lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 d’abril, 2008

Schalke 0 - Barça 1

Puyal 010408 L'altre Barça, el que surt a passejar per Europa, respon, dissociat del que malviu a la Lliga. El que juga a la Champions buscant la salvació --la glòria-- camina amb pas ferm i ha col·locat un peu en les semifinals en una excel·lent actuació, aquesta vegada completa, encara que també patís, demostrant que alguna cosa, o molt, queda del campió de fa dos anys. Orgull, per exemple. I intel·ligència per reaccionar, corregint molts dels errors que col·lecciona en el torneig de Lliga. A aquest equip d'estrelles li ha donat una empenta Bojan Krkic, sublim, esplendorós, refrescant, dels pocs que ensenya sempre la mateixa cara jugui on jugui. A casa, a Sevilla o a Gelsenkirchen, salvant el Barça amb els seus gols. Amb el cinquè en els cinc últims partits, però el primer a la Champions, cosa que li ha valgut per entrar en els llibres de la UEFA: és el segon més jove a anotar en la màxima competició europea. Una cosa que segurament hauria aconseguit abans si Rijkaard no li hagués impedit jugar davant el Celtic, en una decisió que sembla més incomprensible cada dia que passa. Amb més o menys encert, tots han complert. Qui més, el meritori de la plantilla, Bojan. Valent davant tant de múscul, s'ha erigit en l'exemple a seguir. Si ell, amb 17 anys, torejava els defenses, demanava la pilota i feia el gol que pot ser decisiu, ningú es podia arronsar en una nit delicada. Bojan ha demostrat que és un futbolista de cap a peus encara que sigui un adolescent i que no necessita cap tipus de proteccionisme. El 0-1 invita a pronosticar que el pas als quarts de final està encarrilat. Però hi ha un però. Dos precedents han de mantenir activada l'alerta davant la tornada de dimecres vinent. El Schalke es va carregar el Mallorca en la temporada 2001-02 vencent a Son Moix per 0-4 i va eliminar l'Espanyol (2005-06) per 0-3.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

La Plataforma en Defensa de l'Ebre anuncia mobilitzacions i demana dimissions al govern català

PDEbre 010408 CATr La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha manifestat aquesta tarda que en breu iniciaran mobilitzacions en protesta per les darreres actuacions del govern català que, consideren, ha actuat amb 'secretisme i manca de transparència' i ha trencat els compromisos amb les Terres de l'Ebre de no dur a terme cap transvasament. La plataforma també ha demanat la dimissió dels consellers de Medi Ambient i Agricultura per la mala gestió dels problemes hídrics de Barcelona, i ha declarat que el govern està creant 'confrontació territorial'. Si així es decideix el proper dimecres en una assemblea, la PDE iniciarà les mobilitzacions el pròxim divendres, amb la visita del conseller Baltasar a Amposta.

Per Bernat Joan (ERC) la independència de Catalunya és "tabú" a l'Estat

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, ha assegurat que la independència dels Països Catalans és un tema "tabú" i "difícil" d'afrontar pel Govern espanyol. El polític republicà creu que avui per avui és difícil parlar d'independència dels Països Catalans perquè la constitució espanyola té un article "ben concret" que no permet la federació de comunitats autònomes, un element que considera dissuasori i pensat "exclusivament" per Catalunya.

Al seu darrer llibre, 'La nació inconsistent?', Bernat Joan analitza què falta per aconseguir la independència dels Països Catalans, i arriba a la conclusió que cal un major estímul polític.

Segons el polític d'Esquerra, cal un moviment social ampli per tal de traslladar aquestes reivindicacions a la classe política, ara per ara poc conscienciada.

Segons Bernat Joan els Països Catalans tenen les característiques de qualsevol nació normal, i de ser independents serien un estat semblant a Suècia o Hongria.  Malgrat les divisions polítiques, diu el republicà, als territoris de parla catalana hi ha una xarxa de relacions articulada amb normalitat als àmbits econòmics, culturals i socials.

Benach vs Puigcercós

Benach 010408 CATr Finalment –i després de molts dubtes– Ernest Benach ha fet un pas endavant i disputarà la presidència d'ERC a Joan Puigcercós. És l'aposta del sector que lidera Josep-Lluís Carod-Rovira per tractar d'imposar-se a l'aparell del partit o, com a mínim, rebaixar tant com sigui possible una hipotètica victòria de l'actual secretari general en les eleccions internes prèvies al congrés de juny. A més de Puigcercós, la candidatura de Benach haurà de competir amb les ja segures de Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat, i de Jaume Renyer, d'Esquerra Independentista.

Benach ha allargat la incertesa perquè la seva candidatura és una jugada d'alt risc polític. Una derrota contundent posaria en joc el prestigi personal de qui és, des de fa cinc anys, la segona autoritat de Catalunya en tant que president del Parlament. El fet que Ernest Benach accepti entrar en la cursa dóna una idea bastant aproximada del tot o res a què s'està veient abocat el sector de Josep-Lluís Carod-Rovira. A més, deixa clara la inutilitat final de les reunions –llargues i reiterades– que han tractat d'evitar un congrés de confrontació a ERC.

La candidatura carodista es completarà amb Rafael Niubò, actual secretari general de l'Esport, que opta a la secretaria general. Queda desplaçat, doncs, Jordi Portabella, president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, que havia figurat permanentment a les travesses.

El govern insisteix que el transvasament del Segre serà "l'ultíssima solució i la més extrema"

Nadal 010408 CATr El conseller Joaquim Nadal ha assegurat que el transvasament de l'aigua del Segre és "la solució extrema" i "l'última" mesura que es durà a terme per pal·liar la possible manca d'abastiment d'aigua de boca a l'àrea de Barcelona. Nadal ha volgut remarcar que "el govern està totalment unit" en el conjunt de mesures proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua i la conselleria de Medi Ambient, en una mostra més de suport al conseller Francesc Baltasar.

Nadal ha explicat que el govern s'ha mostrat "receptiu" a totes les solucions que se'ls ha aportat, tot i que ha descartat aquelles que no són "aplicables en aquest estat d'emergència", algunes de les quals necessiten 2 o 15 anys per poder-se dur a terme. En aquest sentit, Nadal ha explicat que el govern no s'ha plantejat "ni ara ni en un futur immediat" el transvasament del Roine, però no ha aclarit si aquesta possibilitat es podria considerar a llarg termini.

El conseller ha assegurat que fa "mesos" que la Generalitat treballa per "endarrerir" la situació d'excepcionalitat per la sequera amb diverses mesures que s'aniran aplicant de forma progressiva i que tenen com a horitzó l'abril del 2009, moment en què es posarà en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat.

Entre les mesures hi ha "noves captacions d'aigua a l'entorn de l'àrea metropolitana i a altres ciutats a través de pous vells i l'aigua freàtica"; i l'ús de vells cabals i pous en desús, i el transport d'aigua en vaixells. "La més excepcional i la que el govern no vol haver d'aplicar és la captació d'aigua del Segre", ha matisat Nadal.

VilaWeb: El transvasament de Baltasar fa aigües

e-notícies: Joaquim Nadal planta una periodista per la sequera

PM o Pasqual Maragall: enemics pels quatre cantons

Jordi Mercader 010408 CATr L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall participarà aquest vespre, a la Casa del Llibre, en la presentació de Mil dies amb PM, una crònica del seu antic cap de comunicació, Jordi Mercader, que el va acompanyar tothora durant els dies de Dragon Khan del primer govern tripartit de la Generalitat. En 269 pàgines, el relat explica com es va anar construint la soledat de Maragall, que després de tres anys de mandat va ser convidat obertament pel president espanyol del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, i pel viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, a no tornar-se a presentar a les eleccions i passar el relleu a José Montilla.

El text, de regust amarg i carregat de ressentiment, reparteix crítiques i culpes a tort i a dret, incidint especialment en l'actitud d'ERC des del principi de la legislatura. Els republicans surten especialment mal parats i retratats com una força que no sap estar al govern. Uns quants extractes del relat il·lustren el que pensa el cronista, molt proper a Maragall.

Els primers dies

"El primer consell executiu es va poder seguir on line, gràcies als SMS republicans. Era el joc del poder. ERC haurà d'anar a l'escola, va dir PM un dia dels primers de la seva presidència, referint-se al fet obvi que la majoria d'homes i dones que ERC va situar com a alts càrrecs no tenien experiència de govern. Tot seguit, Carod, amb un joc de claus de casa seva a les mans, proclamava als quatre vents que el seu partit tenia les claus del govern. El joc dels disbarats anava prenent forma".

L'episodi de Perpinyà i la destitució de Carod-Rovira

"Ferraz no té aturador i passades unes hores, just perquè surti als diaris de l'endemà, faran pública la seva exigència [de destituir Carod per l'entrevista amb ETA] al president del PSC i de la Generalitat, obviant que ja saben que Palau ho té tot en marxa. Necessitat de subratllar, se suposa, l'efecte d'autoritat del centre sobre la perifèria. Una necessitat que ens va acompanyar per sempre més".

"Finalment de les veus d'Esquerra surt la proposta que sembla desllorigar el cercle viciós en què es troba la qüestió en opinió dels seguidors del pacte [del Tinell]: una situació insostenible, provocada per un error personal, la solució del qual no pot comportar una culpabilització del subjecte que es pogués interpretar com la imposició d'un partit sobre l'altre i, menys encara, l'aplicació estricta de l'autoritat estatutària del president. No fos cas que s'ho prengués com un dret. Una resistència a acceptar el paper de cadascú que reviuríem en diverses ocasions i que és en el fons de tot plegat".

"D'habitual, un acord amb els negociadors d'ERC necessitava d'un conclave posterior a la seu del partit del carrer Villarroel per validar-lo o per emetre noves condicions. En tot cas volia dir temps. Pèrdua de temps, per ser precisos."

La crisi del Carmel

"...una oposició i uns socis de govern que ben aviat van veure l'ocasió de laminar el partit majoritari de l'executiu".

"Sorprenia a tothom la bel·ligerància verbal de CiU en la crisi. Potser inflamats de valor per la venialitat dels pecats denunciats en l'auditoria oficial de la seva gestió (...) que va resultar ser d'un formalisme decebedor per a les veus que durant anys havien desafiat els governs nacionalistes denunciant mala gestió".

"La situació no era de per riure quan José Luis Rodríguez Zapatero, sense passar pel Palau de la Generalitat, va decidir presentar-se al Carmel amb només vuit cotxes de comitiva presidencial".

"El rum-rum republicà començava a esbombar amb més força el que uns dies enrere només era una insinuació. (...) QN [Quim Nadal] hauria de dimitir. Com si hagués anat a Perpinyà, vaja".

L'ensopegada del 3%

"CiU va amenaçar amb una querella (...). El PP va demanar la dimissió del president (...). El govern de Madrid va fer saber a l'opinió pública el seu disgust per com anaven les coses a Catalunya (...) Els recurrents barons del PSOE van ser més explícits encara. ERC proclamava que les paraules del president eren del president i no pas del govern. IC, com faria en tots els moments claus de la legislatura, s'allunyaria un passet respecte de PM".

La batalla de l'Estatut

"El drac que van contractar la reina Isabel i el rei Ferran, els catòlics, per protegir eternament les essències de la unitat d'Espanya remugava pel ressò del que s'estava dient al si de la ponència de l'Estatut que treballava a preu fet al Parlament".

"El que transcendia del palau del parc de la Ciutadella era una música de partitura historicista i nacionalista, imposada per la majoria que formaven ERC i CiU. Festejaven impúdicament una relació frustrada uns mesos abans".

"PM sempre s'havia sorprès d'una certa miopia política de tot Madrid respecte al que estava en joc en aquells moments, quant a consolidació d'un Estat modern i quant a oportunitat de frenar l'avenç de les temptacions secessionistes catalanes amb avenços federals".

"ERC es mantenia lluny d'acceptar el text que anava avançant a cop de mà alçada en els salons de la carrera de San Jerónimo (...) però d'aquí a demanar un no en un referèndum sobre un Estatut que en un 70% continuava essent obra seva hi havia un món. (...) Li ho havien dit [a Maragall] els canals suposadament oficials: no direm que no, però necessitem temps per tranquil·litzar les bases. I PM s'ho creia".

"L'executiva d'ERC apunta la possibilitat d'inclinar-se per un vot nul polític a l'Estatut que salvaria els mobles governamentals del naufragi. (...) Quan faltaven cinc dies per a la votació final al Senat (...), els socis del govern tripartit, els antics aliats preferents de Zapatero al Congrés, anuncien el seu no sense pal·liatius. Amb el NO i amb el PP".

Pasqual Maragall: "Mil dies són pocs però poden semblar una eternitat" Amb aquesta frase, a mig camí entre la broma i el que realment pensa dels tres anys durant els quals va governar Catalunya, l'expresident Pasqual Maragall ha iniciat avui la seva intervenció en la presentació de Mil dies amb PM, crònica escrita pel seu antic cap de comunicació, Jordi Mercader, i editada per La Magrana (RBA).

Tot i passar de puntetes sobre el record de la seva etapa de president i sobre les lluites intestines, disgustos i soledats que descriu Mercader, l'ex molt honorable ha reivindicat un paper en la història per al primer tripartit. "Ara és moment d'escriure cròniques personals com la de Mercader, i d'aquí a uns anys serà el moment d'escriure la història, que crec que reconeixerà la importància d'aquella etapa, malgrat la brevetat del període", ha anunciat.

José Bono, nou president del Congrés: toquem fusta !!!

José Bono ha resultat elegit president del Congrés de Diputats per a aquesta novena legislatura en segona volta i amb majoria simple en rebre els vots de 170 diputats. Ana Pastor, proposada pel PP, ha rebut el suport de 152 diputats. Hi ha hagut 26 vots en blanc i 2 nuls. Bono es converteix en el primer president del Congrés en l'etapa democràtica que no ha estat elegit en primera volta, en no comptar amb la majoria absoluta en la primera votació.

Tots els presidents del Congrés des del 1977 van aconseguir la majoria necessària en la primera votació i els seus nomenaments no van necessitar una segona volta.

Un cop designat el president, les votacions han continuat amb l'elecció dels vicepresidents i els secretaris de la mesa. Teresa Cunillera (PSC) serà vicepresidenta primera, Ana Pastor (PP) segona, Jordi Jané (CiU) tercer, i Jorge Fernández Díaz (PPC) quart. En el seu primer discurs com a president del Congrés dels Diputats l'exministre José Bono ha promès que actuarà des de la presidència amb "respecte", "justícia" i "atenent a tots per igual", '"especialment a les minories", i ha assegurat que també ho farà amb "humilitat" i "amabilitat propera".

Bono, que no ha obtingut el suport de la majoria de les forces minoritàries de la Cambra Baixa i ha hagut de ser investit per majoria simple en segona volta, també ha demanat als diputats que apostin per la moderació i la paraula, i no pel 'tumult' que va marcar l'activitat parlamentària en alguns moments de la passada legislatura.

El govern pagarà a partir del juliol el sou als alcaldes de municipis petits

El govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el decret per a la creació i la regulació d'un fons amb el qual s'estableix un règim de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments dels municipis de menys de 2.000 habitants. El departament de Governació i Administracions Públiques té previst resoldre les sol·licituds rebudes pels municipis a partir del juliol.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és fomentar l'accés a l'activitat política i dignificar l'activitat dels càrrecs electes locals dels municipis més petits de Catalunya. En total, 612 ajuntaments es podran beneficiar d'aquests ajuts, que arriben a un sou màxim d'uns 1.400 euros. El pressupost per al 2008 és de 4 milions d'euros.

Aquest fons vol ajudar a satisfer les retribucions que hagi fixat el ple de l'entitat local corresponent, ja sigui per a alcaldes, o bé per a altres persones electes que exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial.

Es preveu que la convocatòria dels ajuts es publicarà al mes de maig i els ajuntaments disposaran de 30 dies per fer les seves sol·licituds. El departament de Governació té previst resoldre les sol·licituds al juliol, mes a partir del qual els municipis començaran a rebre l'ajuda, amb efectes retroactius des del maig.

El decret preveu tres trams de dotació: un per a municipis de fins a 100 habitants, amb 844,73 euros per electe; un altre per a poblacions entre 101 i 500 habitants, amb 1.012,97 euros mensuals per electe; i un tercer per a municipis de 501 a 2.000 habitants, amb 1.430,21 euros mensuals per electe.

El decret estableix que els ajuntaments que vulguin accedir a aquesta compensació econòmica han de complir una sèrie de requisits: no poden superar els 2.000 habitants; la totalitat dels drets reconeguts i liquidats del pressupost de l'ajuntament no pot superar el 75% de la mitjana del seu tram de població, i cal estar al corrent de rendició de comptes tant al departament de Governació com a la Sindicatura de Comptes.