lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 d’agost, 2009

Barça 1 - Xakhtar Donetsk 0. Uffffff!!!

Puyal 280809

Un gol agònic d'un xaval del planter, Pedro, ha premiat l'esforç del Barça en la final de la Supercopa d'Europa, el cinquè títol consecutiu que obté l'insaciable equip de Guardiola en tot just quatre mesos, després d'un exercici de supervivència a l'estadi Louis II de Mònaco, davant un rival sòlid i robust, el Xakhtar Donetsk. No ha pogut el Barça brillar amb el seu millor futbol, víctima d'una gespa lamentable i d'un contrincant molt compacte. Però s'ha embutxacat el títol després d'un extraordinari acte de fe futbolística. Ha estat a punt de morir ofegat per la pissarra del tècnic del Xakhtar, Mircea Lucescu, però s'ha resistit per alliberar-se per la porta gran, quan el partit es perfilava cap als penals, amb un gol d'un noi de la casa que ha recordat l'explosió d'alegria d'Iniesta a Londres. Tot i que ha arribat a Mònaco com a favorit, després de ser premiat per la UEFA amb tots els honors individuals, al Barça li ha costat un món guanyar el seu cinquè títol. Per completar el seu pòquer --Copa, Lliga, Champions, Supercopa d'Espanya i d'Europa-- i acostar-se al mític Barça de les Cinc Copis ha hagut d'esgotar fins a la pròrroga, a l'estil de la final de Wembley. La corona ha estat per al Barça i els honors per a Pedro, abans Pedrito, un discret xaval canari que ha sortit de la banqueta per anotar el gol decisiu després de combinar amb Messi a l'àrea rival. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Zapatero adverteix: 'Tothom haurà de respectar la sentència del Constitucional'

El president del govern espanyol ha evitat aquest divendres pronunciar-se sobre el debat obert davant la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut i, com ja va fer Montilla, ha demanat 'calma' i 'prudència'. 'Esperem a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que per suposat respectarem, per a fer les valoracions oportunes i aquest principi ha de regir amb caràcter general', ha assegurat Zapatero després del Consell de Ministres. 'Tothom haurà de respectar la sentència', ha assegurat taxatiu, al temps que ha dit que s'ha de respectar la feina que està fent el TC espanyol. A preguntes dels periodistes, ha remarcat que 'no farà cap valoració sobre alguna cosa que no s'ha produït'. 'Quan es produeixi valorarem la sentència i les valoracions', ha afirmat. 'Ara no és raonable perquè estaríem en un joc que no condueix a cap lloc', ha apuntat. 'Sobre la reforma de la Constitució a ningú se li ha passat pel cap per tot el què representa i exigeix en quant a majories', ha apuntat.

Castells es mostra contrari a que el Govern renegociï l'Estatut si la sentència del TC espanyol és negativa

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha advertit que el Govern de la Generalitat de Catalunya no renegociarà l'Estatut a la baixa si la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) és negativa. 'No podem acceptar renegociar un pacte que ja és a la baixa', ha afirmat Castells que ha recordat que l'Estatut ja és fruit d'una negociació amb l'Estat i, per tant, ja inclou les 'renúncies d'uns i altres'. Així, Castells ha sentenciat que Catalunya no pot acceptar que 'rebaixin' el pacte i que s'obligui el Govern a 'negociar a la baixa'. A més, ha demanat 'lleialtat constitucional' i que 'ningú pretengui reescriure la Constitució contra Catalunya'.

Catalunya presenta a la UNESCO la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat

Una delegació catalana presenta avui la documentació necessària per tal d’inscriure els castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat a la seu de la UNESCO a París. La candidatura es presenta després que el Consell Consell General de Patrimoni Històric de l’Estat espanyol aprovés presentar-la el passat 17 de juliol. La delegació estarà formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPT), Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, i el director de la revista Castells, Jordi Roigé. La candidatura dels castells ha rebut el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una declaració on reconeix que els castells s'han convertit en una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional a Catalunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle XVIII, a partir dels balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians. Avui, l’activitat castellera aplega més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Unió de Pagesos es mobilitzarà contra les hectàrees ZEPA del Segarra-Garrigues

L'organització agrària Unió de Pagesos (UP) preveu mobilitzar-se per la proposta del Govern de protegir 42.144 hectàrees com a zona d'especial protecció per les aus (ZEPA) -d'un total de 70.150- dins la zona del regadiu Segarra-Garrigues. Els responsables del sindicat ho decidiran la setmana vinent en la Comissió de l'Aigua que celebraran. UP assegura que 'en cap cas', la UE en les seves cartes d'emplaçament demana a l'Estat que s'hagin de protegir més hectàrees 'si no que es faci la declaració d'impacte ambiental actualitzada seguint criteris tècnics' i que d'aquesta declaració se'n defineixin les figures jurídiques que són els plans d'usos i gestió per les zones protegides.

La natura intenta renéixer als Ports entre la cendra i la negror pel pas del foc

Mentre el poble d'Horta de Sant Joan intenta tornar a la normalitat, un mes després de l'incendi que va cremar més de 1.100 hectàrees al massís dels Ports i que va deixar cinc víctimes mortals, s'ha començat a posar fil a l'agulla a la recuperació dels paratges naturals calcinats pel foc. L'Agència Catalana de l'Aigua ha començat els treballs per restaurar la zona afectada pròxima al riu Canaletes, entre un 1% i un 2% del total de superfície cremada. Amb tot, l'actuació és urgent i necessària per evitar que amb les possibles pluges de la tardor, l'erosió de la zona calcinada acabi contaminant el riu amb les cendres, malmetent tot l'hàbitat de fauna i vegetació de la zona de ribera.

Vicent Sanchis: La culpa és lletja i no la vol ningú

Males i agres hores passa el ministre Corbacho. Ha triat el pitjor moment de la història recent d’Espanya per responsabilitzar-se del Treball i de la Immigració. No debades es queixava fa mesos, entre amics, que ell s’hauria quedat alguns anys més d’alcalde i de president de la Diputació. Les diputacions, sobretot, donen aquestes alegries: una escassa responsabilitat inversament proporcional a un gran pressupost, que es pot reduir en moments magres sense escaldar ningú. Ara el ministre Corbacho ni viu ni dorm. Potser per això l’altre dia va declarar amb inconsciència estival que la banca és la causant de la crisi. No seríem on som, segons Corbacho, si les hipoteques no s’haguessin concedit amb tanta alegria i amb tanta alçada. “Avarícia financera”, en va dir el ministre. Convé adjudicar-li una part de raó. Però no tota. La culpa és lletja i no la vol ningú. No seríem tampoc on som si els ajuntaments no haguessin perpetrat també l’avarícia pressupostària. És a dir, si no s’haguessin llançat com bojos a requalificar per omplir el pressupost municipal. Ni si el govern de l’Estat no n’hagués estat còmplice absolut rient les alegries a la banca i les eufòries als ajuntaments. “Tenim el millor sistema financer del món”, va dir, si fa no fa i no fa tant, el president Zapatero. El president de vostè, ministre Corbacho.