lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 d’abril, 2009

Valladolid 0 - Barça 1

Puyal 040409

Si era la primera final de totes les que vénen, el desenllaç podria haver estat més esperançador. El Barça ha solucionat el complicat desplaçament a Valladolid amb un triomf solvent, per la mínima, és cert, però suficient per seguir provant a tothom, al Madrid en especial, que cada vegada és més a prop d'un títol que es mereix sense discussió.

Per retrobar-se amb la Lliga, Guardiola ha fet un equip peculiar, amb una davantera inèdita fins ara (Pedro, Etoo i Iniesta). I la cosa ha sortit bé, com gairebé tot el que prova el tècnic, que segueix demostrant que confia en tota la plantilla fins i tot ara que ja no es pot fallar. I el Barça no ho ha fet. Li ha costat entrar en joc, més per mèrits del Valladolid que per demèrits seus. Però l'equip s'ha sentit còmode, superior i només ha passat alguna dificultat en una acció aïllada gairebé al final. No ha estat el mateix partit que el del Camp Nou, encara que l'actitud dels dos equips ha estat la mateixa. Tots dos han sortit a atacar, a pel partit. La diferència, no obstant, és que aquell dia del novembre passat els val·lisoletans ja perdien per 4-0 al descans. Ahir, només per un. L'equip de Mendilibar ha tornat a estar, com sempre, valent. Ha plantat la defensa a la seva línia de mitjos i ha pressionat amb fúria la sortida de la pilota del Barça, que les ha passat molt magres per trenar quatre passades seguides. Tant Piqué com Márquez suaven tinta per connectar amb Xavi i Busquets, que a penes podien pensar. Davant d'aquest embús, amb Guardiola esgargamellant-se a la banda reclamant obrir més el camp, els blaugranes han trobat una via d'escapament per la dreta. No, no és hi hagués Messi. Bé, l'argentí sí que hi era, però a la banqueta, traient-se de sobre el jet lag. En aquesta banda ha aparegut un altre jugador petitó, llest, a qui el tècnic té devoció. És Pedro, que avui ha complert el seu quart partit a la Lliga. I seu ha estat el primer xut que ha fet que Asenjo es lluís. Al Barça li ha costat espavilar, agafar el to, just el que havia reclamat el tècnic la vigília. Potser la raó és l'aturada per les seleccions o potser saber-se molt superior, però el joc era lent perquè sí. Bé, ho era a tot el camp menys a l'esquerra. Per on sempre apareixia Iniesta, l'home que converteix el més difícil en el més simple. I si Andrés està fi, Xavi també es troba còmode. I si tots dos carburen, el Barça comença a ser el Barça. Com ho ha estat a prop del descans. I tan còmode s'ha sentit, que Xavi ha triangulat amb Etoo per deixar el camerunès sol davant el porter a qui només ha hagut de passar la pilota per sobre. El gol arribava en el moment precís per prendre's amb calma la represa. I així ha estat. Al Valladolid li ha faltat alè per seguir pressionant i els blaugranes s'han sentit còmodes. Busquets, Xavi i Iniesta han engrandit el camp, han mogut ràpid la pilota i tot ha estat més senzill. El Valladolid ho ha apostat tot a les contres, però a penes n'hi ha hagut. Amb el partit trencat, Guardiola he fet entrar Messi i Alves, que han donat vivacitat. L'entrada de l'argentí ha aixecat expectació, però el que ha fet aixecar dels seients l'afició local ha estat Iniesta, que s'ha guanyat una ovació de gala al ser substituït. És el tresor del Barça. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

La llei electoral de Ciutadans pel Canvi aposta per la representació proporcional

La iniciativa legislativa popular promoguda per Ciutadans pel Canvi, agrupació política vinculada amb el PSC, té un element que pot causar polèmica, perqué vol reequilibrar la representació dels ciutadans de Catalunya de forma que el pes electoral de cada vot equivalgui al d'un ciutadà.

Això va quedar palès en la presentació de la iniciativa que compta amb el suport de persones molt conegudes de la informació i la cultura a Catalunya.

Entre els canvis que aquesta nova llei electoral suposaria hi hauria un augment dels 135 escons actuals del Parlament de Catalunya fins a 150. Aquest increment s'adjudicaria en funció de la participació electoral, encara que si aquesta baixés d'un determinat punt també baixarien els escons a atribuir fins a un límit inferior de 120 seients.

També proposen els impulsors de la nova llei que les llistes electorals siguin desbloquejades i passar de les actuals quatre circumscripcions a set.

Avui: CpC llança la llei electoral amb aval de Maragall

La divisió a la PDD provoca la dimissió del president

El president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Jaume López, ha presentat la seva dimissió després de no haver pogut culminar el procés d'unió entre els dos sectors enfrontats de la Plataforma, segons ha pogut saber l'ACN. López s'ha disculpat per no haver aconseguit aquest objectiu i ha afirmat sentir-se'n 'corresponsable'. En la seva carta de dimissió, López explica que va participar en les reunions de mediació propiciades per Josep Cruanyes, en la qual es va començar a redactar un document que havia de permetre la unió entre els dos sectors el passat mes de juliol, i posteriorment en una altra trobada propiciada per la Generalitat, en la qual es va ratificar.

En la primera de les trobades 'es va començar a perfilar un document polític de bases que havia de permetre un rencontre' i en la mediació amb la Generalitat es va arribar a aprovar, per part de les dues juntes, aquest document; i que van concloure abans de la discussió de les bases per una nova assemblea. López ha recordat que va presentar un document per a l'elaboració d'una junta de consens el mes de desembre passat.

'Mai en aquest temps m'he presentat públicament com a president perquè sempre he pensat que un president ha de ser-ho de tothom', afirma López en la seva carta de dimissió.

El president sortint ha deixat clar que pensa seguir treballant com a soci de la PDD per a la cohesió social 'la cohesió social estable d'entitats del sobiranisme i la recerca i desenvolupament d' 'altres formes de fer política'.

eldebat.cat: Dimiteix el president de la PDD en fracassar la unió dels dos sectors enfrontats

Comencen les Trobades d'Escola Valenciana

Aquest cap de setmana es fan a a Llutxent (Vall d'Albaida), Castelló (Plana) i la Pobla de Farnals (Horta nord) les tres primeres Trobades d'Escola Valenciana, de les vint-i-una que hi ha previstes enguany. Les vint-i-quatrenes Festes per la Llengua d'Escola Valenciana, que reivindiquen 'el model d'escola en valencià i l'ús social de la llengua', arriben precedides d'una certa polèmica per la prohibició de la Generalitat de presentar-les a la Biblioteca Valenciana, tot i tenir-ne la confirmació.

Enguany es faran vint-i-una trobada, hi participaran set-cents vint centres, s'hi faran mil set-cents tallers, hi haurà dues-centes activitats culturals i es preveu que hi assisteixin dues-centes mil persones. La primera Trobada es fa avui, 4 d'abril, a Llutxent (Vall d'Albaida), i la darrera el 6 de juny a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre).

Per Escola Valenciana, el lema triat és 'la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d'oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint que el valencià ha de ser llengua d'acollida, d'integració, de solidaritat i d'esperança. El valencià és la llengua base d'aprenentatge per a una educació plurilingüe.'

Assemblea a Flix per ressuscitar la plataforma de la Ribera d'Ebre

El casal Sant Jordi de Flix és aquest vespre l'escenari d'una assemblea per analitzar la situació actual de la Ribera d'Ebre, amb l'arribada de projectes de parcs eòlics i de centrals de cicle combinat, la possible ampliació de la llicència a la central nuclear d'Ascó, els abocadors, l'amenaça de nous transvasaments i la reducció del servei a les estacions de tren. En aquest sentit, el segon punt de l'ordre del dia és una proposta per ressuscitar la Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre, que va decidir dissoldre's al desembre del 2004, després de l'autorització que permetia posar en funcionament el macroabocador de Tivissa. En aquella ocasió, la desaparició del moviment social va plantejar-se després de les «serioses divergències d'objectius amb diversos membres fundadors del moviment», que després de les eleccions havien arribat al govern d'ajuntaments i del Consell Comarcal.

Isabel-Clara Simó: Absurds

La realitat s'està menjant la teoria, amb unes queixalades com les dels ogres dels contes infantils. La reunió del G-20 serveix per constatar que el sistema capitalista no està en perill, però que s'ha de canviar de dalt a baix, contravenint un dels axiomes bàsics del pensament, que és el principi d'identitat; la gira d'Obama serveix per saber que el seu seguici està format per 500 persones i que el seu cotxe -indestructible- s'anomena Bèstia, perquè agafem por i tinguem constància visual de qui mana aquí. Els partits polítics espanyols -que són dos i només dos, veges tu què ens havíem pensat- no sols pensen el mateix i tenen programes idèntics, sinó que cometen els mateixos pecats, perquè de tant mirar de distanciar-se han acabat essent com dues gotes d'aigua. Els qui han jurat no reproduir-se, surten al carrer a dir què hem de fer els que sí que ens reproduïm, i a sobre, actuen contra una llei vigent de fa dècades. L'Estatut català ha anat diluint-se als despatxos de Madrid, que deuen estar fets d'aiguarràs, i les solemnes sales jurídiques i polítiques, que deuen estar fetes d'acetona, i ja no en queda ni la pelleringa. Mentre els jerarques anuncien la solidesa dels bancs, una caixa ha caigut ofegada en maons i el forat el pagaré jo, i vostè que em llegeix, sense que als inics i ineficaços responsables els passi res de res. Les denúncies per corrupció a la costa valenciana desapareixen com fum. I per acabar-ho d'adobar el postfilofeixista Gianfranco Fini, aliat ara amb Berlusconi, ha fet un abrandat discurs contra la Màfia i ha dit que són mafiosos els que diuen "Doneu-nos el vot i nosaltres us donarem un lloc de treball", que és una frase que em sona molt. Moltíssim.