'Som una nació: Nosaltres decidim', el lema de la manifestació unitària del 10 de juliol

La manifestació unitària del 10 de juliol, promoguda per Òmnium Cultural, ja té lema, de reminiscències autodeterministes: Som una nació: Nosaltres decidim. Així ho han anunciat avui la presidenta de la pròpia entitat, Muriel Casals, el seu expresident, Jordi Porta, el líder d'UGT, Josep Maria Àlvarez, el de CCOO, Joan Carles Gallego, i el president de l'IEC, Salvador Giner. Entre els adherits a la marxa, ja hi consten la Mesa del Parlament, els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera, la patronal Cecot, els partits CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP, els sindicats UGT, CCOO i Intersindical-CSC, la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), la Federació Catalana de Futbol, la Unió de Pagesos i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), entre d'altres.

Acte de Sobirania celebra la sentència amb cava a la plaça Sant Jaume

Uns centenars de persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. L'acció, convocada per associacions ciutadanes, és la primera que es fa després que s'emetés la sentència. Els responsables de la convocatòria han remarcat que aquesta noticia només deixa un camí per a Catalunya, que és la independència. Els crits contra el govern espanyol, el tribunal i el tripartit i a favor de la sobirania dels Països Catalans han estat els més escoltats durant l'acte, que ha tingut un caire festiu i en el què ha participat des d'una coral a la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional, que han proveït de cava als assistents.

Puigcercós crida PSC i ICV a confiar ara en l'independentisme un cop demostrat que l'Espanya federal és inviable

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha fet una crida aquest dimarts als seus socis del Govern, PSC i ICV, perquè facin confiança al projecte independentista un cop el Tribunal Constitucional ha deixat clara la inviabilitat del federalisme. En un debat titulat 'L'esquerra nacional, motiu de canvi polític a Catalunya', Puigcercós ha demanat d'aquesta manera que de la mateixa manera que ERC va fer confiança al federalisme el 2003, ara el que ha anomenat l'esquerra federalista hauria de tornar el favor als republicans. El líder d'ERC ha reclamat una aposta per refundar l'esquerra nacional catalana des d'una òptica catalana 'autocentrada'.

Benach: 'Aquesta sentència provoca una crisi d'Estat'

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet aquest matí una declaració institucional en què ha valorat la situació que s'obre després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. Benach ha parlat de 'crisi d'estat' posant èmfasi en el fet que la decisió del tribunal ha trencat el pacte del Parlament de Catalunya amb el Congrés espanyol i també ha menyspreat la voluntat del poble de Catalunya que s'havia manifestat en l'aprovació de l'Estatut en referèndum. Benach ha anunciat la convocatòria, demà, de la junta de portaveus per decidir el calendari d'accions que marcaran les conseqüències sobre la retallada i reinterpretació de l'Estatut per part del Constitucional espanyol.

Laporta presentarà divendres el partit 'Democràcia Catalana'

L'encara president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ultima aquests dies el seu pas a la política i, si no hi ha cap contratemps de darrera hora, té previst anunciar aquest divendres que concorrerà a les eleccions de la tardor. Segons fonts pròximes al president blaugrana sortint, Laporta ha fundat el partit 'Democràcia Catalana', marca amb què vol concórrer a les eleccions, i es manté la possibilitat d'articular una entesa amb l'associació Reagrupament de Joan Carretero. Segons les mateixes fonts, el nou partit quedarà registrat oficialment aquesta setmana. D'aquesta manera, Laporta confirmaria el seu pas a la política sense ser president del Barça, com havia compromès.

Maragall aposta per tornar a convocar un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre l'Estatut retallat

L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, considera que la sentència del TC espanyol 'desvirtua' els 'pactes polítics i ciutadans' dels quals va sorgir l'Estatut aprovat l'any 2006 sota el seu mandat. Per això, Maragall aposta per convocar un nou referèndum perquè 'el nostre vot va ser a favor d'un text i unes interpretacions'. 'Si es modifiquen, tenim el dret de tornar-ho a votar', afegeix. El president que va liderar el procés del nou Estatut, ha valorat la sentència de l'alt tribunal a través d'un comunicat en el qual confirma també la seva assistència a la manifestació ciutadana convocada per Òmnium Cultural en defensa de l'Estatut pel dissabte 10 de juliol.

Jordi Pujol: 'La sentència representa una ruptura política i una humiliació col·lectiva'

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha constatat aquest dilluns que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut representa una 'ruptura política i de projecte, un engany ètic i una humiliació col·lectiva'. En un editorial publicat a la pàgina web del Centre d'Estudis Jordi Pujol abans de conèixer la sentència, l'expresident ha augurat una 'derrota de magnitud històrica' que no només té un significat polític, sinó que suposa la 'ruptura del consens constitucional i la cancel·lació d'un projecte global espanyol'. En qualsevol cas, Catalunya té base per superar aquest atzucac, però ha reclamat una resposta que 'no sigui espasmòdica'.

El partit nacionalista gal·lès considera 'preocupant' i 'decebedora' la sentència del TC i s'unirà a la manifestació

El partit PLAID de Gal·les ha valorat com a 'preocupant' i 'decebedora' la sentència de l'Estatut. El diputat del Plaid al parlament britànic, Jonathan Edwards, ha assegurat que la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de retallar l'Estatut 'disminueix la sobirania dels catalans' perquè 'gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans estan intentant silenciar la seva veu democràtica'. Edwards ha remarcat que creu que el Regne Unit 'honoraria' qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però ha advertit que el cas espanyol crea un 'precedent preocupant' pels grans estats europeus que 'senten la seva hegemonia política amenaçada'.

La vaga general al País Basc mostra el nou pol sobiranista

Avui es fa una vaga general contra la reforma laboral del govern espanyol, convocada pels sindicats bascos ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i Hiru. Aquests sindicats, que apleguen el 80% de la representació sindical de tot el País Basc, han rebut, a sobre, el suport de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba i Ezker Batua (EB), un suport ben significatiu després dels moviments d'aquests darrers mesos, orientats a la formació d'un pol sobiranista.

Els sindicats han convocat aquesta vaga perquè el govern espanyol i els partits que donen suport a la reforma laboral 'sentin l'empenta d'aquest poble contra les mesures més regressives i dures d'aquests últims trenta anys, que afectaran tots els treballadors, perquè es perdran les condicions laborals i salarials'. Segons els organitzadors de la vaga general, el govern espanyol 'ha cedit a les pretensions dels empresaris i dels poders econòmics de fer recaure les conseqüències de la crisi en els treballadors'.

Demanen a Anticorrupció que investigui les candidatures a l'MTC

La Plataforma Antinuclear Nord de Palència ha presentat una denúncia a la fiscalia anticorrupció en què demana que s'obri una investigació per suposades «irregularitats» i per determinar si hi ha hagut «suborn i prevaricació» en les candidatures per ser seu del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. L'escrit parteix de la base que el procés no és nou, ja que en el passat va haver de retirar-se pel rebuig de les mobilitzacions socials. Ara, però, s'hi introdueix com a novetat una oferta de sis milions d'euros a títol compensatori, «i es garanteix així la participació d'ajuntaments pobres en un procés obscurantista i inadequat que ha suposat la ruptura social de l'entorn», va denunciar la portaveu, Josefina Fraile, segons la qual, a més de la compensació, «alguns alcaldes estan rebent importants quantitats de sota mà perquè no retirin les candidatures». El cas de l'Ajuntament de Congosto de Valdavia és, segons ella, un exemple de totes aquestes irregularitats, ja que va presentar la candidatura «sabent que les seves normes urbanístiques prohibien la instal·lació de magatzems de residus tòxics o perilloses, o dipòsits de residus radioactius o nuclears». Vuit municipis, inclòs Ascó, han presentat candidatura. FOTOS Miguel Martinez: Manifestacion Anti-Cementerio Nuclear-Valladolid

El CSN celebra 30 anys destacant la seva «vocació de transparència» XDD!

I que bé que ho fem !!! El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va celebrar ahir al Senat una jornada per commemorar el seu 30è aniversari com a organisme regulador de l'energia nuclear a l'Estat espanyol. Durant l'acte, la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, va remarcar que l'organisme contribueix a l'evolució i al progrés de la societat, tot donant «confiança» i «seguretat» als ciutadans. A més, va destacar la «independència» i la «vocació de transparència» del CSN, que basa les seves actuacions «en la professionalitat, la independència i el rigor tècnic», tot vetllant també per la protecció radiològica. Si tu ho dius...!!!