lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 de juliol, 2008

El dèficit fiscal de Catalunya va ser de 13.800 milions d'euros anuals entre 2002 i 2005

Balances Fiscals 090708 RAC1 El dèficit fiscal de Catalunya va superar els 13.800 milions d'euros anuals de mitjana entre 2002 i 2005, una quantitat equivalent al 9% del PIB. Així ho estableix l'informe que ha preparat la comissió de tretze experts a petició del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i que s'ha presentat avui a la tarda. Els experts han utilitzat les dues metodologies existents per a calcular les balances: el del flux monetari i el del flux del benefici.

Segons el sistema de càlcul basat en el flux monetari, que atribueix la despesa pública al territori on es materialitza, el dèficit és de 13.832 milions d'euros de mitjana anual entre el període de 2002 al 2005, que equival al 9% del PIB, i que significa que, del total dels ingressos els catalans van aportar a l'estat espanyol, el 32,8% no van tornar a Catalunya.

Segons l'altra perspectiva, la del flux del benefici, que assigna la despesa pública a la comunitat autònoma de residència el beneficiari, independentment del lloc on es produeix el servei públic, el dèficit fiscal és de 10.206 milions d'euros, un 6,6% del PIB. Segons aquest sistema de càlcul, el 24,5% dels ingressos que el catalans van aportar a l'estat, no van tornar a Catalunya. Segons aquest mètode, la despesa dels ministeris espanyols es distribueix entre totes les comunitats autònomes, pressuposant que el sector públic beneficia per igual els ciutadans de tots els territoris de l'estat.

El conseller Antoni Castells ha qualificat d'excessiu aquest dèficit, i ha remès l'informe al ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes. El govern vol que l'executiu espanyol disposi d'aquestes dades abans de publicar dimarts vinent les balances fiscals, tal com va prometre Zapatero.

Informe: RESULTATS DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB L’ADMINISTRACIÓ CENTRAL 2002-05

Luz Casal es dóna de baixa com a signant del 'Manifiesto por la lengua común'

La cantant Luz Casal ha decidit donar-se de baixa de la llista de firmants del Manifiesto por la lengua común. En una carta que publica a la seva pàgina web la cantant assegura que vol "defensar-se de la manipulació, del sense sentit i del partidisme" que la seva opinió ha suscitat. La cantant es lamenta que des que va saltar la notícia de la seva adhesió "a considerar el castellà un idioma i nexe comú de tots (vaig firmar seguint l'estela d'artistes com Gamoneda o Antonio López, als quals admiro molt)" s'ha vist "ficada" en una polèmica "que no desitjo, que m'és aliena i de la qual vull que m'excloguin".

Casal assegura que ha passat "la pitjor" setmana des que li van diagnosticar un càncer de mama. "Canto en castellà, gallec, català (no he tingut ocasió de fer-ho encara en euskera), en portuguès i en francès... Com pot pensar algú que puc estar en contra d'elles, de qualsevol llengua? Que estigui en contra del bilingüisme?", es pregunta.

"Durant tota la meva vida professional he tingut molt de compte de no significar-me políticament ni tampoc amb la religió, ni tan sols amb el futbol, per respecte a cadascun dels meus seguidors que em consta que són diversos i diferents", explica en el text.

La cantant gallega acaba la seva carta afirmant: "Si he de prendre partit, ho faré per aquell que defensi un món en harmonia". web de Luz Casal

La Federació Espanyola de Bitlles es retira d'Orlando perquè hi participa Catalunya.

El 18 de juliol que ve se celebrarà a la ciutat d'Orlando, EUA, el Mundial de bowling sub-23, amb la presència de la selecció catalana i l'absència de l'espanyola. La Federació Espanyola de Bitlles (FEB) ha decidit no participar-hi per evitar coincidir amb l'equip català, cosa que ha "decebut profundament" els jugadors espanyols.

Segons Ramon Díaz, l'entrenador de dues joves promeses canàries, "les raons polítiques no haurien d'influir en els esdeveniments esportius, sobretot perquè perjudiquen els joves atletes. Els treuen les oportunitats". "Creiem que la FEB hi hauria d'enviar una representació espanyola", ha afegit. A més, Díaz es va assabentar que la FEB es retirava del Mundial a través de la premsa. "Després de les classificatòries, nosaltres vam rebre una carta anunciant que participaríem en el Mundial i després en vam rebre una altra que anul·lava l'anterior sense especificar-ne els motius".

El jugador de bitlles Jackson Díaz, de 19 anys, que aspirava a observar els professionals dels Estats Units –la Meca d'aquest esport–, se sent frustrat: "No em sembla just que hàgim de pagar per qüestions extraesportives". L'altre seleccionat de les Canàries, Carlos Reyes, també de 19 anys, lamenta que "portava més d'un any" preparant-se per al Mundial.

La Federació Internacional de Bitlles (FIQ), reconeguda pel COI, va autoritzar l'equip català a competir. Aquest dret a participar en tornejos internacionals el va ratificar el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de Lausana, tot i l'apel·lació de la Federació Espanyola de Bitlles (FEB).

El jugador Jackson Díaz tem que l'actitud de la FEB en el Mundial d'Orlando es pugui repetir en d'altres campionats internacionals –com el proper Mundial de Tailàndia– i altres categories si la Federació Catalana decideix presentar-se.

Laporta reitera que no té cap intenció de dimitir

Joan Laporta ha respost la pressió mediàtica dels dos últims dies reiterant que no té cap intenció de dimitir, que vol exhaurir els dos anys que li queden de mandat i que se sent plenament legitimat després de superar la moció de censura de diumenge. Diversos directius s'han reunit aquesta matinada sense que n'hagi transcendit cap decisió. Diversos mitjans van dir ahir que Laporta dimitiria, forçat per la dimissió de membres de la junta.

Una part de la junta encapçalada pel vice-president Ferran Soriano ha demanat a Laporta que dimiteixi i que convoqui eleccions a la tardor, però el president ho ha rebutjat. Al si de la directiva hi ha un debat obert que inclou qualsevol opció, però encara no s'ha pres cap decisió.

Laporta va dir ahir que no dimitiria pas i que tenia una il·lusió renovada i va recordar que havia superat la moció de censura. Diumenge ja va dir que la junta acabaria el mandat al 2010 'per coherència, responsabilitat' i va descartar dimitir tot i admetre que havia rebut un 'vot de càstig'. El president va dir que la junta actuaria 'en conseqüència fent una anàlisi del resultat i promovent les correccions que calguessin'.

La Generalitat Valenciana rep l'autorització judicial per a tallar TV3 a la Ribera Alta i la Costera

Acció Cultural del País Valencià ha rebut aquest migdia la notificació judicial per la qual s'autoritza la Generalitat Valenciana al tancament dels repetidors que l'entitat té instal·lats a Alginet i Llosa de Ranes, que emeten el senyal de TV3 a la Ribera Alta i la Costera. A partir d'ara la Generalitat pot fer entrar els seus operaris en qualsevol moment per a tallar el senyal. Fins ara l'únic repetidor amb el senyal tallat és el de la Carrasqueta, que emet a Elx i Alacant.

És clar que el govern valencià manté el setge a les emissions de TV3 al País Valencià, malgrat les converses que els últims mesos havien dut a terme les dues Generalitats. Fa tan sols un mes l'executiu de Francesc Camps va notificar dos nous expedients sancionadors en relació amb aquestes emissions: un a Acció Cultural pel repetidor de Perenxisa, que emet a l'àrea metropolitana de València, i un altre a la Fundació Ramon Muntaner (vinculada a ACPV) pels repetidors d'Alginet i de Llosa de Ranes. Ara el jutjat del contenciós administratiu número 9 de València ha autoritzat la Generalitat a tancar-los.

A més de la petició de tancament dels repetidors, els expedients imposen una sanció de 300.000 euros a ACPV i una altra de 100.000 euros a la Fundació Ramon Muntaner. Aquestes multes s'afegeixen als 300.000 euros del primer expedient sancionador, obert per la Generalitat Valenciana amb relació a les emissions dels repetidors del Bartolo (Plana Alta), del Mondúver (la Safor) i de la Carrasqueta (l'Alcoià).

La Diputació de Tarragona es dividirà en dues vegueries que també absorbiran els consells comarcals

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va anunciar ahir la tramitació de les noves lleis de governs locals i de transició de les diputacions a les vegueries, en el marc de la nova ordenació de Catalunya. Segons Ausàs, aquest nou marc legal és el que ha de permetre la divisió de l'actual Diputació de Tarragona i la seua fusió amb els consells comarcals, pas necessari per a la constitució de les futures vegueries del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. De fet, el conseller, que va pronunciar una conferència a la Cambra de Tortosa, va reiterar que la vegueria de l'Ebre serà la primera que es crearà.

VilaWeb/ElPunt: Ausàs confirma la fi de la diputació per crear les vegueries de l'Ebre i el Camp