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs, perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.

Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets, aclariu la gola amb vi moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els peixos en l'aigua i els amos al clot, i si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira en mal dels maulets, vindran altres dies que bufe bon vent. Quan més curt ens lliguen, més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant.

Jornada de portes obertes al Castell de Miravet

Des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Miravet, s'ha organitzat una jornada de portes obertes al Castell de Miravet, per a veïns i amics de la població. La jornada a més, ha comptat amb les visites guiades dels Arqueòlegs i Arquitectes que han estat treballant els darrers mesos al Castell, i que han redefinit els inicis històrics de l'emplaçament.

L'aturada d'Ascó I torna a deixar el país en un ai !!!

La central nuclear Ascó I va desconnectar-se de la xarxa elèctrica ahir a la matinada per la impossibilitat de reparar una avaria del circuit d'oli que abans-d'ahir ja havia obligat a reduir a la meitat la potència del reactor, en tancar-se una de les tres vàlvules d'aïllament de vapor principal a la turbina del generador de vapor A del circuit secundari. «Estem treballant en la reparació del circuit ara que està fred i tenim previst tornar a connectar la central a la xarxa aquest divendres», va dir ahir Eugeni Vives, portaveu de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), l'entitat que opera la central propietat d'Endesa i Iberdrola.

L'aturada d'ahir ha deixat el parc nuclear instal·lat a Catalunya a un terç de la seva capacitat de generació energètica, ja que només funciona Ascó II. (Vandellòs II està aturada per recàrrega). Una situació similar, amb Vandellòs II ja aturada, es va viure a principis de maig, per bé que en aquella ocasió va ser Ascó II la que es va haver de desacoblar de la xarxa per un problema al generador de vapor. Pel que fa a l'avaria d'ahir a Ascó, Vives va explicar que la reducció de potència fins a aturar la planta es va dur a terme perquè la reparació que s'hi fa «no es podia completar amb la central en operació» i va relativitzar els fets: «La planta ha funcionat adequadament, segons determina el seu disseny, i s'han aplicat els procediments establerts.»

Vives va voler destacar el fet que «Ascó I ha estat connectada a la xarxa 476 dies sense interrupció, des que el 10 de maig de 2006 va sortir de la recàrrega, és de les tres centrals la que ha estat més dies seguits en marxa, cosa que demostra la seva fiabilitat». Ascó I té prevista una aturada programada el 27 d'octubre d'aquest any per recarregar un terç del combustible, operació que es du a terme cada 18 mesos. Si peta, tots a córrer !!!

Igualada rebutja la bandera egspañola

Multitudinària campanya local per treure-la del consistori

D'ençà de principis del mes d'agost, diferents col.lectius i persones a títol individual de la ciutat d'Igualada estan duent a terme la campanya "A l'Ajuntament les nostres banderes!", per mostrar el rebuig a la presència de la bandera egspañola al terrat de l'Ajuntament d'Igualada. Des de feia uns anys no onejaven banderes al consistori igualadí, però d'uns mesos ençà el govern de l'Entesa per Igualada crispat a la població fent onejar novament la bandera egspañola al terrat de l'Ajuntament després de les obres de remodelació de l'edifici. La web Bonrotllo.cat ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics, seguida per més de 650 igualadins, així com diversos actes de protesta que continuaran fins que el consistori recapaciti.

El diari ‘The Times’ revela un augment del descrèdit de la monarquia egspañola

No se sap quan guanyen, ni què fan amb els seus diners, que són els de tots els contribuents de l’Estat. El prestigiós diari anglès The Times ha publicat una notícia en que compara la situació de les monarquies a Egspaña i a Anglaterra i conclou que, en el cas dels Borbons, existeix una més que preocupant opacitat informativa, amb episodis de censura, que estan allunyant aquesta institució privilegiada de la societat a la qual diuen representar. “Ha estat idolatrat durant 30 anys", diu The Times sobre el rei, "navegant en cars iots, corrent en motocicletes, gaudint d’un excels estil de vida i rebent un tracte reverencial que la Reina Elisabet ni tan sols podria imaginar” sosté el rotatiu que afirma posteriorment que “ara hi ha signes que l’estàtus de Joan Carles I pot caure a ulls dels seus súbdits”. The Times, que cita el cas de censura patit per la revista El Jueves, com a exemple de persecució contra les idees crítiques amb la monarquia, descriu el rei egspañol com un “àvid caçador” -recordant l'episodi de cacera d'óssos drogats a Rússia- i posa l’accent en les continues campanyes dels sectors republicans de l'Estat per a “posar llum sobre les despeses de la Família Reial”. “Les finances reials son avui un gran forat negre”, cita el diari, fent referència a les paraules del diputat d’ERC Joan Tardà. El rotatiu revela les dificultats que tenen els partits que defensen la instauració d’una República per a forçar una “auditoria sobre els comptes de la monarquia”. “S’han fet campanyes infructuoses per a intentar revelar com es gasten els 8 milions d’euros que li corresponen anualment a partir dels impostos” remarca The Times. “Ha estat la darrera indignitat del rei, que va ser coronat per un general dictador com Franco”, informa. La tesi de l’article és que la visió de la societat envers l’actual rei egspañol ha anat variant al llarg dels temps. Al 1975 per a la majoria era “l’hereu de Franco”. Però l’efecte va canviar el 23 de febrer de 1981, quan Joan Carles I va escenificar per televisió l’ordre de retirada dels colpistes, que pretenien tornar a instaurar una dictadura feixista. “Amb aquesta actitud es va guanyar l’admiració d’una generació d’editors de premsa egspañola”, afirma la noticia. “Ara els tabús desapareixen”, diu l’article, que sosté, seguidament, que “una generació de residents de Madrid” han patit les “inconveniències” de la boda entre el príncep Felip i la princesa Letizia, i han criticat el preu de la mateixa. Finalment, The Times destaca les paraules del senador del PNB Iñaki Anasagasti que va dir que “a la Gran bretanya la Família Reial encaixa la crítica perquè allà hi ha una veritable democràcia; Aquí són intocables”. La institució de la premsa britànica conclou que “la Reina (d’Anglaterra) costa més, però se sap on van a parar (aquests diners)”: sou oficial (gairebé 20 milions d’euros), despeses del Duc d’Edimburg i de les propietats reials, donacions, viatges, expenses i deutes amb el Govern i amb l’Estat...