Junqueras: 'Hi ha un estat que juga explícitament en contra nostra i que fa tancar les nostres empreses'

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha defensat avui la necessitat que els Països Catalans tinguin una veu potent i pròpia al Parlament Europeu, perquè 'hi ha un estat que juga explícitament en contra nostra i que fa tancar les nostres empreses'. Ho ha exemplificat amb les inferiors taxes que han de pagar els vaixells de mercaderies que atraquen a Algesires respecte els que ho fan a València, Tarragona o Barcelona, una decisió que fixa l'Estat espanyol en funció dels seus propis interessos, contravenint les directives europees. També ha explicitat que la candidatura que encapçala s'adreça a tots els independentistes, no només els d'esquerres, 'i a tots els electors interessats en el progrés de Catalunya'. Ha defensat, en el marc d'un esmorzar-col·loqui a Barcelona, la utilitat del vot a la coalició Europa dels Pobles-Verds per a evitar situacions com aquesta, perquè considera que hi ha una 'unitat d'acció del Partit Popular Europeu i del Partit Socialista Europeu contra els interessos dels ciutadans europeus en general i catalans en particular'. Per tant, raona, votar PP o PSOE-PSC és votar contra els interessos econòmics del país.

Tot amb tot, també ha deixat clar que 'la lògica europea és estatalista', motiu pel qual raona que Catalunya 'necessita un estat'.

Preguntat sobre si la seva candidatura és només la dels independentistes d'esquerres, en clara referència a l'associació Reagrupament.cat, ha dit: 'Ens adrecem a tots els independentistes', i ha recalcat que 'en el futur, la vigília de la victòria, haurem de sumar'.

Sobirania i Justícia diu que lluitarà per una independència 'possible i necessària'

Agustí Bassols 190509 CATr

Aquest vespre s'ha presentat a l'Ateneu Barcelonès la plataforma independentista Sobirania i Justícia. L'acte, presidit per l'ex-conseller de CiU Agustí Bassols, ha estat ple de gom a gom, i hi han intervingut l'ex-conseller de cultura Max Cahner, el catedràtic d'economia Jacint Ros i la periodista Patrícia Gabancho. L'actriu Carme Sansa ha llegit el manifest i s'han cantat els Segadors. 'No som un partit polític ni ho pretenem', ha dit Bassols.

L'associació té com a objectiu sensibilitzar la societat per tal de difondre la independència de Catalunya. L'ex-conseller Bassols ha apel·lat a l'europeisme dels catalans i a la predisposició al pactisme per organitzar la convivència de la societat catalana. El manifest exposa que els catalans viuen en una 'sempiterna dependència a Espanya cada cop més insoportable'. El text qualifica com a mesquines les retallades de l'estatut, i denuncia que gairebé tres anys després de l'aprovació no s'hagi donat cap pas endavant. Així doncs, reivindiquen la independència no només per motius culturals o lingüístics sinó també per 'supervivència nacional i econòmica'. Finalment, al manifest descarten el federalisme, ja que diuen que l'estat espanyol 'ni ho accepta ni ho acceptarà'.

VilaWeb: Pujol nega haver-se adherit a l'associació Sobirania i Justícia però diu entendre-la 'perfectament'

La CHE desembassa aigua de Flix per frenar el creixement d'algues

El creixement de macròfits al riu Ebre ha forçat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a autoritzar una crescuda controlada de l'Ebre aigües avall del pantà de Flix, una mesura que es va dur a terme durant la jornada d'ahir. El cabal màxim de l'Ebre va ser de 1.350 metres cúbics per segon i la crescuda del riu es va notar sobretot entre Flix i Vinebre. Amb tot, el director de la Reserva Natural de Sebes de Flix, Pere Josep Jiménez, va denunciar que les crescudes controlades de l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix són insuficients per garantir el «cabal necessari» per al meandre de Flix, un tram de cinc quilòmetres del riu on «pràcticament no passa aigua durant tot l'any». Segons Jiménez, la CHE va acordar que el meandre assoliria com a mínim un cop al mes el cabal «suficient» per millorar l'estat de l'Ebre en aquest tram.

La possibilitat de segregar alumnes segons la llengua atia el debat lingüístic a Galícia

El debat lingüístic a Galícia s'ha intensificat aquesta setmana. Primer per una manifestació multitudinària convocada per A Mesa Pola Normalización Lingüística que diumenge va reivindicar a Santiago de Compostel·la el "dret a viure en gallec". Després, per l'anunci que aquest dilluns ha fet el conseller d'Educació de la Xunta, Jesús Vázquez Abad, que no ha descartat la possibilitat d'aplicar la segregació d'alumnes en funció de la llengua que utilitzen. Aquesta qüestió ha atiat la polèmica lingüística a Galícia, en un moment especialment delicat. La nova Xunta de Galícia, ara en mans del popular Alberto Núñez Feijoó, vol derogar l'actual decret del gallec en l'ensenyament aprovat per l'anterior executiu del bipartit (PSdeG i BNG) l'any 2007, que regula que almenys un 50% de matèries impartides siguin en gallec.

Des del BNG, la portaveu d'Educació del grup parlamentari, Carme Adán, ha expressat el seu "profund rebuig" a la segregació d'alumnes a les aules, que ha qualificat "d'aberració pedagògica".

Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l’adaptació al cinema d’‘Homenatge a Catalunya’, d’Orwell

L'actor nord-americà Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l'adaptació al cinema del llibre 'Homenatge a Catalunya', de George Orwell, juntament amb Colin Firth, segons informa la revista 'Variety', que també indica que la productora Arclight Films està representant el llargmetratge al festival de Cannes. El cineasta britànics Hugh Hudson, director de 'Carros de fuego', s'encarregarà de la direcció del film sobre l'experiència de George Orwell a la Guerra Civil, recollida en un llibre, que revela les experiències personals de l'escriptor i la seva dona Eileen, que van viatjar a Barcelona el 1936, quan el periodista es va unir a les brigades anarquistes. Al costat de l'actor Colin Firth, Kevin Spacey protagonitzarà el film, que es començarà a produir la primavera del 2010 amb la recerca de localitzacions a Espanya, Anglaterra, l'Argentina i l'Uruguai. El film destacarà la relació entre Orwell i Georges Kopp, el carismàtic comandant de les brigades.