lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 d’octubre, 2009

La Moncloa assegura que buscarà altres vies per desplegar l'Estatut si el TC el retalla

Això és la cabosse!!*!! El govern espanyol garantirà el desenvolupament de l'Estatut malgrat que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en dicti una sentència adversa. Fonts de la presidència del govern de l'Estat han assegurat que la Moncloa acatarà totalment la sentència però que hi ha vies per garantir que l'Estatut tiri endavant. El conseller d'Interior, Joan Saura, considera suficient aquesta opció i veuria bé buscar 'vies jurídiques' per aplicar-lo. En canvi, Joan Ridao s'hi oposa perquè seria 'tornar a l'autonomisme tronat dels anys 80'. 'Jo crec que estaríem davant d'un fracàs no del catalanisme sinó de l'estat autonòmic', ha assegurat.

Avui: El govern espanyol garanteix el desplegament de l’Estatut en cas que el TC el retalli

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha llançat aquest diumenge un missatge de 'tranquil·litat' davant les informacions que apunten que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut s'endarrerirà fins al Nadal o fins i tot l'estiu del 2010. Tot i que ha reiterat que al seu executiu li agradaria que les decisions dels jutges 'fossin més ràpides', ha recordat que el recurs sobre l'Estatut és 'complex' i ha demanat 'respecte' pels temps del TC espanyol. En tot cas ha destacat que, mentre no hi ha sentència, l'Estatut s'aplica 'amb absoluta normalitat'.

Avui: De la Vega assegura que no la "preocupa" que el TC retardi més la seva decisió sobre l'Estatut

Foment incompleix la inversió prevista en Rodalies i autovies

Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.

Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782'7 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255'8 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment. El suposat impuls que havia de donar a les inversions a Catalunya el número 2 del PSOE, Pepe Blanco, ha quedat només en una declaració d'intencions.

Els liberaldemòcrates escocesos revisaran la seva oposició frontal al referèndum d'Alex Salmond

El primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, veu cada dia més a prop la possibilitat real de convocar un referèndum d'independència al seu país. Els Liberaldemòcrates, que s'hi havien oposat incialment, ara han convocat un congrés per al 30 d'octubre en què ho reconsideraran. Si s'acaben decantant per donar-hi suport, Salmond en tindrà prou amb els 47 vots del SNP, els 2 dels Verds -socis de govern del SNP- i els 16 dels liberaldemòcrates perquè la cambra escocesa aprovi la celebració del referèndum.

L'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional anuncia la seva dissolució

L'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), un dels grups més actius del conflicte al nord d'Irlanda, ha anunciat avui, en un acte polític de l'Irish Republican Socialist Party a Bray (Irlanda), la dissolució com a grup armat. El comunicat no parla de desarmament, però se sospita que l'INLA ha contactat amb el cap de la Comissió Internacional Independent pel Desarmament, John de Chastelain. L'INLA es va escindir de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) per l'esquerra el 1975 i se li atribueixen més d'un centenar d'assassinats. El grup va declarar un alto el foc el 1998, però des d'aleshores se sospitava que alguns dels seus membres haurien participat en activitats delictives. D'acord amb l'anunci d'avui, els caps de l'INLA es comprometen a perseguir la reunificació d'Irlanda i el socialisme per mitjans exclusivament pacífics.

Des de l'acord de Divendres Sant de 1998, les principals organitzacions armades implicades en el conflicte del nord d'Irlanda han abandonat la lluita armada. A més de l'IRA, han aturat l'activitat els grups unionistes Loyalist Volunteer Force, Ulster Freedom Fighters i Red Hand Command. L'Ulster Defence Association és en procés de dissolució.

Avui: L’INLA, un dels quatre grups terroristes republicans en actiu, renuncia a la violència

Prats de Molló recorda Francesc Macià

Ja fa vint anys que l'IPECC, amb la col·laboració de l'Associació Prats Endavant, homenatja Francesc Macià i els seus voluntaris catalans a Prats de Molló (Vallespir). Enguany coincideix amb el 150è aniversari del naixement de Macià. Malgrat la coincidència, els organitzadors no han pogut programar sardanes ni l'habitual vetllada musical a la tarda perquè, diuen, no han rebut ajuda de la Generalitat de Catalunya ni de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.

Únicament faran els actes davant els monuments de Macià i Verdaguer al matí. Els organitzadors volen recordar, un any més, l'intent de proclamació de la república catalana. El 4 de novembre del 1926 van ser detinguts a Prats de Molló Francesc Macià i els voluntaris reclutats per alçar-se contra la dictadura de Primo de Rivera. El pla consistia a penetrar al Principat des d'aquesta població nord-catalana per arribar a Olot, i proclamar-hi la república. L'operació, després coneguda com els Fets de Prats de Molló, va ser avortada, i Macià i uns quants homes més van ser jutjats i condemnats a pocs mesos de presó. 'Recordarem el més gran polític català després del 1714 i també el més valent que digué que lluitava per una república catalana independent que volien implantar per la violència essent aquest l'únic mitjà pel qual Espanya pot entrar en raó', diuen les entitats organitzadores.

Càritas atén en dos anys un 60% més de pobres

La crisi econòmica, que va esclatar el 2008, ha fet incrementar de manera molt important la demanda d'ajudes a les entitats socials. Aquest augment, que ja es va començar a detectar a finals del 2007, s'ha fet més evident al llarg del 2009. Segons explica la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, l'entitat ha atès entre 140.000 i 150.000 persones en aquest període, cosa que representa un increment de la demanda d'entre un 40% i un 60%, depenent del tipus d'ajuda.

En el conjunt de Catalunya, aquest augment és més destacable a les grans ciutats i sobretot a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental i Oriental), on s'han atès durant els primers cinc mesos de l'any 31.000 persones, el mateix nombre d'usuaris que en tot el 2007. Durant tot el 2008 Càritas Barcelona va atendre 45.058 persones.

Aquesta tendència alcista fa preveure, a l'espera que es coneguin els resultats definitius, que l'augment de persones ateses a finals del 2009 serà encara molt més espectacular. De moment, des de l'entitat de la diòcesi de Barcelona asseguren que aquest any s'ha doblat el nombre d'usuaris del 2007, és a dir, que fins aquesta tardor ja haurien estat ateses més de 60.000 persones.