lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de gener, 2009

Saura: "Vaig anar a la manifestació contra la guerra per imperatiu ètic"

El conseller al·lega que ministres i consellers d'Interior van a les manifestacions contra el terrorisme. Diu que la pistola que va treure un home en la marxa per Palestina era de joguina i que formava part d'una 'performance' Saura 130109 CATr "Vaig anar a la manifestació per imperatiu ètic, perquè era una manifestació contra la guerra". Així respon el conseller d'Interior, Joan Saura, a les crítiques que ha rebut per haver assistit dissabte a la marxa a favor de Palestina.

Les queixes s'han agreujat perquè durant la protesta un manifestant encaputxat amb un passamuntanyes va treure una pistola i la va exhibir fins que els responsables d'ordre de l'organització l'hi van fer guardar. El conseller manté que la pistola "era de joguina", que formava part d'una performance i que agents dels Mossos d'Esquadra que eren a prop ho van poder veure, malgrat que no van interceptar el manifestant i que no van tenir la pistola a les mans. "Jo puc identificar una cadira sense tocar-la", ha argumentat. "Els agents estan tan convençuts que era de joguina que per això ni tan sols van obrir cap investigació", ha afegit.

Saura ha donat aquestes explicacions a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del govern català, del qual avui actuava com a portaveu. Tanmateix, quan els periodistes han preguntat a la directora general de Comunicació de la Generalitat, Aurora Massip, si el govern avalava la decisió de Saura d'assistir a la manifestació, Massip ha respost que l'executiu "no ha discutit el tema, però respecta totalment la decisió". -"Que la realitat no t'espatlli un bon titular" Aquesta màxima del periodisme es pot aplicar a l'actuació d'uns quants periodistes i dels diaris que van publicar la notícia, posant més accent en la pistola que en la reivindicació de la manifestació. Ja sabem quins diaris són i no ens sorprèn.

Zapatero admetrà “algunes” al·legacions del govern català

Posats a dir, ja pot dir "totes". Ja en parlarem!!! Ni fred ni calor. Les objeccions presentades divendres pel govern català al model de finançament presentat el passat 30 de desembre per l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero no han provocat un gran rebombori a les files del PSOE, si bé Zapatero va admetre ahir davant la seva direcció que està disposat a considerar “algunes” d’aquestes al·legacions.

Entre els punts que el ministeri està més disposat a retocar, després d’un primer estudi del document remès per la conselleria d’Economia, hi ha la recerca d’una fórmula perquè Catalunya no surti perjudicada després de la seva aportació solidària. El respecte per l’anivellament i el principi d’ordinalitat, doncs, són ara els punts amb els quals el govern espanyol pretén cedir i donar per més o menys satisfetes les aspiracions catalanes.

La PDD i Sobirania i Progrés lliuraran 60.000 signatures al Parlament a favor del dret de decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés, representades per Elisenda Paluzie, Miquel Strubell, Elisenda Romeu i Oriol Munné, es reuniran amb el president del Parlament, Ernest Benach, el pròxim dimarts per fer el lliurament oficial i registrar les més de 60.000 signatures que s'han recollit en el marc de la campanya Decideixo decidir. Aquesta campanya, que va ser impulsada per les dues entitats ara fa prop de dos anys, demana al Parlament que presenti a la Mesa del Congrés de Diputats una proposició de llei per la qual s'estableixi el traspàs a la Generalitat de la competència de convocatòria de consultes populars per via referèndum. La idea de fons es celebrar posteriorment una consulta per la independència.

Tremosa manté que Artur Mas es va "equivocar" pactant l'Estatut rebaixat amb Zapatero

Ramon Tremosa 130109 CATr El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha considerat aquest dimarts "greu" que dos anys després de l'aprovació de l'Estatut, el document sigui "paper mullat", ja que "no s'estan complint els terminis".

Tremosa va ser un dels signants del manifest Economistes pel No, que rebutjava l'Estatut perquè considerava que quedava "curt nacionalment i econòmicament", sobretot pel que fa al finançament i a la inversió de l'Estat a Catalunya. Avui, en la seva primera roda de premsa com a candidat de CiU a les eleccions europees de juny, ha destacat que "Catalunya va votar sí i ara toca que es compleixi". Ha explicat que el 2006 va votar "no" al text estatutari perquè va preferir "pecar per excés que per defecte". Ha reconegut que al programa Ágora, de TV3, aquell mateix any havia dit que el president de CiU, Artur Mas, era un polític "preparat" però que, segons la seva opinió, "s'havia equivocat" en la seva posició sobre l'Estatut, idea que ha reconegut que manté tot i haver acceptat l'oferta d'Artur Mas.

La CUP de Manresa vol retirar el retrat del Rei del saló de sessions

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentarà una moció al Ple de l'Ajuntament de Manresa en què demana que es retiri el retrat del rei Joan Carles que hi ha al saló de sessions. La CUP farà aquesta petició tenint en compte que 'l'Ajuntament de Manresa està duent a terme la retirada d'honors a diverses persones compromeses amb el règim franquista' i que 'el senyor Juan Carlos Borbón Borbón va ser col·laborador estret de Francisco Franco des de l'any 1947 fins a la mort d'aquest darrer, l'any 1975'. La CUP també recorda que el rei 'va acceptar la designació de successor del general Franco jurant fidelitat als principis de l'anomenat Movimiento Nacional'. La Candidatura d'Unitat Popular considera que el rei 'mai no ha demanat perdó per la seva complicitat prolongada i activa amb la dictadura franquista, un règim polític que tampoc mai no ha condemnat'.

Per tot plegat i, a iniciativa d'una proposta de l'Assemblea de Joves de Manresa, la Candidatura d'Unitat Popular presentarà una moció en el ple de dilluns de la setmana que ve a favor de la retirada de la fotografia del rei.

Isabel-Clara Simó: Ens cal un líder?

Sempre he estat adversa a la teoria segons la qual ens fa falta un líder. Confiar en una sola persona perquè desperti un poble adormit em sembla messianisme. És més: sóc dels que creuen que només els pobles ben articulats generen els seus líders. D’acord: Obama ha esdevingut una gran esperança, i després vindran les decepcions, però no perquè ho faci malament, sinó per un excés d’expectatives, posades damunt d’un home que els ha tret de sobre, als nord-americans, l’estultícia prolongada del pitjor president d’Estats Units. D’acord, cal que algú doni una empenta quan les condicions són favorables i això només ho pot fer algú decidit i amb idees clares, no algú dubitatiu i amb les idees confuses (els dos trets que han distingit tots els nostres líders actuals).

Ahir mateix, un lector de l’AVUI en parlava: necessitem un líder. En el fons, el que volem és que ressusciti Francesc Macià i que transformi el malestar general en acció política. Diuen també que ara per ara no s’albira qui pot ser tal personatge. Jo opino el contrari: almenys citaria mitja dotzena de persones que farien de líder. Però crec que el problema no és tant de lideratge com de la desarticulació de la societat. A Esquerra mateixa han tastat poder i s’han repartit poltrones, però, un cop fet això, que sembla la feina única d’un polític, s’han adonat que el seu poder només era presencial, que ni decidien ni lideraven ni tan sols podien fer declaracions. La feblesa d’Esquerra és la seva petitesa. Així doncs, no busquem tant el líder, sinó esforcem-nos a articular la societat i a transformar el malestar general envers Espanya en un front comú, clar i contundent. ¿No és això el que està fent Alex Salmond a Escòcia?