Valladolid 0 - Barça 1

Puyal 040409

Si era la primera final de totes les que vénen, el desenllaç podria haver estat més esperançador. El Barça ha solucionat el complicat desplaçament a Valladolid amb un triomf solvent, per la mínima, és cert, però suficient per seguir provant a tothom, al Madrid en especial, que cada vegada és més a prop d'un títol que es mereix sense discussió.

Per retrobar-se amb la Lliga, Guardiola ha fet un equip peculiar, amb una davantera inèdita fins ara (Pedro, Etoo i Iniesta). I la cosa ha sortit bé, com gairebé tot el que prova el tècnic, que segueix demostrant que confia en tota la plantilla fins i tot ara que ja no es pot fallar. I el Barça no ho ha fet. Li ha costat entrar en joc, més per mèrits del Valladolid que per demèrits seus. Però l'equip s'ha sentit còmode, superior i només ha passat alguna dificultat en una acció aïllada gairebé al final. No ha estat el mateix partit que el del Camp Nou, encara que l'actitud dels dos equips ha estat la mateixa. Tots dos han sortit a atacar, a pel partit. La diferència, no obstant, és que aquell dia del novembre passat els val·lisoletans ja perdien per 4-0 al descans. Ahir, només per un. L'equip de Mendilibar ha tornat a estar, com sempre, valent. Ha plantat la defensa a la seva línia de mitjos i ha pressionat amb fúria la sortida de la pilota del Barça, que les ha passat molt magres per trenar quatre passades seguides. Tant Piqué com Márquez suaven tinta per connectar amb Xavi i Busquets, que a penes podien pensar. Davant d'aquest embús, amb Guardiola esgargamellant-se a la banda reclamant obrir més el camp, els blaugranes han trobat una via d'escapament per la dreta. No, no és hi hagués Messi. Bé, l'argentí sí que hi era, però a la banqueta, traient-se de sobre el jet lag. En aquesta banda ha aparegut un altre jugador petitó, llest, a qui el tècnic té devoció. És Pedro, que avui ha complert el seu quart partit a la Lliga. I seu ha estat el primer xut que ha fet que Asenjo es lluís. Al Barça li ha costat espavilar, agafar el to, just el que havia reclamat el tècnic la vigília. Potser la raó és l'aturada per les seleccions o potser saber-se molt superior, però el joc era lent perquè sí. Bé, ho era a tot el camp menys a l'esquerra. Per on sempre apareixia Iniesta, l'home que converteix el més difícil en el més simple. I si Andrés està fi, Xavi també es troba còmode. I si tots dos carburen, el Barça comença a ser el Barça. Com ho ha estat a prop del descans. I tan còmode s'ha sentit, que Xavi ha triangulat amb Etoo per deixar el camerunès sol davant el porter a qui només ha hagut de passar la pilota per sobre. El gol arribava en el moment precís per prendre's amb calma la represa. I així ha estat. Al Valladolid li ha faltat alè per seguir pressionant i els blaugranes s'han sentit còmodes. Busquets, Xavi i Iniesta han engrandit el camp, han mogut ràpid la pilota i tot ha estat més senzill. El Valladolid ho ha apostat tot a les contres, però a penes n'hi ha hagut. Amb el partit trencat, Guardiola he fet entrar Messi i Alves, que han donat vivacitat. L'entrada de l'argentí ha aixecat expectació, però el que ha fet aixecar dels seients l'afició local ha estat Iniesta, que s'ha guanyat una ovació de gala al ser substituït. És el tresor del Barça. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit