lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de novembre, 2008

Màlaga 1 - Barça 4

Puyal 011108 Fins i tot del fang de Màlaga n'ha sortit immaculat el Barça amb una altra victòria, l'onzena. Tan valuosa com les altres, però especialment meritòria pel plus d'esforç físic que li ha exigit emportar-se els tres punts. També sota la tempesta i a sobre el fang, els blaugranes han sabut guanyar. Gairebé sense futbol, perquè no ha estat nit ni circumstàncies per fer cap exhibició, però amb la força física de les seves cames i l'anímica de no arrugar-se contra un Màlaga ferotge que va mirar de vèncer per aquesta via l'exquisit joc barcelonista. Del bancal de patates que aquest vespre ha estat La Rosaleda abans de començar --amb empleats mirant de treure aigua i amb el personal del club negant-se a qualsevol insinuació de suspendre's el partit-- ha emergit la figura de Xavi. Més gegantesc que mai, autor de dos gols magnífics (n'ha fet sis en 13 partits), el centrecampista ha conduït el Barça a una altra actuació que reforça la bona pinta d'aquest equip, capaç de guanyar sobre una alfombra i sobre un terreny gris i enfangat. Anul·lada la superioritat tècnica visitant pel pèssim estat del camp, els de Guardiola han hagut d'apel·lar a l'astúcia. Ha estat més important mesurar quan convenia apostar per seguir la pilota, calibrar quants litres hi havia a cada bassal, saber si la pilota es frenaria o lliscaria, que idear accions d'atac amb criteri. Aquesta astúcia ha permès als blaugranes gestionar el duel des de l'avantatge en el marcador, cosa fonamental en aquestes ocasions. Astúcia que personifiquen Xavi, Iniesta i Messi. Fràgils en el xoc i lleugers de pes, podien ser una caricatura de si mateixos, però han marxat de Màlaga trencant un altre tòpic. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

La PDD participarà activament en una consulta popular a Euskadi

Després que el passat 28 d’octubre la consulta planejada pel Lehendakari Ibarretxe no es pogués dur a terme per la prohibició de la justícia espanyola, ara, des de la societat civil basca i amb el suport de la catalana, es búsquen alternatives per aconseguir donar veu al poble sense censures ni imposicions.

Així, el proper 9 de novembre, l’organització pacifista Lokarri organitza a la simbòlica ciutat de Gernika una consulta popular amb la pregunta: “¿Considera usted conveniente y legítima la convocatoria de consultas populares para impulsar el proceso hacia la paz y exigir un acuerdo político para convivir democráticamente y sin exclusiones?” en la qual la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) hi participarà activament com a observadora.

La Plataforma ple Dret a Decidir treballa des de fa 2 anys per promoure el dret de decidir i el seu exercici. La possibilitat de dur a terme consultes populars és una competència que, ara per ara, depèn de l’autorització de l’Estat espanyol.

Garzón autoritza l'exhumació de tres fosses comunes del cementiri de València

L'Audiència espanyola ha autoritzat la petició feta pel Fòrum per la Memòria del País Valencià d'exhumar tres fosses comunes del cementiri general de València. El Fòrum considera que, amb aquesta providència judicial del magistrat Baltasar Garzón, 'comença el camí per a assolir els objectius defensats per l'associació sobre les fosses comunes del cementiri'. Les fosses que s'exhumaran són les de les seccions cinquena, setena i vuitena dretes.

Pel que fa la fossa comuna de la secció cinquena dreta, l'exhumació abarca els 1.500 metres quadrats que hi ha entre els quadres segon i quart, ja que la resta de la fossa ha quedat destruïda. De la fossa comuna de la secció vuitena dreta, se'n vol conèixer i identificar el nombre real de persones que hi foren llençades: a la fossa hi ha tres quadres i només es registraren els cadàvers del primer, de manera que no se sap qui ni com va acabar als quadres segon i tercer.

La principal finalitat del Fòrum és la de protegir la fossa de la secció setena dreta, l'única de les sis descobertes que encara es conserva intacta. Ara se n'exhumaran els quadres tercer i quart. El Fòrum per la Memòria va sol·licitar-ho perquè, segons els llibres de registres, s'hi van llençar persones executades sense especificar-ne cap més dada.

El Fòrum per la Memòria va recórrer al Tribunal Constitucional la decisió de l'Ajuntament de València de construir damunt d'aquesta fossa un miler de nínxols, un recurs que encara és pendent de resoldre's.

Isabel-Clara Simó: Es diu Xavi Sarrià

De vegades trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. A mi m'entusiasma Obrint Pas; i els de Verdcel (que a més són del meu poble, Alcoi). Però volia parlar d'Obrint Pas. Amb pocs elements, omplen l'escenari, t'inflamen el cor i et fan nedar en adrenalina. Les seves lletres solen ser polítiques i també poètiques. Són bons. El seu cantant és Xavi Sarrià. I ara publica un llibre de relats. Hom espera que un cantant escrigui poemes. Hi ha cantautors que són grans poetes, i els nostres clàssics moderns, com Raimon, Lluís Llach o el sempre plorat Ovidi, ho demostren amb escreix. Si es tracta d'un cantant de música pop esperes poemes tipus rap, i no m'ho mireu com un menyspreu: això és el que el lector espera a partir d'una imatge. Pensem a partir de les imatges que ens formem del món, i dels símbols amb què es representen, aquestes imatges. Per això qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l'imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. En català no tant, perquè no controlem els símbols (o no volem controlar-los). Ni tenim altaveus. Ni prestigi. Veges tu què hi farem. Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas (que he tingut la sort de llegir abans de la seva publicació) i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir. És un gran llibre de relats. El títol és un sarcasme afegit: Històries del paradís. En sentirem a parlar. Això espero.