lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 de juliol, 2008

Cent 'centelles' inèdits

Només una part de la memòria de la guerra civil i de les convulsions que la van precedir ha sortit a la llum. I encara hi ha temps per excavar en el passat i fer que imatges i records amagats a cada racó surtin a la llum. Lligalls a Salamanca, maletes amb negatius de Robert Capa a Mèxic, cadàvers d'executats oblidats a les cunetes... I petits tresors amagats en velles capses de galetes. Com el centenar de negatius i còpies sobre paper del fotògraf Agustí Centelles trobats recentment pels seus fills i que s'afegiran al magnífic arxiu del gran fotògraf de la guerra civil. Centelles tenia la seva maleta: la que contenia 9.000 negatius que va ocultar durant 32 anys a Carcassona, que només va poder recuperar el 1976 i d'un valor que està començant a ser reconegut com mai ho havia estat a partir de l'exposició organitzada a la Virreina l'any 2006. Ara s'hi afegeix un petit llegat on figuren tant imatges desconegudes pels estudiosos de l'obra del fotoperiodista com còpies d'època d'alguns dels 9.000 negatius que ja es coneixien. MIG GOVERN A LA PRESÓ. El president Lluís Companys i els consellers Joan Comorera, Pere Mestres, Martí Esteve i Ventura Gassol, en una imatge obtinguda entre el 1934 i el 1936 a la presó Model de Madrid. MOSSOS ARRESTATS: la Guàrdia Civil condueix arrestats els Mossos, des de la Generalitat, per la Via Laietana, després dels fets del 1934. A LES TRINXERES: Precari desplegament al front d'Osca.

La Generalitat presentarà a l'Estat una proposta d'inversions fins el 2013 per un valor de 35.000 MEUR. I què?

El Govern de la Generalitat presentarà aquest dimecres a l'Estat, durant la celebració de la Comissió Bilateral entre les dues administracions, la seva proposta d'inversions del govern espanyol a Catalunya fins l'any 2013, en aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Es tracta d'un llistat amb inversions per un valor de 35.000 MEUR. Així ho han anunciat diferents grups parlamentaris després de la reunió de la Comissió d'Impuls i Seguiment del Desplegament de l'Estatut. Els diferents partits han destacat que el traspàs de Rodalies està 'verd' i que també hi ha dificultats en avançar amb la transferència de l'Inspecció de Treball.

Torna el peix al cove

Saura i Salgado 290708 CATr Tot i que des de principi d'any l'Estat ha traspassat a la Generalitat 11 competències, Joan Saura ha manifestat aquest dimarts a Salgado la seva preocupació per la "lentitud de les negociacions" entre els dos governs en matèria de transferències, tot i admetre que "no són fàcils i a més s'han endarrerit per les eleccions". El conseller de Relacions Institucionals Joan Saura i la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado s'han reunit en el marc de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.

En la trobada s'han traspassat cinc competències menors que passaran a ser gestionades pel govern català, entres les quals no hi ha el traspàs de les Rodalies de Renfe, ni la que fa referència als inspectors de treball.

Els traspassos acordats són els que fan referència a les comunicacions electròniques, a l'homologació de títols estrangers no universitaris, a l'adjudicació de vuit jutjats dedicats únicament als temes de violència de gènere, a la gestió i ordenació del litoral català, i a l'ampliació de l'adjudicació dels béns en temes de l'aigua, com per exemple la concessió de la depuradora del Llobregat.

directe.cat: Salgado assegura que la lentitud dels traspassos “no és per manca de voluntat, sinó per complexitat”

El govern aprova la Llei d'Educació amb el vot en contra d'Iniciativa

LEC 290708 CATr El govern ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya sense el suport d'un dels socis del tripartit, ICV-EUiA. La nova llei té com a finalitat donar personalitat al "sistema educatiu propi", tal i com ha afirmat el conseller d'educació, eMaragall. El text es discutirà ara en debat parlamentari.

En roda de premsa posterior al Consell Executiu, eMaragall ha agraït "específicament" a Convergència i Unió la seva "responsabilitat, participació i aportació" al projecte, al temps que ha manifestat que s'han mantingut converses amb els altres dos partits de l'oposició, Partit Popular i Ciutadans, però "molt especialment" amb la formació liderada per Artur Mas. Entre les novetats del text en destaca que finalment l'educació infantil, de 3 a 6 anys, no serà obligatòria, tot i que els poders públics hauran de garantir la oferta en aquesta etapa. A més, es garantirà l'ideari dels centres de titularitat concertada, es dóna més poder als Ajuntaments en educació, i al mateix temps, es blinda el català com a llengua "normalment utilitzada com vehicular i d'aprenentatge", fet que garanteix la continuïtat de la immersió lingüística.

Ustec-Stes rebutja l'avantprojecte de la LEC i proposarà una vaga a l'octubre El sindicat Ustec·Stes ha rebutjat "frontalment" l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que ha aprovat aquest dimarts el Govern, i ha anunciat que proposaran una vaga a la comunitat educativa per a octubre, segons el portaveu del sindicat, Ricard Rodilla, en declaracions a Europa Press.

Rodilla ha considerat necessari que a partir de setembre el sector educatiu públic es mobilitzi contra la LEC, pel que proposaran una jornada de vaga a sindicats i la resta de comunitat educativa. El sindicat ha mostrat el seu rebuig del tractament que l'avantprojecte dóna a les escoles públiques, concertades i privades i ha assenyalat que permet que les últimes "puguin continuar elegint alumnes". "No es pot igualar en drets i no fer-ho en obligacions", ha afirmat.

El sindicat s’oposa també al finançament que rep l'ensenyament postobligatori i assegura que les patronals del sector privat "poden estar tranquil·les perquè no hauran d'escolaritzar persones amb situacions econòmiques precàries".

Rodilla ha assenyalat també que la LEC deixa "la porta oberta a la incertesa" sobre el poder que assoleixen els Ajuntaments, en preveure que les administracions locals que ho desitgin s'estableixin com a administracions educatives coresponsables amb el Govern. "És una nova administració treta de la màniga", ha puntualitzat.

25 anys sense Luis Buñuel

Luis Buñuel ha estat potser el cineasta espanyol més reconegut de la història i per alguns el més important. Reivindicat per la cinematografia francesa i mexicana, arran del seu exili polític durant la dictadura franquista i la seva nacionalització mexicana, aquest aragonès de Calanda (Terol) està considerat el primer director en introduir el surrealisme al cinema i una de les veus més crítiques amb una societat que considerava hipòcrita i alienadora. Les seves pel·lícules van ser reconegudes amb dues Palmes d'Or a Cannes (Nazarín,1959 i Viridiana,1961), un Lleó d'Or a Venècia (Belle de Jour, 1967) i un Oscar a la Millor Pel·lícula estrangera per El discreto encanto de la burguesía (1972), sent el primer director espanyol en rebre aquest guardó. Aquest dimarts, 29 de juliol, es compleixen 25 anys de la seva mort a Ciutat de Mèxic (capital de Mèxic), víctima d'un càncer. Al llarg de tot aquest 2008, diversos actes han recordat la figura d'aquest aragonès universal. La Berlinale li va dedicar una extensa retrospectiva que repassava els seus 32 films i que va servir per presentar el documental que el seu fill Juan Luís Buñuel ha preparat al costat del guionista Jean Claude Carrier sobre els escenaris íntims del cineasta. Amb el nom d'El último guión. Luis Buñuel en la memoria, la cinta recorre la casa familiar de Calanda, la residència d'estudiants a Madrid, Mèxic, França, Hollywood o Nova York a través de les obsessions i les pors de Buñuel (reflectides a les seves memòries Mi último suspiro, 1982). La segona part d'aquest documental es troba a l'espera de ser estrenada. Viquipèdia: Luis Buñuel