Barça 1 - Espanol 2. Ui, ui ,uiiiiiiiiii!!!

Puyal 210209

Click To Play

L'Espanol ha ensenyat a tothom com es guanya el Barça. És molt simple. Es tracta de no jugar a futbol. Es tracta d'impedir per tots els mitjans que les jugades mai superin el minut, que la pilota estigui més temps parada que en moviment. De perdre el màxim temps endarrerint tots els serveis i que cada topada acabi amb un futbolista propi a la gespa recargolant-se de dolor. Aquesta recepta necessita veure's complementada amb un àrbitre amic, tolerant i permissiu, amb 10 futbolistes tancats en camp propi i disposar d'un futbolista que toqui la pilota amb criteri. Amb aquesta idea, n'hi ha prou amb un. Amb un jugador com Iván de la Pena, virtuós i tècnic com molt pocs, i l'únic que ha exercit aquest vespre com a tal, perquè de les seves botes ha sortit el més florit del derbi. Han sortit, a més, dos gols que han sentenciat el matx a començaments de la segona meitat, per més que Touré Yaya alimentés les esperances d'un Barça que ha estat físicament al camp i ha tingut el cap als núvols. No s'ha distret el líder ni s'ha confiat davant el cuer actual que, a més, feia 27 anys que no guanyava al Camp Nou. Al líder se li ha ennuvolat el cap quan ha vist que als 38 minuts li expulsaven a Keita en una entrada que no mereixia la targeta vermella i que no ha estat, ni molt menys, la més dura que s'ha vist. Aquesta inferioritat l'ha pagat molt cara perquè s'ha vist en la tessitura de realitzar un enorme esforç físic amb més de mig partit per disputar. I això que, en realitat, no ha hagut de córrer gaire. No hi ha hagut partit, en el fons. Una estafa en tota regla per a tots aquells que han pagat l'entrada per 90 minuts de futbol. Hi ha hagut 20, 25, 30 com a màxim. Perquè aquesta era la idea de l'Espanol i perquè així ho ha volgut un àrbitre incompetent i nefast que ha mostrat 14 grogues i una vermella per perpetuar la llegenda dels derbis crispats i polèmics. Sempre que durin la temporada que ve. L'Espanol ha sabut treure de polleguera el Barça perquè ha sortit amb la idea que no hi hagués partit. Amb la pilota en moviment, no tenia res a fer. O no hauria tingut res a fer, ja que la seva proposta s'ha reduït a aguantar el zero a la porteria. Ha anotat dos gols en les dues úniques arribades; una d'aquetes, facilitada per un clamorós error de Víctor Valdés, que li ha regalat la pilota a De la Pena. Però també és cert que al Barça li ha faltat sang freda davant aquest panorama avinagrat, i li ha faltat que els seus tres davanters donessin la talla. Messi, Etoo i Henry han estat un mer espectre i només aquest últim ha rematat entre els tres pals. Al marcador i al camp, Pochettino li ha guanyat la partida a Guardiola. Ha sabut portar el duel al terreny aspre i desagradable. Ben situat al darrere, petri, l'Espanol ha sabut aguantar un Barça que no ha estat el dels seus millors dies, ni molt menys. Sense gaires problemes s'ha defensat l'onze blanc-i-blau perquè el seu rival gairebé no l'ha envestit. Perquè, com ha quedat en evidència, no hi ha hagut futbol. Potser aquest és el camí que desitja explorar Pochettino per salvar el cap, ara que podrà disposar d'homes com De la Pena. Obsessionat amb l'àrbitre i provocat per l'Espanol, el Barça ha caigut en la trampa. Ha jugat precipitat des del principi, quan no tenia pressa, i obcecat a entrar pel centre. Ha xocat una vegada i una altra per la seva escassa imaginació a elaborar una mica el joc, a moure el cuir amb rapidesa, a renunciar als canvis d'orientació. Guardiola ha renunciat a la banda esquerra, després de substituir Abidal per Puyol i retirar després Henry, i després a la dreta, per col·locar Messi a l'àrea amb Busquets, que ha exercit d'Alexanko com fa 20 anys. Al contraatac s'ha crescut un Espanol que ha tornat a donar un cop a la Lliga. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit (és un dir)

Oriol Junqueras reivindica l'ànima independentista d'ERC en la seva proclamació

El Consell Nacional d'ERC ha ratificat aquest matí Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions al Parlament europeu del proper 7 de juny. Junqueras ha obtingut el suport gairebé unànim dels consellers nacionals, i ha estat proclamat candidat amb 148 vots a favor, 6 en contra i cap abstenció. L'historiador, que no és militant però sí regidor per ERC, ha indicat que pensa anar a les institucions de la UE amb l'objectiu de "representar els interessos dels ciutadans dels Països Catalans".

Junqueras ha fet un advertiment a CiU perquè no intenti competir amb la carta del sobiranisme: "si durant la campanya hi ha alguna força que busca la pessigolles a ERC i creu que pot ser més sobiranista, toparà contra la nostra ànima independentista". El candidat republicà ha fet una crida a lluitar contra l'abstenció i ha engrescat la militància a bastir "l'edifici del nostre estat", per al qual ha deixat clar que cal una base sobiranista que només té ERC.

El president del partit, Joan Puigcercós, ha elogiat el candidat destacant que es tracta d'un "intel·lectual atípic que arrisca, una aposta segura al Parlament Europeu". directe.cat: Oriol Junqueras proclamat candidat d'ERC al consell nacional amb una àmplia majoria

Avui: Els crítics d'ERC activen la recollida de firmes pel referèndum del finançament

La manifestació dels 10.000 a Brussel·les ja té recorregut i hora

Des de la plataforma ‘Deumil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana’ (Deumil.cat) confirmen, després de diverses reunions mantingudes les darreres setmanes amb l'Ajuntament de Brussel·les, que s'ha fixat el recorregut definitiu que faran milers de catalans el proper dissabte 7 de març, en exigència de l'autodeterminació i l'Estat propi. El punt de trobada és l'Estació del Nord (Gare du Nord) a les 11 del matí. Un lloc prou cèntric i concorregut, punt d'inici de milers de turistes que arriben a la capital europea, a prop del World Trade Center. A uns 100-200 m de l'estació s'habilitarà un pàrquing d'autocars, furgonetes i cotxes amb distintius a Boulevard Albert II/Köning Albert II Laan que seran dirigits per la policia local. Toni Strubell i Trueta: Per què aniré a Brussel·les

Catalunya, pol d'atracció de les màfies

Barcelona és la ciutat de la Unió Europea que rep més requeriments judicials en el marc d'investigacions internacionals contra el crim organitzat.

A Barcelona, i a Catalunya en general, s'hi estableixen les bandes criminals amb l'objectiu de blanquejar els diners procedents d'activitats il·lícites, principalment del tràfic de drogues. "Però les operacions de blanqueig les realitzen a Alacant, Màlaga i les Canàries", explica García Jabaloy. En canvi, a Madrid hi ha un altre tipus de delinqüència "més relacionada amb les grans estafes".

Isabel-Clara Simó: Els pecats

Segons he pogut saber per L'Osservatore Romano, els confessors han fet un treball de camp sobre els pecats, i han observat que homes i dones pequen diferent. Diuen que el pecat més recurrent entre els homes és la luxúria, seguida per la gola, la mandra, la ira, la sobergueria, l'enveja i l'avarícia; en canvi el pecat predominant entre els dones és la sobergueria, i després ve l'enveja, la ira, la luxúria i la mandra. A més, la Santa Seu ha afirmat que als pecats tradicionals s'hi han d'afegir els pecats "moderns": la modificació genètica, els experiments amb persones, la contaminació ambiental, la possessió o venda de drogues, la injustícia social, produir pobresa i la cobdícia financera. Em temo, però, que, des d'un punt de vista acadèmic les conclusions no són científiques, perquè l'univers de discurs sobre el qual actua l'estudi són els catòlics italians practicants, i deixa la resta del món amb horribles vicis no avaluats. També em temo que el subjectivisme del confessor influeix en els pecats confessats: si la primera cosa que li pregunten a un home és "quantes vegades", i la primera cosa que adverteixen a les dones és que obeeixin el marit (cosa que elles no fan, conclouen, per la seva sobergueria), les respostes varien en l'atribolat pecador que demana l'absolució. Ara bé, els pecats "moderns" no són a l'abast del gran públic. La cobdícia financera és ben lluny del paleta o del porter de finques, però vés a saber si, subliminalment, la Santa Seu està fent un avís als responsables de la Comunidad de Madrid i a la seva cap. O potser és un càstig de déunostresenyor a Francisco Camps per la contaminació lingüística de fer-se dir Francisco, per enveja dels forasters.