lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de desembre, 2008

Castells avisa el PSC que no compti amb ell per avalar els pressupostos de l'estat

Antoni Castells ha provocat una tempesta amb les seves declaracions. El conseller adverteix al seu partit que no comptin amb ell per beneir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, que s'ha de tornar a votar al Congrés després del veto al Senat i que posa tots els focus sobre els 25 diputats dels socialistes catalans. El PSC ha de decidir en l'executiva de dilluns la posició del partit, però el secretari d'organització, José Zaragoza, ja ha donat per fet que es donarà suport a José Luis Rodríguez Zapatero.

Ahir, Castells va explicar que no poden comptar amb ell per un sí sense condicions, i aquestes paraules han provocat una tempesta socialista. Mentre els altres partits catalans han donat suport a Castells, el PSOE ha mostrat clarament el seu malestar i el PSC calla. VilaWeb/ElPunt: Zapatero no garanteix tenir l'acord del nou model de finançament abans de cap d'any

La plataforma per una Catalunya Lliure de Transgènics engega dues noves campanyes

Aquest cap de setmana, dins del marc de la Fira Eco-Sí que es fa a Girona, la plataforma Som Lo Que Sembrem celebrarà la seva VIII assemblea. Després d’haver entregat 106.000 signatures al parlament, una representació de la plataforma Som lo que Sembrem es va reunir dijous amb els diferents grups polítics del parlament per informar-los dels efectes dels cultius transgènics en diferents punts del territori.

Els grups van assegurar als membres de la plataforma que la ILP (Iniciativa Popular Legislativa) passarà la fase de les esmenes a la totalitat i serà debatuda en profunditat al parlament.

A Girona la plataforma engegarà dues noves campanyes que es faran arreu del territori. Una és la de declarar zones lliures de transgènics municipis, establiments, explotacions agrícoles i més institucions. A Europa hi ha 3.400 municipis, més de 4.500 zones i cent setanta regions declarades lliures de transgènics. A Catalunya en són cinquanta-set municipis i tres comarques.

L’altra campanya és la sembra de panís ecològic, per tal de posar en evidència la contaminació que s’està produint. De les 10.015 hectàrees de blat de moro conreades a Girona, 4.155 són de transgènic, que representa un 41%. A Girona es conrea el 20% del total de blat de moro transgènic produït a Catalunya.

Oriol Junqueras: 'Sic transit gloria mundi'

El 12 de desembre del 627, les tropes bizantines derroten els perses sassànides a la batalla de Nínive. L'emperador Heracli avança sense oposició fins a la capital dels seus enemics (Ctesifont), on adopta el tradicional títol de "rei de reis". Poc després, celebra el seu extraordinari triomf pels carrers de Constantinoble i retorna la relíquia de la Vera Creu a l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem, d'on havia estat saquejada setze anys abans. Sens dubte, aquest és el moment culminant de la vida d'Heracli. El camí, però, no havia estat pas fàcil. Dues dècades enrere havia hagut de conquerir el tron per la força i havia executat personalment algun dels seus rivals. Al cap de poc, va ser incapaç d'impedir que els perses ocupessin Síria i Palestina. Fins a l'extrem que, des de les finestres del seu palau, va veure les fogueres sassànides a l'altra costat del Bòsfor. I, quan finalment va encapçalar la gran campanya de revenja cap a l'est, la seva capital encara havia hagut de resistir un setge dels àvars. Ara, en canvi, després de més de mil anys d'enfrontaments entre els mons persa i hel·lènic per l'hegemonia sobre el Pròxim Orient, Heracli sembla haver assolit una victòria decisiva. Gairebé com si es tractés d'un nou Alexandre. Sigui com sigui, però, atès que als plecs del destí sovint s'hi amaguen giragonses inesperades, amb la batalla de Iarmuk (636), els àrabs aconsegueixen el domini de Palestina i Síria. L'alè del desert es disposa a construir un nou imperi sobre la pols dels vells. Tal com ens ensenya la història, els fruits de cap victòria no han estat mai eterns. Sovint, la constància en la tasca i en l'esperança -reclamada per Pompeu Fabra- ens han permès refer-nos després de cada derrota. Així passa -i es reconquereix- la glòria del món.