lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de novembre, 2008

Pintades contra Companys pel 20-N

Feixistes no identificats han atacat aquesta matinada el lloc on va ser afusellat Lluís Companys, al castell de Montjuïc, i hi han pintat diversos lemes contra el president màrtir de la Generalitat. També han tacat amb pintura vermella la placa i el monòlit que recorden l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia. En el mur i un arbre proper s'hi podien llegir lemes com "Companys assassí. Es va fer justícia", al costat d'un punt de mira dibuixat. També s'hi podia llegir: "Aquí yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los caídos por España. Presentes!", segons ha avançat el canal de notícies de Televisió de Catalunya, el 3/24. L'Ajuntament ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i pròximament netejarà les pintades. L'atac coincideix amb el 33 aniversari de la mort del dictador.

Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Francesc Canet, ha criticat que el president de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) i alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, no hagi respost a les seves preguntes sobre el cementiri nuclear en la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme. Segons Canet, Vidal 's'ha negat a respondre' a preguntes al voltant de la possibilitat que Ascó vulgui acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears i sobre 'per què el municipi dóna l'esquena' a l'oposició al MTC mostrada pel territori i pel Parlament de Catalunya. Canet també ha criticat el 'menyspreu al territori' del gerent de l'AMAC, Marià Vidal d'Abadal.

Diari de Tarragona: Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

Alego: L’Alcalde d’Ascó es nega a respondre sobre la instal·lació d’un magatzem de residus nuclears adduint un defecte de forma

Escòcia es resisteix a diluir la seva selecció en un equip britànic

El primer ministre escocès, Alex Salmond, recordava fa una setmana a la BBC-Escòcia que “de cap manera s’hauria de posar en perill la situació de privilegi de les quatre federacions britàniques a causa d’un torneig sub-23”. Salmond feia referència a la posició pel president de la FIFA, Sepp Blatter, que va afirmar que la participació d’un equip britànic als Jocs de Londres 2012 “podria posar en perill l’actual estatus” de les associacions nacionals. Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són membres de ple dret de la FIFA d’ençà del congrés de l’organització del 1946. Des d’aleshores participen per separat en les competicions que organitza la FIFA, i també en les de la UEFA. L’argument de Blatter era que “la condició de privilegi” que tenen les quatre seleccions britàniques podria ser qüestionada per altres federacions estatals, com ja ha succeït en el passat. Aquesta mateixa setmana, Pete Wishart, diputat de l’SNP a Westminster, ha instat la FIFA a investigar l’actitud del govern britànic en relació amb possibles pressions per fer competir un onze del Regne Unit a Londres 2012. Wishart ha escrit igualment al primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, per recordar-li que la FIFA no admet ingerències polítiques externes i mostrar el refús del seu partit al projecte.

Els Mossos d'Esquadra reprimeixen amb contundència els estudiants a la manifestació de Barcelona

Els estudiants que s'han manifestat aquest dijous a Barcelona contra el procés de Bolonya i els agents antiavalots han protagonitzat forts enfrontaments a les Rambles, quan els agents els han impedit el pas. Alguns estudiants, i també alguns periodistes, han resultat ferits pels cops. Uns 4.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la concentració que s'estenia des de la plaça Universitat a la plaça Catalunya. Diversos centenars d'estudiants han ocupat el vestíbul i un dels claustres de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) en acabar la manifestació que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha portat els Mossos a carregar contra alguns joves. Al crit de "Contra Bolonya, ocupem les aules", els estudiants han entrat en massa al vestíbul de l'edifici, situat a la plaça Universitat, i han pujat les escales que porten al rectorat, on s'han concentrat davant del vicerectorat d'Estudiants. La manifestació ha estat convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants.

Isabel-Clara Simó: El nostre mar a l'ONU

Que el genial Miquel Barceló hagi fet la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de Civilitzacions de la seu de l'ONU a Ginebra, que el resultat hagi estat una obra d'art monumental que traspassarà els segles, que l'originalitat sigui tal que podem dir que no s'assembla a cap altra obra, que sigui la lògica continuació de la també genial capella de la Seu de Palma, que l'elaboració hagi estat impressionant i els recursos emprats imaginatius, tot això ens fa poder dir sense cap mena de dubte que és una fita en la història de l'art català. La meva felicitació entusiasta a Miquel Barceló. Doncs bé, glatint per veure en directe el que només he vist en imatges, em quedo de pasta de moniato en sentir tertulians que parlen de "mamarrachada", de "bodrio" i de "techo asqueroso" en referir-s'hi. Mai els insolvents en cultura havien estat tan desvergonyits. Té raó el director de l'Avui quan, a la seva columna de dimecres, es preguntava quina importància tenen els quilos de pintura o els costos davant d'una obra d'aquest calibre artístic. Hem caigut en la vilesa que l'art sigui menyspreat per raons polítiques, i que la ceguesa artística tingui altaveus enormes. Em diuen que si tinc la paciència, que no la tinc, de seguir què en diuen els de la caverna mediàtica, m'horroritzaré. Lluny de mi cap mena d'afany de tallar o inhibir l'opinió lliure de cadascú. Però tampoc la meva. Són persones que segurament aplaudeixen el toro d'Osborne. I que consti que de curts de gambals n'hi ha a tots els partits: voler col·locar una placa de la monja Maravillas de Jesús en un Congrés de Diputats aconfessional és una bajanada tan gran com veure només diners en la cúpula de Barceló.