lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de febrer, 2010

Xavi Tedó: Arenys queda lluny

La candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear o la llei de vegueries permeten entendre per què la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i l’Aran són les úniques comarques que no han celebrat ni segurament celebraran cap consulta sobiranista. La singularitat nacional de l’Aran s’ha fet més visible que mai amb l’amenaça del seu síndic, Francés Boya, de desvincular-de de Catalunya si els inclouen a la vegueria de l’Alt Pirineu.

A les dues comarques ebrenques, la llei de vegueries és dels pocs projectes del govern que avalen. Tanmateix, el sentiment d’indefensió i d’enuig amb el model de país dissenyat pels diferents governs s’han vist agreujats amb el magatzem nuclear. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor d’aquestes contrades com a expert de la Batalla de l’Ebre, explica que “la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a diferència del Baix Ebre i del Montsià, no poden suplantar la crisi amb el turisme”. L’historiador lamenta que se les hagi tingut “poc en compte amb les inversions” i que “acullin les infraestructures que la resta del país no vol”. Tot plegat provoca que “se sentin menystinguts i ignorats, com si no se’ls reconegués la seva catalanitat, superior a la de bona part de les altres comarques”.

En aquest context, no és estrany que el 13 de desembre cap poble de l’Ebre convoqués referèndums sobre la independència. El primer municipi que ho farà serà Xerta (Baix Ebre) el 28 de febrer i en la tercera onada s’hi sumaran Alcanar i Ulldecona (Montsià) i l’Aldea i Camarles (Baix Ebre). Lluc Ulldemolins, portaveu de la Coordinadora per a les Consultes a l’Ebre, deixa clar que “la catalanitat se sent, però històricament les Terres de l’Ebre s’han vist marginades”. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta sí que es parla de referèndums, però d’un altre tipus. ERC està promovent, amb entitats ecologistes, consultes a les quatre comarques per aturar el cementiri. A la Terra Alta es plantegen fer referèndums per segregar-se de Catalunya i unir-se al Matarranya, més sensible a les seves reivindicacions. Gervasi Aspa, president d’ERC de l’Ebre i alcalde de Deltebre, remarca que “hi ha molts municipis afectats pel cementiri i tots els esforços s’han concentrat en aturar-lo”. L’alcalde de Rasquera, el també republicà Bernat Pellisa, corrobora que ara per ara les “prioritats de la població són les mediambientals i econòmiques”.

La Terra Alta, en peu de guerra A la Terra Alta, l’incendi d’Horta de Sant Joan no és el seu únic maldecap. L’explotació d’una mina als Ports i sobretot la proliferació de parcs eòlics ha provocat que la comarca estigui en peu de guerra. La Plataforma en defensa de la Terra Alta planteja fer consultes per independitzar-se temporalment de Catalunya perquè el govern modifiqui la seva actitud i deixin de ser “la part oblidada de Catalunya”. Un dels seus promotors, Txus Carbó, regidor independent d’Horta, assenyala que “la consulta no està oblidada, sinó aparcada per l’allau de conflictes mediambientals que tenim, però no volem estar amb un govern que no ens fa cas i que ens menysprea”. Xavi Fortuño, president de la Plataforma d’Horta, sentencia que “les Terres de l’Ebre són el femer de Catalunya i no ens sentim identificats amb aquest model de país”. L’activista afirma que “ens sentim catalans i amb orgull, però les agressions mediambientals fan que no hi hagi sensació de país”.

Òmnium de l’Ebre considera que hi ha un clima de pessimisme col·lectiu per la crisi industrial i les mobilitzacions contra el tancament de Lear a Roquetes han frenat el conreu del sobiranisme. Tot plegat no amaga el conservadorisme d’unes terres amb una important tradició de centredreta i la inexistència d’un moviment independentista organitzat. Sense cap nucli de la CUP, només ERC ha aconseguit arrelar-hi per la seva oposició al transvasament de l’Ebre, que va comportar que el PP perdés un dels seus feus històrics, però el corrent republicà no és prou madur. Fortuño subratlla que “la gent ja no sap a qui votar”. Ho demostra que la Plataforma en Defensa de l’Ebre demanés el vot nul a les eleccions europees. Al sud, on la catalanitat és latent, el catalanisme es va marcint.

La Llei del cinema va disparar la quota de mercat dels films quebequesos del 4% al 18%

La Llei del cinema del Quebec, que va entrar en vigor el 1983, va provocar que la quota de mercat de la indústria cinematogràfica autòctona augmentés d'un 4% a un 18%. 'Al Quebec vam viure la mateixa situació per la que passa Catalunya amb la llei del cinema', ha explicat a l'ACN Claude Fleury, director de l'oficina del Govern del Quebec per la Península Ibèrica, amb seu a Barcelona. 'Al principi la nostra normativa va tenir les mateixes crítiques, que es destruirien llocs de treball, que no funcionaria, però l'experiència ha demostrat el contrari i ha portat al naixement d'una indústria cinematogràfica quebequesa important'. Joan Manuel Tresserras: “No es pot sacrificar el català per garantir un model de negoci” (Avui)

La CUP creu que els Jocs d'Hivern volen afavorir "mans privades que tenen noms i cognoms"

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Barcelona ha aixecat la seva veu contra la presentació de Barcelona com a candidata per acollir els Jocs d’Hivern l’any 2022. Xavi Monge, un dels seus portaveus, ha denunciat que la proposta de l'alcalde Jordi Hereu "és una fugida endavant amb un marcat caràcter electoralista per la davallada a les enquestes, i que mostra, novament, com l’ajuntament només sap transformar la ciutat a cop d’esdeveniment. Aquesta és una manera d’actuar que es fa sense el suport dels veïns i amb la clara voluntat d’afavorir unes mans privades que tenen noms i cognoms".

Laia Alsina, també portaveu, ha anunciat que s'anirà barri per barri a parlar amb les entitats veïnals i els moviments socials per fer un front comú i sortir al carrer si cal. També vol que els 400.000 euros destinats a la Comissió Tècnica es destinin a fer un estudi sobre el cens real de pisos buits a la ciutat.

La junta directiva de Reagrupament torna a agafar les regnes després de la crisi

Després de la crisi viscuda a Reagrupament amb la dimissió no consumada del president Joan Carretero i dotze membres més de la direcció, la junta directiva ha tornat a reunir-se aquest dissabte a Vic. Així, els fidels a Carretero han acordat reprendre les seves funcions 'seguint el mandat obtingut per elecció de tots els associats en l'assemblea constituent'. En un comunicat, refermen el seu compromís 'per la constitució d'una candidatura independentista transversal al més plural possible que tingui com a objectiu aconseguir una majoria parlamentària que aprovi en el termini més breu una declaració d'Independència i que treballi per la regeneració democràtica de Catalunya.

Tal i com ja estava previst abans de la crisi, es manté la convocatòria de l'assemblea general el proper 21 de març, en què s'havia de sotmetre a votació l'elecció dels candidats de Reagrupament a les properes eleccions. Tot i això, la junta encara no ha fet públic l'ordre del dia per l'assemblea que s'aprovarà en la propera reunió de l'executiva.

directe.cat: Salvador Cardús reclama que RCat doni 'explicacions raonables i, si cal, faci autocrítica'

Iran desafia el món i comença a enriquir urani

Ja l'hem armada !!! El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, ha deixat oberta una "porta a la interacció" amb la comunitat internacional després d'anunciar el començament del procés d'enriquiment a nivell nacional de combustible nuclear per al reactor de Teheran, decisió que podria suposar un cop gairebé irrevocable a les negociacions amb la comunitat internacional per enriquir el seu urani a l'estranger.

Aquest combustible nuclear era el que les potències internacionals desitjaven proporcionar a l'Iran a canvi que les autoritats de Teheran els donessin el seu urani de baix enriquiment a un 3,5%, del qual es sospita que podria ser empleat en la fabricació d'armes de destrucció massiva. Després l'Iran el rebria amb un enriquiment del 20% per utilitzar-lo en els seus reactors i convertir-lo en isòtops mèdics amb ús civil, aclarint dubtes sobre les intencions pacífiques del seu programa nuclear.

"He demanat al doctor (Ali Akbar) Salehi que es comenci a treballar en la producció de combustible al 20% a través de l'ús de les centrifugadores", ha anunciat Ahmadinejad en relació amb el director de l'organisme nuclear iranià. "Li havíem dit a Occident que vingués i fes l'intercanvi, però sabent que podíem enriquir nosaltres mateixos el combustible al 20%", ha assegurat el president en un discurs televisat. "Els vam donar de dos a tres mesos de termini. I ells van començar un nou joc. Per això li vaig demanar al doctor Salehi que comencés a treballar en la producció del combustible".

"Les portes a la interacció encara estan obertes", ha afegit Ahmadinejad, que ha especulat amb la possibilitat d'utilitzar tecnologia làser per enriquir l'urani, però no n'ha donat més detalls.

Amb aquestes declaracions, s'allunya la possibilitat d'un acord en aquest sentit tot i que aquesta setmana el govern iranià s'havia pronunciat positivament a favor seu. Tot i això, dissabte el mateix secretari de Defensa nord-americà, Robert Gates, va titllar de "decebedora" la resposta final donada per l'Iran respecte a aquesta negociació, marcada pels desacords quant a les quantitats d'urani a entregar i a rebre.

Ucraïna elegeix nou cap d'estat

Els candidats, Iúlia Timotxenko i Víktor Ianukovitx, s'han acusat mútuament de voler cometre frau Ucraïna elegeix avui el nou cap d'estat, càrrec que es disputen en aquesta segona volta l'actual primera ministra, Iúlia Timotxenko, i l'ex-primer ministre Víktor Ianukovitx. Els dos s'han acusat mútuament aquests últims dies de voler cometre frau electoral, tot i que avui s'han centrat en enviar missatges positius i de canvi als ucraïnesos.

Divendres va entrar en vigor la nova llei electoral, que permet que es faci el recompte de vots als col·legis de tot el país encara que no hi hagi cap representant dels candidats presents. En opinió de la primera ministra, Iúlia Timotxenko, la modificació de la llei electoral ajudarà els simpatitzants de Ianukovitx a cometre frau i és per això que va demanar a la gent que surti al carrer si creu que la segona tanda i el recompte de vots són fraudulents. Per al candidat Ianukovitx, que va obtenir un 8% més de vots que Timotxenko en la primera volta, les paraules de la candidata presidencial són 'un senyal de desesperació' i va acusar-la de dir 'mentides i calúmnies'. Ianukovitx va dir que la modificació de la llei electoral era necessària per a impedir que Timoshenko es negui a acceptar una derrota demanant als representants que no siguin presents als col·legis i invalidant la votació.

Avui: Ucraïna celebra la segona volta de les presidencials sota l'amenaça del col·lapse polític

Avui: El prorús Víktor Ianukóvitx guanya les eleccions a Ucraïna

El semen dels tarragonins sota sospita

L’associació ecologista L’Escurçó ha presentat una denúncia al jutjat de guàrdia de Tarragona per tal que s’investigui més a fons el per què la qualitat del semen dels tarragonins és la pitjor de l’estat espanyol.

Aquesta suposada baixa qualitat seminal dels tarragonins seria causada per la contaminació industrial de la zona incidint així en una disminució de la seva fertilitat. Ara, l’entitat ecologista vol que això sigui demostrat de manera científica per tal que es puguin detectar les presumptes substàncies nocives i saber quines empreses en són les responsables.

El grup ecologista es basa en un estudi elaborat fa uns anys per l’Institut Marquès de Ginecologia i Obstetrícia, el qual va posar de manifest que un 53% dels habitants de Tarragona té un semen que no assoleix els paràmetres establerts per la Organització Mundial de la Salut (OMS).

Tres entitats ecologistes portaran la queixa sobre el cementiri nuclear al Parlament europeu

Ecologistes en Acció, Greenpeace i Tanquem les Nuclears denuncien que «el mètode l'elecció dels pobles candidats al cementiri nuclear vulnera la llei comunitària», per la qual cosa estudien presentar una queixa a la comissió de peticions del Parlament europeu. Segons aquestes entitats, la legislació europea preveu uns procediments que, en el cas dels residus radioactius, indiquen que «cal informar de manera clara la població i facilitar que participi per aconseguir un alt nivell de transparència», i que «serà determinant la participació de les entitats locals de la regió situades al voltant dels possibles emplaçaments». La legislació, diuen, «es contradiu frontalment amb la decisió d'Indústria de deixar a les mans d'un ple municipal el futur d'una comunitat».

Josep Bayerri Raga: Ascó, tornar a començar (El Punt)

Interviú: El cementerio nuclear trae un reactor de regalo