lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 d’abril, 2008

Catalunya té opcions alternatives al Roine, segons un estudi francès

L'estudi oficial concloïa que Rialb té prou aigua però els partits guanyen vots fent el canal Segarra-Garrigues per a reg El Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França va elaborar un informe sobre el transvasament del Roine que plantejava el govern de CiU en què que s'admetia clarament que el transvasament és viable tècnica i mediambientalment. Ara bé, també retreia al govern català que si des de Catalunya s'optava pel Roine era per amagar una solució que es tenia al mateix país. L'embassament de Rialb té una reserva d'aigua de bona qualitat de 400 hm³ i només és a 100 km de la planta d'Abrera. Però segons l'informe, es destina l'aigua al canal de reg Segarra-Garrigues i no es deriva una part per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona per qüestions electoralistes. Una proposta que ara sí planteja ERC, a la qual CiU acusa de voler desviar l'atenció de l'Ebre. L'estudi el va elaborar Michel Drain, director emèrit del CNRS, expert mundial en hidrologia i membre del comitè científic que assessora l'empresa BRL, interessada en el transvasament. Drain admetia que el gran cabal del Roine a la desembocadura garanteix que el transvasament es faci sense risc mediambiental greu avui, però que caldrà veure quina serà la situació futura del riu amb el canvi climàtic. Però el transvasament és, segons ell, l'aposta d'una política de gestió de l'aigua que només té en compte l'oferta i que tracta el bé com una mercaderia, no com un valor mediambiental i patrimonial.

VilaWeb/ElPunt: Un informe francès diu que Catalunya vol el Roine per covardia de no optar per Rialb

Felicitats a les Montses !!!

Virolai Plogui o no plogui, se'n vagi la llum o no, sempre seràs la nostra ! Rosa d'abril, morena de la serra, ... il·luminau la catalana terra; ... Mística font de l'aigua de la vida, rajau del cel al cor de mon país; ... Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il·luminau la catalana terra; guiau-nos cap al cel. moreneta 020408 CATr

Iu Forn: La sequera i les misterioses avionetes

Llegenda urbana o realitat? Mig Catalunya afirma que, des de fa aproximadament quatre anys, cada cop que hi ha núvols de tempesta apareixen unes misterioses avionetes. Sobrevolen la zona i al cap d'una estona desapareixen. Primer les avionetes i després els núvols. Els primers que van parlar-me'n van ser els companys del programa d'en Clapés a RAC 1. Fa un mes els va arribar el rumor i investigant, investigant, han aconseguit saber algunes cosetes més. Tampoc gaires, no es pensi, i sempre envoltades d'una mena de boira informativa. ¿Sap allò de preguntar coses a una persona i rebre respostes d'aquelles d'et dic i no et dic, no t'ho confirmo però tampoc t'ho desmenteixo i no diguis el meu nom? Doncs això.

I què han sabut? Molts rumors i cap certesa. Les avionetes llançarien iodur de plata per evitar la pluja. De fet, això ja s'havia fet per impedir que les calamarsades destrossessin els conreus. La diferència és que ara, segons fonts anònimes del mateix sector, alguns pagesos ho farien perquè els surt més a compte, econòmicament parlant, que la sequera els arruïni la collita i cobrar l'assegurança que no pas comercialitzar-la. Sí, molt bé, però aquestes avionetes han d'enlairar-se d'algun lloc, no? Què diuen els aeròdroms de la zona? No els consta res. L'únic responsable polític que ha parlat públicament del tema ha estat Marià Chaure, president del Consell Comarcal del Solsonès. I per què ell? Les Agrupacions de Defensa Forestal de la comarca van ser les primeres a observar el fenomen. Ell no acusa ningú ni relaciona avionetes i dissolució de núvols, però ha demanat a la Generalitat que algú investigui el que està passant, si és que està passant alguna cosa. I diu que, tenint en compte la sequera, tampoc passa res per investigar. I té raó. Més que res perquè no ens torni a passar com amb Ascó, que una anècdota inicial ha acabat sent una fuita radioactiva.

Els experts antinuclears consideren l'incident d'Ascó com un «avís» d'un possible «macroaccident»

En el marc de la XXII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, els experts van alertar que l'incident del novembre passat a Ascó podria haver estat un avís d'un possible «macroaccident» i, per tant, van qüestionar la continuïtat d'aquesta energia. A més, van posar de manifest que Catalunya, a diferència d'altres comunitats de l'Estat, va a la cua en l'impuls de les energies renovables com a substitució definitiva de l'energia nuclear.

El portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, Josep Puig, va considerar ahir que l'incident que es va produir a Ascó a finals de l'any passat és un «avís» del que podria haver estat un accident més important. Ho demostra, segons va dir, el fet que els responsables de la central «amagaven informació». Puig va fer aquestes declaracions en la XXII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, que es va celebrar ahir a Barcelona i que aplega tot un seguit d'experts internacionals que busquen la manera d'establir pautes per crear escenaris energètics lliures de combustibles fòssils i nuclears. Durant la jornada, que va coincidir amb el 22è aniversari del reactor nuclear de Txernòbil, Puig va assegurar que el que va passar a Ucraïna l'any 1986 també podia succeir en qualsevol altra central nuclear, i també va afegir en relació amb l'incident d'Ascó que «qualsevol fuita radioactiva té importància», i va reclamar als responsables d'Ascó que informessin sobre quanta radioactivitat es va emetre i els productes que hi va haver en la fuita, perquè considera que és «un dret dels ciutadans».

Ernest Benach.: «Reclamo que, guanyi qui guanyi, els altres estiguin a disposició»

Benach defensa que els candidats que perdin les eleccions a la presidència i a la secretaria general d'ERC del 7 de juny han de ser «generosos» i «facilitar les coses». Sosté que en el partit hi cap tothom, però s'han d'acabar els «esquemes de passat» i «de confrontació».

...

-Parlem de la crisi de la sequera. Els dirigents territorials d'ERC es manifestaran a Amposta. Això no és fer oposició dins del govern?

-«Tenim una situació molt complicada. Hi ha una emergència nacional: 5,5 milions de persones corren el risc de quedar-se sense aigua i s'ha de donar una solució. I el problema és que no hi ha alternatives. El procés no s'ha portat bé. El territori se sent maltractat, enganyat, no comprès, i reacciona. Com podem evitar que la nostra gent, que és al territori i ha estat capdavantera en la lluita contra el transvasament, reaccioni? La postura d'ERC és molt clara: som contraris als transvasaments. I qualsevol solució que es trobi ha de ser absolutament puntual, que no ens hipotequi el futur. Perquè a llarg termini el problema el resoldran les dessalinitzadores i altres mesures. S'haurien pogut trobar solucions molt més fàcils: si, per exemple, la resposta que ha sortit de baixar aigua de la dessalinitzadora de Cunit a Tarragona s'hagués fet abans, gastaríem menys aigua de l'Ebre en el minitransvasament. S'ha generat desconfiança i trobar l'equilibri és complicat.»

-Ha fallat la gestió o la comunicació?

-«Segurament tot, i les dues coses van molt lligades: una bona gestió sense comunicació no resol res i una mala gestió amb una molt bona comunicació les dissimula però acaba fracassant. El més important al final és que tot acabi bé: que no hi hagi transvasament i 5,5 milions de persones no tinguin restriccions.»

VilaWeb/ElPunt: entrevista a Ernest Benach.